Metil azinfós

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Metil azinfós
Metil azinfós
General
Nom sistemàtic S-(3,4-dihidro-4-oxobenzo[d]-[1,2,3]-triazin-3-ilmetil) O,O-dimetil fosfoditioat
Fórmula molecular C10H12N3O3PS2
Massa molar 317,3 g/mol
Aspecte Cristalls groguencs
Nombre CAS [86-50-0]
Propietats
Densitat i fase 1,518 g/cm3, a 21 °C 
Solubilitat en [[]] Aigua, dicloroetà, acetona, atetonitril, acetat d'etil
Punt de fusió 73 °C
Si no s'indica el contrari, les dades són pels materials
en condicions estàndard (25 °C, 100 kPa)
Avís d'exempció de responsabilitat

El Metil-Azinfos (O,O-Dimethyl S-[(4-oxo-1,2,3-benzotriazin-3(4H)-yl)methyl]dithiophosphate) és un insecticida organofosforat que, com tots els d'aquesta categoria, actúa inhibint les acetilcolinesterases dels insectes.

Història[modifica | modifica el codi]

Metil-azinfós és una neurotoxina derivada d'agents nerviosos sintetitzats durant la 2ª Guerra Mundial. Als EUA, està registrada per l'ús en nogués, cultius vegetals, i arbres fruiters. No està registrat per a l'ús del consumidor. Se l'ha relacionat amb els problemes de salut soferts pels agricultors que l'han utilitzat. Després de resoldre l'any 2004 una demanda presentada per la Unió de Grangers d'Amèrica, l'Agència de Protecció Ambiental dels EUA (EPA) va anunciar que començaria l'eliminació de la utilització del pesticida el 2007 finalitzant l'any 2012. El gener de 2007, el cas es va reobrir, amb els demandants demanant una eliminació més ràpida.

El metil-azinfós està prohibit a la Unió Europea des de 2006.

Aplicacions[modifica | modifica el codi]

És un insecticida no sistèmic d'acció per contacte i estomacal. S'utilitza pel control d'insectes mastegadors o xucladors dels típus coleòpters, dípters, homòpters, hemípters, i lepidòpters, en arbres fruitals (incloent cítrics), raïm, maduixes, nous, vegetals, patates, cereals, blat de moro, cotó, plantes ornamentals, tabac, cafè i d'altres cultius.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

És un insecticida molt eficaç, encara que el seu efecte sobre d'altres éssers vius pot ser elevat, sobretot si els organismes són exposats directament.