Metamfetamina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Metamfetamina
Methamphetamine-2D-skeletal-.svg
Methamphetamine-3d-CPK.png
Nom (IUPAC)
(2S)-N-methyl-1-phenyl-propan-2-amine
Dades clíniques
Cat. embaràs C (EUA)
R. dispensació Prohibited (S9) (AU)
Schedule I (CA)
Schedule II (EUA)
Class A(NZ)
Controlada 5(SA)
Injectable:Class A, Oral: A(RU)
Via Medical: Oral
Recreacional: Oral, I.V., I.M., Insuflació, Inhalació, Supositoris.
Dades farmacocinètiques
Biodisponibilitat 62.7% oral; 79% nasal; 90.3% fumat; 99% rectal; 100% IV
Metabolisme Hepàtic
Vida mitjana 9–15 hours[1]
Excreció Renal
Identificadors
Número CAS 537-46-2
Codi ATC N06BA03
PubChem CID 1206
ChemSpider 1169
Sinònims Desoxyephedrine
Pervitin
Anadrex
Methedrine
Methylamphetamine
Syndrox
Desoxyn
Dades químiques
Fórmula C10H15N 
Pes mol. 149.233 g/mol

La metamfetamina (desoxiefedrina) és un potent psicoestimulant. És un agent agonista adrenèrgic sintètic, estructuralment relacionat amb l'alcaloide efedrina i amb l'hormona adrenalina. El compost, en la seva forma pura, és una pols blanca, cristal·lina, inodora, de sabor amarg, molt soluble en aigua o etanol.

Història[modifica | modifica el codi]

Va ser sintetitzada al Japó, en 1919, prenent com a model la molècula d'amfetamina. No obstant això, només va començar a comercialitzar-se l'any 1938, amb el nom de Methedrina. Originalment es va utilitzar en descongestius nasals i inhaladors bronquials.

La metamfetamina va tenir un rol rellevant en el camp militar, per a augmentar el rendiment de les tropes. Va ser utilitzada per combatents de la guerra civil espanyola i, després, molt extensivament, en la Segona Guerra Mundial. Al Japó, se li ha atribuït la conducta temerària dels kamikazes. Formava part de l'equipament de la infanteria alemanya de les Blitzkriegs, i integrava l'uniforme de la Luftwaffe: en cas de sobreviure a un accident, el pilot podria subsistir uns 4 dies prescindint d'aliments i descans; només havia de procurar-se aigua per a evitar la deshidratació. A Anglaterra, va ser prescrita durant la guerra a l'exèrcit de Montgomery i a la força aèria.

L'any 1971, la Convenció Internacional de psicotròpics va sotmetre a control la metamfetamina, situant-la en la Llista II, per la qual cosa la seva circulació es va veure dràsticament reduïda, però va continuar sent legal.

Actualment, aquest estatus segueix sent vàlid (encara que només sigui nominalment) en la majoria dels països, incloent exemples tan dispars com Estats Units, Xile i Argentina. Al Regne Unit la forma oral està a la Llista II (Classe B, en la seva legislació).

Efectes fisiològics[modifica | modifica el codi]

Encara que l'estructura química de la metamfetamina és similar a la de l'amfetamina, els seus efectes sobre el sistema nerviós central són més pronunciats. La molècula de metamfetamina té l'habilitat de creuar molt fàcilment la barrera que separa al cervell de la resta del cos, tècnicament coneguda com a barrera hematoencefàlica. Aquesta habilitat permet que els nivells de substància en el cervell aconsegueixin unes 10 vegades els nivells en sang, assolint exercir la seva acció gairebé exclusivament sobre el sistema nerviós central.

La metamfetamina està indicada en el tractament de la narcolèpsia, del trastorn caracteritzat per dèficit d'atenció i també en el control de l'obesitat. L'últim ús, encara que vigent, és poc acceptat en l'actualitat; les indicacions per a narcolèpsia i TDAH són reconegudes com a terapèutica de segona línia.

Addicció[modifica | modifica el codi]

La metamfetamina és coneguda per la seva reputació d'estimulant addictiu. Com l'amfetamina, aquesta droga incrementa l'activitat, redueix la gana i produeix una sensació general de benestar. Excita receptors neuronals vinculats als senyals de recompensa i gratificació: produeix eufòria, alleuja la fatiga i millora el rendiment en tasques simples.

Els efectes de la metamfetamina poden durar fins a 6 o 8 hores. Els addictes a aquesta substància, poden romandre desperts durant diversos dies. Això genera un creixent esgotament físic, psicològic i cognitiu. Tanmateix, la droga bloqueja els senyals somàtics (com fatiga, son, gana) que adverteixen sobre el deteriorament funcional progressiu. En aquests casos, una vegada que la droga abandona l'organisme, aquests subjectes poden experimentar estats de gran agitació psicomotriu, a vegades associats amb comportaments violents i deliris persecutoris, arribant a quadres de dissociació psíquica a penes distingibles dels que caracteritzen una esquizofrènia de tipus paranoide. Aquestes manifestacions psiquiàtriques de toxicitat es produeixen per sobredosificació i en casos d'addicció crònica a dosis altes (especialment per via parenteral); en aquests casos es denominen psicosi amfetamínica en la pràctica clínica.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Methamphetamine and amphetamine pharmacokinetics in oral fluid and plasma after controlled oral methamphetamine administration to human volunteers.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metamfetamina Modifica l'enllaç a Wikidata