Mesurador xinès

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció conté transcripció ruby. Consulteu si el vostre navegador hi és compatible. Si no és així, és possible que veieu les transcripcions darrere el caràcter transcrit i entre claudàtors; per exemple, veureu [zhōng], en comptes de veure-ho en petit i a sobre del caràcter transcrit.

Els mesuradors (Xinès tradicional: 量詞; Xinès simplificat: 量词; pinyin: liàngcí; Cantonès (Yale): leung4 chi4) s'usen juntament amb els numerals per definir la quantitat d'un objecte o objectes, o entre "aquest" i "aquell" per identificar objectes especifics.

En xinès, els numerals tots sols no poden quantificar un nom; en comptes de fer això, depèn del que es coneix com a mesuradors o, un menor mesura, classificadors. Hi ha dos tipus de classificadors, els nominals i els verbals, els verbals s'empren per a quantificar verbs i la quantitat de temps que té prioritat. El català també té aquest tipus de classificadors. No obstant això, el seu ús és rar si no es tracta d'un cas on hi pot haver ambigüitat i se'ls considera noms. Per exemple, en la frase "un quilo de llenties" la paraula "quilo" és necessària per saber si es tracta d'un gram o d'una tona. Per tant, la paraula "quilo" per a especificar, és a dir, classificar i mesurar la quantitat de llenties. Per això, també podem dir "vint grams de llenties" o "una tona de llenties".

Cal tenir en compte, però, que l'ús del mesurador en xinès és obligatori, és a dir, s'han s'emprar sempre que hi hagi un numeral o un pronom (un article definit com són "el" i "la" no existeixen en xinès). A diferència del català, on "una bandada d'ocells" equival a "alguns ocells", en xinès només es pot dir "一群鳥" (一群鸟). Tanmateix, "un ocell" s'ha de traduir per "一隻鳥" (一只鸟). Per fer-ho més entenedor, és com si en català haguéssim de dir "un exemplar d'ocell" per força.

L'ús també depèn de les preferències i la cultura del parlant i dels dialectes. Per exemple, per dir tres cotxes algunes persones prefereixen dir 三部車 (三部车), mentre d'altres diuen 三台車 (三台车). D'altres fins i tot diuen 三輛車 (三辆车) i finalment en cantonès es diu 三架車 (三架车), i, excloent el dialectal, tots tres mesuradors s'empren per dir la mateixa cosa.

Alguns mesuradors són unitats reals que totes les llengües tenen, com per exemple la paraula "quilòmetre". Primer veurem aquests, després altres mesuradors nominals i finalment els classificadors verbals.

La primera columna mostra la versió tradicional del caràcter, la segona la versió simplificada si és diferent a la tradicional, la tercera mostra la pronunciació en pinyin i la quarta la pronuncia cantonesa en Yale. La cinquena els usos principals del mesurador. Finalment, la paraula entre cometes ens mostra el significat literal del mesurador i al costat se n'explica l'ús si cal.

Mesuradors nominals[modifica]

Unitats reals[modifica]

