Metodi I de Constantinoble

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Metodi».
sant Metodi de Constantinoble, o
el Confessor

Triomf de l'ortodòxia, icona del s. XIV-XV; Metodi és a dalt, a la dreta de la imatge (Londres, British Museum)
bisbe, confessor
Nom secular Μεθόδιος Ὀμολογέτα (Methodios 'Homologéta, "Metodi el Confessor")
Naixement Final del segle VIII
Siracusa (Sicília)
Defunció 14 de juny del 846
Constantinoble
Commemoració en Església Ortodoxa, Església Catòlica Romana, esglésies luteranes, anglicanisme
Canonització Antiga
Festivitat 14 de juny
Fets destacables bisbe i patriarca de Constantinoble (843)
Iconografia Robes de bisbe grec, amb una icona de la Mare de Déu

Metodi I de Constantinoble o Metodi Confessor (Methodius Confessor, Μεθόδιος Ὀμολογέτα) fou patriarca de Constantinoble del 843 al 846. És venerat com a sant per les esglésies ortodoxa i catòlica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era nadiu de Siracusa on va néixer al final del segle VIII. De jove va anar a Constantinoble on fou ordenat i va donar la seva propietat a l'Església i als pobres. Va viure per un temps a un convent a l'illa de Quios. Fou partidari del culte a les imatges i en contra de les mesures de Lleó V de Bizanci l'armeni se'n va anar a Roma, no retornant a Grècia fins a la mort de Lleó el 820.

Vers el 821 el patriarca de Constantinoble[1] el va designar com a enviat davant el papa Pasqual I (817-824). Aquest el va enviar a l'emperador Miquel II amb una carta per persuadir-lo de ser menys hostil als ortodoxos, i això va ofendre Miquel (vers 821) que va fer fuetejar Metodi cent vegades i després el va abandonar a una de les illes de la Propòntida, on hauria mort de gana si no hagués estat per un pescador que el va trobar i el va salvar portant-li petites racions de menjar (pa i peix)

Va romandre a l'illa alguns anys fins que fou cridat per Teòfil, successor de Miquel (829) que el va acollir al seu propi palau. En poc temps va obtenir influencia a la cort però la seva ortodòxia va fer que fos fuetejat per segona vegada i enviat altre cop a l'illa, però aquesta vegada fou per menys temps. Cridat altre cop per Teòfil el va acompanyar a la seva campanya contra els àrabs (l'emperador no el volia deixar a la capital); va rebre diverses acusacions, la més greu la d'haver fornicat amb una cortesana que va declarar que estava prenyada del sacerdot. Metodi es va poder justificar.

Teòfil va morir el 842 i li va succeir la seva vídua Teodora en nom del fill infant Miquel III. Teodora era partidària del culte a les imatges i es va unir a Metodi al que va fer elegir patriarca de Constantinoble el 842 o començaments del 843. Va exercir fins a la seva mort el 14 de juny del 846 i en tots aquestos any es va dedicar a suprimir la iconoclàstia i restaurar el culte de les imatges.

Obres[modifica | modifica el codi]

Va escriure nombroses obres entre elles:

  • 1. Encomium S. Dionysiï Areopagitae
  • 2. Oratio in eos qui dicunt : Quid profuit Filus Dei Crucifrxus ?
  • 3. De Occursu Simeonis et Annae in Templo, et de Deipara
  • 4. In Ramos Palnarum
  • 5. Encomium S. Agathae Virginis et Martyris
  • 6. Canones Poenitentiales
  • 7. Constitutio de iis qui diverso Modo, &c., ad fidem Christianam revertantur
  • 8. Tres versus Iambici ad Theodorum et Theophanem graptos, tribus illis quos ad ipsum mriserant Responsorii

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Les fonts indiquen Nicèfor I de Constantinoble (806-815), pero hauria de ser Antoni I de Constantinoble (821-836).