Metralladora Gatling

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Un GAU-8 Avenger en el morro d'un Fairchild Republic A-10 Thunderbolt II

Un GAU-8 Avenger en el morro d'un Fairchild Republic A-10 Thunderbolt II

Metralladora Gatling
Característiques generals
Nom Metralladora Gatling
Calibre Entre 7,62 mm i 30 mm
Abast Medi-llarg (amb baixa precisió unitària)
Dimensions
Capacitat de càrrega
País Estats Units Estats Units d'Amèrica
Creació 1861
Pes Més de 40 kg
Metralladora Gatling en un museu.

La metralladora Gatling va ser la primera arma de foc de repetició que va tenir èxit, combinant la fiabilitat amb una alta cadència de trets i la facilitat de recàrrega en un sol dispositiu. Va ser dissenyada per l'inventor nord-americà Richard J. Gatling el 1861 i patentada el 9 de maig de 1862. Actualment, el terme sistema Gatling normalment es refereix a les armes amb un sistema de canons rotatius similar.

Segons la definició del terme, la Gatling pot ser considerada la primera "metralladora". Les metralladores disparen de forma totalment automàtica gràcies a l'aprofitament de part de l'impuls dels projectils disparats. Al principi, quan tot just s'havia desenvolupat aquesta tecnologia, la Gatling necessitava d'un impuls exterior, com una maneta manual o un motor hidràulic o elèctric.

Funcionament[modifica | modifica el codi]

Antigament la gatling era accionada a maneta i tenia sis canons que giraven al Voltant d'un eix central,basada en l'arma de Pückler, permetent així la recàrrega dels altres canons mentre mentre un disparava. Els primers models eren capaços de disparar aproximadament 600 bales per minut, i comptaven amb una estora fibrosa que es podia mullar amb aigua per refrigerar els canons, això últim va ser eliminat en models posteriors al demostrar ineficaç. La munició, inicialment un cilindre d'acer carregat amb la pólvora negra i acarnissat amb un fulminant (doncs els cartutxos autònoms de llautó encara no havien estat inventats), era alimentada per gravetat a través d'una tremuja o un carregador inserit sobre l'arma. Cada canó tenia el seu propi mecanisme de tret. Després del 1861, els cartutxos de llautó, similars als cartutxos moderns, van substituir el cartutx de paper, però les gatling no els va adoptar fins més tard.[1]

El model de 1881 va ser dissenyat per a utilitzar el sistema d'alimentació de Bruce que acceptaria dues files de cartutxos del calibre .45/70. Mentre una fila era disparada, l'altra podria ser recarregada, i així permetre el foc sostingut. L'arma final requeria quatre operadors, dels quals un s'encarregava de disparar, dos més de recarregar i la cambra de refrigerar l'arma, normalment amb aigua. El 1876, la metralladora gatling podia disparar fins a 1200 bales per minut, encara que 400 eren més raonables.[2]

Des dels seus orígens, el 1860, fins a l'actualitat, la gatling s'ha vist obligada a conviure enmig d'un sentiment contradictori. La seva increïble cadència de foc provoca autèntic pànic entre els que són blanc dels seus múltiples trets.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Tom, Harrys. How machine guns work - (anglès) . How stuffworks, 2006 [Consulta: 15 febrer 2006]. 
  2. Gatling Guns - (anglès) . beedjerky.com, - [Consulta: 15 febrer 2006]. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]