Trad. Simp. Pinyin Cantonès Usos principals
Temps
miǎo miu5 "segon"
fēn fan1 "minut"
hak1 haak1 "quart d'hora","15 minuts" (sobretot en dialectes com el xangaiès, i en traduccions)
小時 小时 xiǎoshí siu2 si4 "hora"
zhōng jung1 "hora" (Al sud de la Xina)
時辰 时辰 shíchén si4 san4 "dues hores" (arcaic)
tiān tin1 "dia"
yat6 "dia"
nián nin4 "any"
zǎi joi2 joi3 "any"
世紀 世纪 shìjì sai3 gei2 "segle"
Pes/massa
hak1 haak1 "gram"
jīn gan1 "lliura", mig quilo
公斤 gōngjīn gung1 gan1 "quilogram"
千克 qiānkè chin1 hak1/haak1 "quilogram"
dūn deun1 "tona"
Longitud/distància
公分 gōngfēn gung1 fan1 "centímetre"
厘米 límǐ lei4 mai5 "centímetre" (d'ús molt rar)
cùn chyun3 polzada xinesa
cùn chyun3 polzada britànica
chǐ che2/chek3 peu xinès
chǐ chek3 peu britànic
英尺 yīngchǐ ying1 chek3 peu britànic
公尺 gōngchǐ gung1 chek3 "metre"
mai5 "metre" (tècnic)
lei5 "", un terç de milla aprox.
le1/lei5/li1 milla britànica
英里 yīnglǐ ying1 lei5 milla britànica
公里 gōnglǐ gung1 lei5 "quilòmetre"
天文單位 天文单位 tiānwéndānwèi tin1 man4 daan1 wai2 "unitat astronòmica"
光年 guāngnián gwong1 nin4 "any llum"
秒差距 miǎochājù miu5 cha1 geui6 "pàrsec"
Moneda
yuán yun4 "yuán", "¥" (divisa principal)
(es poden emprar ambdues formes en un text tradicional)
kuài faai3 "yuán", "¥" (una paraula d'argot, com ara "peles")
jiāo gok3/luk6 "jiāo", moneda de deu centims
(es poden emprar ambdues formes en un text simplificat)
máo hou4 "jiāo", moneda de deu centims (argot)
(es poden emprar ambdues formes en un text tradicional)
fēn fan1/fan6 "fēn", "cèntim"

Altres mesuradors nominals[modifica]

Trad. Simp. Pinyin Usos principals
"grapat" — objectes que es poden agafar (ganivets, claus, cadires, etc...)
bān Serveis programats (trens, etc...)
bāo "paquest", "feix"
bēi "copa" — begudes
běn "volum" — relacionat amb material imprès (llibres, etc...)
grans quantitats de diners
novel·les, pel·lícules
volums de llibres
céng "pis", "capa" — edificis, etc...
chǎng espectacles públics, jocs
chuáng "llit" — mantes, làmines
"temps" — oportunitats, accidents
dài tot allò que tingui forma de bossa o butxaca i estigui ple
dào projeccions lineals (rajos de llum, etc...), ordres donades per una figura autoritària
aigua, sang i tota mena de fluids
diǎn idees, suggeriments
dǐng objectes que sobresurten (barrets, etc...)
dòng "pilar", emprat per a edificis
murs i eines que envolten a un professional
duàn "tram contigu" — cables, calçades, etc...
duì "parella" — gent
dùn apats
duǒ flors, nuvols
fèn porcions
fēng cartes, correu
obres d'art (pintures, etc...)
"dosi" — medicina (xinesa)
objectes que normalment venen en parelles (guants, sabates, etc..)
ge (gè) objectes individuals, persones — es fa servir aquest mesurador amb qualsevol nom si es desconeix el mesurador adequat.
gēn objectes prims o allargats (agulles, pilars, etc...)
fluxes (d'aire, etc...)
háng objectes que formen liínies (paraules, etc...)
"caixa petita" — casets, etc...
famílies
huǒ mesurador despectiu per a bandes de delinqüents
jiā reunió de gent (famílies, empreses, etc...)
jià avions, pianos
jiān habitacions
jiàn assumptes, roba, etc....
jié "secció" — de bambú, etc...
jiè reunions o sessions programades regularment
línies, frases, etc...
arbres i flora similar
objectes petits (cors, perles, dents, etc...) i objectes que semblen petits (planetes distants, estrelles, etc...))
kǒu gent de poble, membres d'una família
kuài "tros", "peça" — terra, pedres, etc... pastissos, pa etc... (però no llesques)
lèi objectes del mateix tipus o classe
"cereal"
liàng cotxes, bicicletes, etc...
liè trens
méi medalles
mén objectes o esdeveniments corresponents a la universitat (cursos, etc...)
miàn objectes plans i llisos (miralls, banderes, etc..)
míng persones d'alta graduació o educació (doctors, advocats, politic, reialesa, etc...)
pái objectes ordenats en files (cadires, etc...)
pán objectes plans (videocasets, etc...)
persones, béns, etc...
cavalla i altres animal de muntura, rotllos de roba
piān diaris, articles, etc...
piàn "llesca" — objectes plans, targetes, llesques de pa, etc...
píng "ampolla" — begudes
revistes
qún "grup", "ramat"
shàn portes, finestres
shǒu cançons, poemes, música, etc...
shù rams
shuāng objectes que venen en parelles (guants, sabates, etc...)
sōu naus
suǒ edificis
tái objectes pesats (televisors, ordinadors, etc...) i funcions (teatre, etc...)
táng períodes de classes, mobles
tàng serveis de transport programats (autobús, metro, etc...)
tào "col·lecció" — llibres, revistes, col·leccionables, etc...
mesurador de preguntes
tiáo objectes llargs i estrets
tóu "cap" — alguns animals (porcs, vaques, etc...), cabell
tuán "pilota" — rotund and wound objects (balls of yarn, etc.)
wèi mesurador educat de persona
xiàng projectes
yàng articles d'atributs divergents
zhā "pot", "gerra" — begudes com ara la cervesa, soda, suc, etc... (És un manlleu recent de l'anglès, i se'l considera informal i propi de l'argot)
zhǎn aparells de llum (normalment làmpades), pot de te, etc...
zhāng "làmina" — objectes plans (paper, taules, etc...), cares, arcs, pintures, bitllets, constel·lacions
zhèn "rafega", "explosió" — esdeveniments de curta durada (tempestes de llamps, rafegues de vent)
zhī objectes semblants a un pal (bolígrafs, palets, etc...)
zhī un d'una parella, alguns animals (ocells, gats, etc..)
zhī forma alternativa de支, pot ser usat per a rifles i roses
zhǒng tipus o classes d'objectes
col·leccions, files, series, piles
zuò grans estructures o muntanyes

