Metge de capçalera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Arnau de Vilanova fou metge de capçalera (i conseller) de Jaume el Just, de la cort salernitana i del papat d'Avinyó .

El metge de capçalera també anomenat metge d'atenció primària, de família, de poble o rural [1] o titular és un professional sanitari que exerceix en un centre de salut o en un consultori; és el metge més proper a una determinada població i, sovint, l'únic facultatiu disponible per als seus habitants.

El metge de capçalera coneix a fons el pacient, les seves expectatives de vida, la seva situació personal, familiar i social, els seus problemes de salut i la seva història global, i per això està capacitat per a decidir conjuntament amb el propi pacient el tractament a seguir i els objectius a assolir.[2]

Garantir uns assistència sanitària de qualitat implica que pacients i metges es coneguin, respectin i ajudin per col·laborar de la millor forma. D'aquesta manera els pacients podran rebre els millors atencions i els metges podran desenvolupar la seva vocació i la seva funció de manera òptima.[3]

Els metges especialistes han d'actuar com a consultors. És a dir, que la seva atenció per norma és episòdica i han de cedir el seguiment del pacient al metge de capçalera.

Valors i missió[modifica | modifica el codi]

Francisco Vallés (Diví Vallés) metge personal de Felip II.
Samuel Hahnemann
Julian Tudor Hart metge rural anglès que va enunciar la Llei de cures inverses.
Edward Jenner metge rural anglès descobridor de la vacuna contra la verola o antivariólica.

L'activitat sanitària busca perllongar la vida, evitar el sofriment i ajudar a morir amb dignitat.[4],[5]

  1. La dignitat en el tracte amb el pacient i els seus familiars
  2. La cortesia i empatia a l'entrevista clínica
  3. La qualitat científica, tècnica i humana
  4. El compromís de seguiment del dolor i del sofriment
  5. El manteniment i la millora d'habilitats, coneixements i actituds dels professionals
  6. L'ús adequat dels recursos.

Amb això s'aconsegueix una atenció clínica efectiva que facilita una política sanitària de prestació de serveis segons necessitats de pacients i poblacions.

Valors específics del metge d'atenció primària[modifica | modifica el codi]

  1. El raonable control de la incertesa clínica [6]
  2. El control prudent dels temps d'atenció [7]
  3. L'establiment d'una relació personal prolongada en el temps amb el pacient, la seva família i la seva comunitat [8]
  4. L'organització flexible necessària per garantir l'accessibilitat efectiva a les atencions necessàries
  5. La polivalència en la prestació de cures [9]
  6. El rebuig a la tirania del diagnòstic.[10],[11]

Amb això s'aconsegueix la prestació de cures tan a prop del pacient com sigui possible, i s'estableix una adequada escalada en la resposta als problemes de salut.

Missió del metge de capçalera[modifica | modifica el codi]

  • Ajudar el pacient a evitar malalties, guarir (si escau) i donar suport-, i a ajudar a morir amb dignitat.
  • Contribuir a l'eficiència del sistema sanitari (aconseguir que la despesa se centri en allò que tingui més "rendibilitat social", amb l'equitat com a valor central).

Funcions[modifica | modifica el codi]

És un professional mèdic que està a càrrec d'un nombre determinat de persones (població assignada), en un determinat centre de salut, les funcions són assistencial (o clínica), docent, investigadora i administrativa; i que orienta la seva activitat en tres aspectes:

  1. La promoció d'estils de vida saludable
  2. La identificació oportuna de riscs i danys a la salut
  3. La resolució oportuna i adequada dels problemes de salut més freqüents d'aquestes persones.

Metges de capçalera eminents[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gérvas J, Pérez Fernández M. Metges rurals, metges generals. SEMERGEN. 2006; 32 (3) :107-8.
  2. Gérvas J. El concepte. Acta Sanitària. 2010/05/17.
  3. html Casat S. Nou compromís metge-pacient. doctorcasado.blogspot.com. 2010
  4. Cassell EX. The nature of suffering and the goals of medicine. N Engl J Med 1982; 306:369-45.
  5. Hasting Center. Els fins de la Medicina. Barcelona: Fundació Víctor Grífols i Lucas, 2004.
  6. Gérvas J, Pérez Fernández M. Aventures i desventures dels navegants solitaris al Mar de la Incertesa. Atenció Primària. 2005; 35:95-8.
  7. Gérvas J, Pané O, Sicre A. Capacitat de resposta de l'atenció primària i bona reputació professional, una mica més que bona feina clínic. Med Clin (Barc). 2007; 128:540-4.
  8. Gérvas J, Serrano E. Valors clínics i pràctics al voltant del control de la incertesa pel metge general/de família. A: Expectatives i realitats de l'atenció primària espanyola. Madrid: Fundació 10 maig-Edicions GPS; 2010. p. 245-59.
  9. Starfield B, Gérvas J. Family Medicine should Encourage its clinicians to suspecialize: negative position. In: Ideological debats in Family Medicine. Buetow SA, Kenealy TW (ed). New York: Nova Publishers; 2007. p 107-19.
  10. Rosemberg CE. The Tyranny of diagnosi: specific Entities and individual experience. Milbank Q. 2002; 80:237-80.
  11. Tori J, García Tirado MC. Incertesa i presa de decisions en medicina de família. AMF. 2006; 2:320-31.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]