Metapont

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Metapontum)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Temple.

Matapont o Metapontum o Metapontoium (Μεταπόντιον), nom grec Metapontion pel que no és coneguda, fou una ciutat de la Magna Grècia al golf de Tàrent, entre els rius Bradanus i Casuentus, a uns 20 km d'Heraclea i 40 de Tàrent

Fou una ciutat grega fundada per una colònia d'aqueus. Estrabó diu que fou fundada per colons de Pylia que havien tornat de la guerra de Troia, i Justí assigna la seva fundació a Epeios, el llegendari constructor del cavall de Troia; una altra tradició li assigna un origen foci i diu que fou fundada per Daulios, tirà de Crisa, prop de Delfos. Antíoc de Siracusa diu que el seu nom original fou Metabos, d'un heroi epònim.

Segons la idea més general la ciutat fou fundada per evitar la seva colonització per Tàrent per un grup de colons aqueus encapçalats per Leucippos que va obtenir el territori per un tractat fraudulent. La data de la colonització no està establerta però degué ser entre el 700 i el 690 aC. La colònia va prosperar ràpidament amb estreta aliança a Crotona i Síbaris, també colònies aquees; apareix a la història en una lliga amb aquestes ciutats contra Siris, colònia jònica, guerra que aparentment va acabar amb la destrucció de Siris.

Les doctrines de Pitàgores van tenir a la ciutat la màxima acceptació i quant el savi fou expulsat de Crotona, se'n va anar a Metapontum on va romandre fins a la seva mort. La seva casa fou lloc de culte (s'hi va construir un temple i un museu) i la tomba objecte d'orgull.

Durant l'expedició atenenca a Sicília el 415 aC la ciutat va voler romandre neutral però el 414 aC fou forçada a una aliança amb Atenes i va proveir a la flota atenenca amb alguns vaixells auxiliars.

El nom és esmentat altre cop el 345 aC quan hi va desembarcar Timoleon en la seva expedició a Sicília, però no va prendre partit a favor seu.

El 332 aC es va aliar a Alexandre I d'Epir en la lluita contra els lucans. Després de la derrota de Pandòsia el 326 aC les restes del rei foren portades a la ciutat. Quan Cleònim d'Esparta fou convidat a dirigir la lluita el 303 aC, es van oposar a la presència de l'espartà per raons desconegudes, i aquest finalment va usar l'exèrcit per atacar a la ciutat aliat amb els lucans. Finalment va haver de ser admès a la ciutat com aliat, va cobrar una forta contribució i va cometre altres exaccions. En aquesta època la riquesa havia tornat dèbils als seus habitants i el seu efeminament havia esdevingut proverbial.

Quant va arribar Pirros d'Epir la ciutat li va donar suport. Després d'això les notícies desapareixen però no devia tardar a caure a mans dels romans després de la retirada de Pirros.

A la Segona Guerra Púnica es va declarar per Anníbal just després de la batalla de Cannes el 216 aC, però al cap de poc temps apareix amb una guarnició romana i no fou fins al 212 aC, que va abraçar altre cop el partit cartaginès. Anníbal hi va establir una guarnició i la va convertir en una de les seves bases principals, però després de la batalla del Metaure la va haver d'evacuar (207 aC) emportant-se a tots els habitants per salvar-los de la venjança romana.

Fou ocupada pels romans i va continuar existint com una petita vila essent esmentada pels autors clàssics com a petita ciutat, ciutat en decadència o fins i tot en ruïnes.

En queden les ruïnes, que no presenten rastres de muralla; es componen d'un temple (conegut per Tavola dei Paladini) amb algunes columnes encara dretes; i un altre temple (al lloc anomenat Chiesa di Sansone) probablement a la mateixa ciutat, tot a la vora de la vila de Torre di Mare.

Coord.: 40° 22′ 25″ N, 16° 48′ 24″ E / 40.37361,16.80667