Mesuradors verbals[modifica]

Trad. Simp. Pinyin Cantonès Usos principals
biàn bin3 pin3 el nombre de vegades que s'ha completat una acció
chǎng cheung4 la durada d'un esdeveniment que s'esdevé dins d'un altre
chi3 vegades (a diferència de 遍, 次 es refereix al nombre de vegades encara que s'hagi completat l'acció o no)
dùn deun6 accions sense repetició
huí wui4 esdeveniments (ús col·loquial)
shēng seng1/sing1 plors, crits, etc...
tàng tong3 viatges, visites, etc...
xià ha5/ha6 accions breus i sovint sobtades

Mesuradors col·loquials[modifica]

En la parla col·loquial d'alguns dialectes 倆 (liǎ) es fa servir sovint en comptes de 兩個 (liǎng ge), d'aquesta manera adquireix la identitat d'un mesurador que vol dir "dos de (etc.)". El mateix passa amb 仨 (sā), que vol dir "tres de (objecte)".

Exemples[modifica]

Codi de colors
Els mesuradors apareixen en verd i els noms en violeta.
  • 去年我騎了一
L'any passat vaig cavalcar un cavall.
  • 電視看了一就壞了。
Aquest televisor es va trencar després d'encendre'l una vegada.
  • 我訂了這兩
He reservat (dos bitllets per) aquests dos autobusos.
  • 下完這我才會爬那
Només després que hagi passat aquesta pluja escalaré aquella muntanya.
  • 頭髮
Un pèl, un pèl de cabell.
  • (鐘)
Cinc mintus (període)
  • (時間)。
Deu dies(període)
  • 一百
Cent bous, cent caps de bestiar.
  • 蘋果
Una poma.
  • 蘋果
Una lliura de pomes.
  • 蘋果
Algunes pomes, un grup de pomes.

Vegeu també[modifica]