Metidatió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Metidatió
Metidatió
General
Nom sistemàtic S-2,3-dihidro-5-metoxi-2-oxo-1,3,4-tiadizol-3-ilmetil O,O-dimetil fosforoditioat
Fórmula molecular C6H11N2O4PS3
Massa molar 302.3 g/mol
Aspecte sòlid cristal·lí incolor
Nombre CAS [950-37-8]
Propietats
Densitat i fase 1,51, g/cm3 (20 °C, sòlid) 
Solubilitat en aigua 0.2 g/L(25 °C)
Solubilitat en etanol 150 g/L (20 °C)
Solubilitat en acetona 670 g/L (20 °C)
Solubilitat en toluè 720 g/L (20 °C)
Solubilitat en n-hexà 11 g/L (20 °C)
Solubilitat en n-octanol 14 g/L (20 °C)
Punt de fusió 39-40 °C
Punt d'ebullició 9.9 °C a 1.3 Pa
Perills
Classificació UE Símbols: T - tòxic, N - Substància perillosa per al medi ambient
Frases R 20/21,25,48/52,50/53,64
Frases S (1/2),36/37,45,60,61
Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials
en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa)
Avís d'exempció de responsabilitat

El metidatió[1] (de nom sistemàtic IUPAC: S-2,3-dihidro-5-metoxi-2-oxo-1,3,4-tiadizol-3-ilmetil O,O-dimetil fosforoditioat) és un insecticida i acaricida del grup dels organofosforats descobert per H. Grob.[2] i comercialitzat per primer cop per J. R. Geigi S.A., actualment Syngenta AG.

Acció bioquímica[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un insecticida organofosforat no sistèmic que actua com a inhibidor de les colinesterases dels insectes, enzims responsables de la hidròlisi del neurotransmissor acetilcolina.

Utilitats[modifica | modifica el codi]

Aquest insecticida s'utilitza en la majoria de cultius de plantes aptes par al consum humà per tal de controlar insecters xucladors i mastegadors, així com alguns aràcnids, a concentracions que oscil·len entre els 0.3 i 1.8 Kg/ha.

Riscos[modifica | modifica el codi]

Impacte ambiental[modifica | modifica el codi]

Animals[modifica | modifica el codi]

El metidatió és ràpidament metabolitzat i excretat pels mamífers.

Plantes[modifica | modifica el codi]

En les plantes, el metabolisme també és ràpid i els metabolits produïts són ràpidament oxidats a CO2.

Sòls[modifica | modifica el codi]

El compost es degrada ràpidament en sòls per acció química, fotoquímica i biològica, mostrant un temps de degradació, DT50 d'entre 3 i 18 dies. El seu curt temps de residència en el sòl permet la reimmigració d'espècies des de parts que no hagin estat tractades.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Toxicitat en mamífers[modifica | modifica el codi]

La dosi letal mitjana (LD50) administrada oralment en rates és d'entre 25 i 54 mg/kg, 25-70 en ratolins, 63-80 en conills i 25 en porcs (tots els valors referits a mascles i femelles). Els conills mostren una LD50 per via tòpica de 200 mg/Kg. La concentració letal mitjana LC50 inhalada és de 140 mg/m3 d'aire.

Voluntaris humans han arribat a tolerar dosis orals diàries de 0.11mg/kg sense reacció durant 42 dies. En un experiment anàleg, rates han tolerat 0.2mg/kg diaris i gossos 0.25.

Toxicitat en peixos[modifica | modifica el codi]

La Truita arc de Sant Martí experimenta una LC50 de 0.01 mg/L al cap de 96 hores, mentre que altres tipus de peixos experimenten LC50 de 0.002mg/L.

Toxicitat en aus[modifica | modifica el codi]

Els ànecs presenten una LD50 'entre 23.6 i 28 mg/Kg, mentre que en el cas de les guatlles és de 224 ppm.

Altres[modifica | modifica el codi]

Extremadament tòxic per a les abelles (LD50 oral 190 ng i per via tòpica 150 ng). Per cucs de terra, la LC50 és de 5.6 mg/kg de sòl. Aquest insecticida també és perjudicial per a molts artròpodes.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The Pesticide manual : a world compendium, Hampshire, BCPC, 2009 15th ed
  2. Proc. Br. Insectic. Fungic Conf., 3rd, 1965, p.641