Metabolisme àcid de les crassulàcies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La Pinya americana és una planta CAM

El metabolisme àcid de les crassulàcies, també conegut per les sigles CAM, és un tipus de fixació de carboni present en algunes plantes. Aquestes plantes fixen el diòxid de carboni (CO2) durant la nit, emmagatzemant-lo com a malat. El CO2 durant el dia es concentra en l'enzim RuBisCO, incrementant l'eficiència de la fotosíntesi. El procés CAM permet que els estomes romanguin tancats durant el dia i això és especialment avantatjós en les plantes sotmeses a condicions àrides.

El CAM va ser descobert en la dècada de 1940. I va ser observat pels botànics Ranson i Thomas, en la família Crassulàcia (Crassulaceae) però es presenta també en moltes altres famílies de plantes.

És un procés diferent del que tenen les plantes amb metabolisme C3 i C4

El CAM és un mecanisme pel qual el CO2 es concentra al voltant de l'enzim RuBisCO durant el dia, mentre l'enzim treballa a la màxima capacitat. Aquesta concentració de CO2 incrementa l'eficiència de l'enzim RuBisCO i fa que treballi en la direcció "inversa" la fotorespiració

Durant la nit les plantes CAM obren els seus estomes, durant aquesta part fresca i humida de la jornada, permetent l'entrada de diòxid de carboni amb la mínima pèrdua d'aigua. El diòxid de carboni és convertit en molècules solubles que s'emmagatzemen. Es forma oxalacetat a través de la unió de fosfoenolpiruvat (PEP), amb CO2. L'oxalacetat forma malat que s'emmagatzema en vacúols.

El malat es pot convertir (deixant una molècula de CO2) en piruvat. El piruvat pot ser fosforilat (afegint un fosfat provinent de l'ATP) per a regenerar el PEP. És el lliurament del CO2 el que fa valuós el procés CAM, ja que el CO2 es dirigit a l'estroma dels cloroplasts on la fotosíntesi és més activa i el procés CAM incrementa el rendiment fotosintètic respecte a altres sistemes metabòlics.