Metge de capçalera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arnau de Vilanova metge de capçalera (i conseller) de Jaume el Just, de la cort salernitana i del papat d'Avinyó .
Francisco Vallés (Diví Vallés) metge personal de Felip II.

El terme metge de capçalera fa referència a un tipus d'exercici de la medicina, l'atenció primària, que està instal·lada tant en medi rural com urbà. És un professional sanitari que exerceix en un centre de salut o en un consultori; el metge més proper a una determinada població i, en moltes ocasions, l'únic facultatiu disponible per als seus habitants.

Taula de continguts

Altres denominacions [modifica]

  • Metge d'atenció primària (MAP)
  • Metge de família
  • Metge de poble
  • Metge general
  • Metge personal
  • Metge rural [1]
  • Metge titular

Valors i missió [modifica]

Edward Jenner metge rural anglès descobridor de la vacuna contra la verola o antivariólica.

L'activitat sanitària busca perllongar la vida, evitar el sofriment i ajudar a morir amb dignitat. [2], [3]

Valors generals de l'atenció clínica [modifica]

  1. La dignitat en el tracte amb el pacient i els seus familiars
  2. La cortesia i empatia a la entrevista clínica
  3. La qualitat científica, tècnica i humana
  4. El compromís de seguiment del dolor i del sofriment
  5. El manteniment i la millora de habilitat és, coneixement si actitud és dels professionals
  6. L'ús adequat dels recurs s.

Amb això s'aconsegueix una atenció clínica efectiva que facilita una política sanitària de prestació de serveis segons necessitats de pacients i poblacions.

Valors específics del metge d'atenció primària [modifica]

  1. El raonable control de la incertesa clínica [4]
  2. El control prudent dels temps d'atenció [5]
  3. L'establiment d'una relació personal prolongada en el temps amb el pacient, la seva família i la seva comunitat [6]
  4. L'organització flexible necessària per garantir l'accessibilitat efectiva a les atencions necessàries
  5. La polivalència en la prestació de cures [7]
  6. El rebuig a la tirania del diagnòstic. [8], [9]

Amb això s'aconsegueix la prestació de cures tan a prop del pacient com sigui possible, i s'estableix una adequada escalada en la resposta als problemes de salut.

Missió del metge de capçalera [modifica]

  • Ajudar al pacient a evitar malalties, guarir (si escau) i suportar-, ia ajudar a morir amb dignitat.
  • Contribuir a l'eficiència del sistema sanitari (aconseguir que la despesa se centri en el que tingui més "rendibilitat social", amb l'equitat com a valor central).

Funcions [modifica]

Samuel Hahnemann
Julian Tudor Hart metge rural anglès que va enunciar la Llei de cures inverses.

És un professional mèdic que està a càrrec d'un nombre determinat de persones (població assignada), en un determinat centre de salut, les funcions són assistencial (o clínica), docent, investigadora i administrativa (o gestora); i que orienta la seva activitat en tres aspectes:

  1. La promoció d'estils de vida saludable
  2. La identificació oportuna de riscs i danys a la salut
  3. La resolució oportuna i adequada dels problemes de salut més freqüents d'aquestes persones.

Característiques [modifica]

El metge de capçalera és el que coneix a fons el pacient, les seves expectatives de vida, el seu situació personal, familiar i social, els seus problemes de salut de diferents aparells i sistemes i la seva història global, i per això està capacitat per a decidir al costat del propi pacient el tractament a seguir i els objectius a assolir. [10]

Garantir uns cures de salut de qualitat implica que pacients i metges es coneguin, respectin i ajudin per col·laborar de la millor forma. D'aquesta manera els pacients podran rebre els millors atencions i els metges podran desenvolupar la seva vocació i la seva funció de manera òptima. [11]

Els metges especialistas han d'actuar com consultors. És a dir, que la seva atenció per norma és episòdica i han de cedir el seguiment del pacient al metge de capçalera.

Metges de capçalera eminents [modifica]

Vegeu també [modifica]

Referències [modifica]

  1. ↑ Gérvas J, Pérez Fernández M. Metges rurals, metges generals. SEMERGEN. 2006; 32 (3) :107-8.
  2. ↑ Cassell EX. The nature of suffering and the goals of medicine. N Engl J Med 1982; 306:369-45.
  3. ↑ Hasting Center. Els fins de la Medicina. Barcelona: Fundació Víctor Grífols i Lucas, 2004.
  4. ↑ Gérvas J, Pérez Fernández M. Aventures i desventures dels navegants solitaris al Mar de la Incertesa. Atenció Primària. 2005; 35:95-8.
  5. ↑ Gérvas J, Pané O, Sicre A. Capacitat de resposta de l'atenció primària i bona reputació professional, una mica més que bona feina clínic. Med Clin (Barc). 2007; 128:540-4.
  6. ↑ Gérvas J, Serrano E. Valors clínics i pràctics al voltant del control de la incertesa pel metge general/de família. A: Expectatives i realitats de l'atenció primària espanyola. Madrid: Fundació 10 maig-Edicions GPS; 2010. p. 245-59.
  7. ↑ Starfield B, Gérvas J. Family Medicine should Encourage its clinicians to suspecialize: negative position. In: Ideological debats in Family Medicine. Buetow SA, Kenealy TW (ed). New York: Nova Publishers; 2007. p 107-19.
  8. ↑ Rosemberg CE. The Tyranny of diagnosi: specific Entities and individual experience. Milbank Q. 2002; 80:237-80.
  9. ↑ Tori J, García Tirado MC. Incertesa i presa de decisions en medicina de família. AMF. 2006; 2:320-31.
  10. ↑ Gérvas J. El concepte. Acta Sanitària. 2010/05/17.
  11. ↑ . html Casat S. Nou compromís metge-pacient. doctorcasado.blogspot.com. 2010

Enllaços externs [modifica]

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Metge_de_capçalera&oldid=11766959»