Metall de llei

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El metall de llei és un sistema de denotar la puresa dels metalls preciosos: platí, or i plata. La "llei" és la proporció en pes de metall fi que entra en un aliatge, expressada en mil·lèsimes i representada amb un número de tres dígits.

Les legislacions regulen les quantitats mínimes de metall. En principi s'aplicava a les monedes d'or i d'argent, i avui regulen el comerç de joieria amb l'obligació de marcar la llei del metall.

Per l'or s'usa també la mesura per quirats, que denota la puresa en fraccions de 24. Així per exemple, 18 quirats són divuit vint-i-quatrenes parts, és a dir, el 75% o llei 750.

Les lleis més comunament usades són:

  • Platí:
    • 999
    • 950, la puresa més comuna en joieria.
    • 900
    • 850
  • Or:
    • 999, or pur, equivalent a 24 quirats.
    • 916, equivalent a 22 quirats.
    • 833, equivalent a 20 quirats.
    • 750, primera llei a Espanya,[1] equivalent a 18 quirats.
    • 585, segona llei a Espanya,[1] equivalent a 14 quirats.
    • 333, equivalent a 8 quirats, el nivell mínim a Alemanya.
  • Plata:
    • 999, plata pura.
    • 958, l'estàndard britànic
    • 950, l'estàndard francès
    • 925, primera llei a Espanya[1] i esterlina britànica
    • 830, estàndard escandinau
    • 800, segona llei a Espanya[1] i mínim a Alemanya

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metall de llei Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Llei espanyola sobre els objectes fabricats amb metalls peciosos