Metall de d'Arcet

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El metall de d'Arcet és un aliatge fusible constituït per 50% de bismut, Bi, 31,25% de plom, Pb, i 18,75% d'estany, Sn, el punt de fusió del qual és de 98 °C.[1][2] Les proporcions exactes de la mescla varien segons els autors i es confonen amb altres aliatges molt semblants (metall de Rose, aliatge de Newton), totes molt properes a les proporcions del punt eutèctic de la mescla Bi/Pb/Sn situat a les proporcions 52,5% Bi, 32% Pb i 15,5% Sn, el qual punt de fusió és 95 °C.[3][1] És utilitzat en la fabricació d'elements fusibles de seguretat, motlles, etc. Fou preparat pel químic francès Jean d'Arcet el 1775.[4]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Cardarelli, F. Materials handbook: a concise desktop reference. Springer, 2008. ISBN 9781846286681. 
  2. «Metall de d'Arcet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Jensen, W.B «Onion's Fusible Alloy». J. Chem. Educ., 87, 2010, pàg. 1050-1051.
  4. D'Arcet, J «Expériences sur l'alliage fusible de plomb, de bismuth, et d'etain». Journal de médicine, 1775.