Meticil·lina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Meticil·lina
Methicillin.png
Nom (IUPAC)
Àcid(2S,5R,6R)-6-[(2,6-dimetoxibenzoil)amino]-3,3-dimetil-7-oxo-4-tia-1-azabiciclo[3.2.0]heptan-2-carboxílic
Dades clíniques
Via Intravenosa, intramuscular
Dades farmacocinètiques
Biodisponibilitat No s'absorbeix oralment
Metabolisme Hepàtic 20-40%
Vida mitjana 25-60 minuts
Excreció Renal
Identificadors
Número CAS 61-32-5
Codi ATC J01CF03
PubChem CID 6087
DrugBank DB01603
Dades químiques
Fórmula C17H20N2O6S 
Pes mol. 380.42 g/mol

La meticil·lina és un antibiòtic beta lactàmic de baix espectre de la classe de les penicil·lines.

Història[modifica | modifica el codi]

La meticil·lina va ser desenvolupada per la companyia Beecham el 1959.[1] S'utilitzava per a tractar infeccions causades per bacteris gram positius susceptibles. En particular, es feia servir contra organismes productors de beta-lactamases com l'Staphylococcus aureus, ja que són resistents a la majoria de penicil·lines.

Avui en dia, el paper terapèutic de la meticil·lina ha estat àmpliament reemplaçat per la flucloxacil·lina i la dicloxacil·lina, i la meticil·lina ja no es fa servir clínicament. Tot i així, el terme "Staphylococcus aureus resistent a la meticil·lina" se segueix usant per a descriure les soques de Staphylococcus aureus resistents a totes les penicil·lines.

Mecanisme d'acció[modifica | modifica el codi]

Article principal: Antibiòtic betalactàmic

Com la resta d'antibiòtics beta-lactàmics, la meticil·lina actua inhibint la síntesi de la paret cel·lular bacteriana. Concretament, interfereix en l'entrecreuament de les cadenes lineals de peptidoglicà. Aquesta inhibició es deu a la unió de la meticil·lina amb la transpeptidasa, l'enzim que utilitzen els bacteris per a dur a terme l'entrecreuament del pèptid D-alanil-alanina del peptidoglicà. La meticil·lina, com la resta d'antibiòtics beta-lactàmics, és un anàleg estructural de la D-alanil-alanina.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

Viquinotícies Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Supergerm deaths soar, surpass AIDS in the United States
  1. Graham Dutfield. Intellectual property rights and the life science industries: past, present and future. World Scientific, 30 July 2009, p. 140–. ISBN 978-981-283-227-6 [Consulta: 18 novembre 2010]. 
  2. Gladwin M., Trattler B. Clinical Microbiology made ridiculously simple. 3rd edition. Miami: MedMaster, Inc.; 2004.