Meteorit HED

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Meteorits HED. D'esquerra a dreta : NWA 2698 (howardita), Millbillillie (eucrita), Bilanga (diogenita).

Els meteorits HED són un clan (subgrup) de meteorits acondrites. El nom HED prové de "howarditaeucritadiogenita". Aquestes acondrites provenen d'un cos progenitor diferenciat i han experimentat un procés igni extensiu no molt diferent de les roques magmàtiques que es troben a la Terra i per aquesta raó són molt semblants a les roques ígnies terrestres.[1]

Classificació[modifica | modifica el codi]

Els meteorits HED es divideixen en :

S'han trobat diversos subgrups d'eucrites i diogenites.[2][3]

Es calcula que els meteorits HED suposen un 5% de tots els caiguts,[4] el que significa un 60% de totes les acondrites.[5]

Origen[modifica | modifica el codi]

Meteorit de Jhonstown, diogenita

Es pensa que s'han originat a partir de l'escorça de l'asteroide 4 Vesta, les seves diferències es deuen a històries geològiques diferents de la roca progenitora. Les seves edats de cristalització es determinen entre 4,43 i 4,55 mil milions d'anys a partir de ràtios de radioisòtops. Els meteorits HED són meteorits diferenciats, els quals es crearen per processos ignis a l'escorça del seu asteroide progenitor.

Es creu que el mètode de transport des de 4 Vesta a la Terra is as follows:[6]

  1. Un impacte sobre 4 Vesta ejectà runes, que creen petits asteroides de tipus V de diàmetre 10 km o menys, o petites parts de l'asteroide han estat ejectades, o s'han format a partir de runes més petites. Alguns d'aquests petits asteroides formaren la família Vesta, mentre que d'altres foren dispersats.[7] Es pensa que això succeí fa menys de mil milions d'anys.[8] Hi ha un enorme cràter a 4 Vesta que cobreix gran part de l'hemisferi sud, aquest cràter seria el millor candidat per al lloc de l'impacte. La quantitat de roca ejectada del cràter seria suficient per explicar la massa de tots els asteroides de tipus V coneguts.
  2. Algunes de les restes d'asteroide més llunyanes acaben en la llacuna de Kirkwood 3:1. Aquesta és una regió inestables a causa de les fortes pertorbacions de Júpiter, i els asteroides que acaben allà s'ejecten lluny en diferents òrbites en una escala de temps de 100 milions d'anys. Alguns d'aquests cossos se situen en òrbites propres a la Terra formant els petits asteroides de tipus-V com per exemple: 3551 Verenia, 3908 Nyx, o 4055 Magellan.
  3. Petits impactes posteriors en aquests objectes propers a la Terra desallotjaren meteorits de la mida de roques, alguns dels quals col·lidiren amb la Terra. En base a mesures de d'exposició a raigs còsmics, es pensa que la majoria dels asteroides HED sortiren de diferents impactes d'aquest tipus, i passaren entre 6 milions i 73 milions d'anys a l'espai abans de col·lidir amb la Terra. .[9]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Meteorit HED Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. http://www.meteorite.fr/en/classification/carbonaceous.htm
  2. Delaney, J. S.; Prinz, M.; Takeda, H.. «The polymict eucrites». Lunar and Planetary Science Conference Proceedings, 1984, pàg. 251.(anglès)
  3. Beck, A. W.; McSween, H. Y.. «Diogenites as polymict breccias composed of orthopyroxenite and harzburgite». Meteoritics and Planetary Science, 45, 5, 2010, pàg. 850–872. Bibcode: 2010M&PS...45..850B. DOI: 10.1111/j.1945-5100.2010.01061.x.(anglès)
  4. «Meteoritical Bulletin Database».(anglès)
  5. Lindstrom, Marilyn M.; Score, Roberta. «Populations, Pairing and Rare Meteorites in the U.S. Antarctic Meteorite Collection».(anglès)
  6. Drake, Michael J.. «The eucrite/Vesta story». Meteoritics and Planetary Science, 36, 4, 2001, pàg. 501–513. Bibcode: 2001M&PS...36..501D. DOI: 10.1111/j.1945-5100.2001.tb01892.x.(anglès)
  7. Binzel, R. P.; Xu, S.. «Chips off of asteroid 4 Vesta: Evidence for the parent body of basaltic achondrite meteorites». Science, 260, 5105, 1993, pàg. 186–191. Bibcode: 1993Sci...260..186B. DOI: 10.1126/science.260.5105.186. PMID: 17807177.(anglès)
  8. Binzel, R. P.; et al.. «Geologic Mapping of Vesta from 1994 Hubble Space Telescope Images». Icarus, 128, 1, 1997, pàg. 95–103. Bibcode: 1997Icar..128...95B. DOI: 10.1006/icar.1997.5734.(anglès)
  9. Eugster, O.; Michel, Th.. «Common asteroid break-up events of eucrites, diogenites, and howardites, and cosmic-ray production rates for noble gases in achondrites». Geochemica et Cosmochimica Acta, 59, 1, 1995, pàg. 177–199. Bibcode: 1995GeCoA..59..177E. DOI: 10.1016/0016-7037(94)00327-I.(anglès)