Metatorbernita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Metatorbernita

Cristalls verds de metatorbernita de la mina Margabal, Entraygues-sur-Truyère, Midi-Pyrénées, França
Classificació
Categoria fosfats
Fórmula química Cu(UO2)2(PO4)2 · 8H2O
Nickel-Strunz 08.EB.10
Dana 40.2a.13.2
Propietats fisicoquímiques:
Sistema cristal·lí tetragonal
Hàbit cristal·lí plaques planes
Estructura cristal·lina a = 6.9756(5) Å, c = 17.349(2) Å
Color verd a verd fosc
Exfoliació bona
Fractura fràgil
Duresa 2,5
Lluïssor nacrada, vítria
Ratlla més clara que el color
Gravetat específica 3,7 a 3,8
Densitat 3,7
Propietats òptiques uniaxial (+/-)
Índex de refracció nω = 1.618 - 1.631 nε = 1.622 - 1.628
Birefringència δ = 0,004
Pleocroisme feble
Radioactivitat Radioactive.svg
Referències [1]

La metatorbernita és un mineral radioactiu de la classe dels fosfats. Va ser descoberta l'any 1916 a prop de la localitat d'Erzgebirge, a l'estat de Saxònia (Alemanya), sent anomenada així per Arthur Francis Hallimond a partir de la seva fórmula química, semblant a la de la torbernita però amb un contingut inferior d'aigua. Forma part del grup metaautunita de minerals.[2]

Característiques[modifica | modifica el codi]

La Metatorbernita és un uranil-fosfat de coure, hidratat. La seva estructura cristal·lina està formada per capes alternes d'uranil i fosfat, com tots els minerals del grup de la metaautunita al qual pertany. Forma una sèrie de solució sòlida amb el mineral metazeunerita, en la qual la substitució gradual del fòsfor per arsènic va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: calci, bari i magnesi, que li donen diferents tonalitats. També segons impureses els cristalls poden mostrar molts tipus de brillantor, des de terrós-ennuvolat a translúcid-sedós.

Pot ser usat com a mena d'urani. Per ser un mineral radioactiu ha de ser tractat amb les degudes precaucions: rentar-se les mans després de manipular-lo, evitar inhalar la pols o ingerir, evitar prolongades exposicions en la proximitat del cos i, en cas de grans quantitats, emmagatzemar en àrees deshabitades.

Formació i jaciments[modifica | modifica el codi]

Es forma com a mineral secundari resultant de la deshidratació per exposició a la intempèrie del mineral torbernita. Es pot formar també com a mineral primari per sobre de 75 °C. Sol trobar-se associada a d'altres minerals com: torbernita i metaautunita.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Metatorbernite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 novembre 2014].
  2. «Meta-autunite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 novembre 2014].
  3. «Metatorbernite-Metazeunerite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 9 novembre 2014].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metatorbernita