Metrovalència

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: MetroValencia)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Metrovalència

MetroValencia logo.svg

Obertura 8 d'octubre del 1988 (túnel de la línia 1)
Operador FGV
Autoritat eTM València
Tipus servei rodalies - suburbà - metro - tramvia
Municipi(s) València, Albalat dels Sorells, Alberic, Alboraia, l'Alcúdia, Alginet, Almàssera, Benaguasil, Benimodo, Bétera,Burjassot, Carlet, Castelló de la Ribera, l'Eliana, Foios, Godella, Llíria, Manises, Massalavés, Massamagrell, Meliana, Mislata, Montcada, Museros, Paiporta, Paterna, Picanya, Picassent, La Pobla de Farnals, la Pobla de Vallbona, Quart de Poblet, Rafelbunyol, Rocafort, Torrent
Territori cobert Horta, Ribera Alta, Camp de Túria
Línies 6
Estacions 209
Longitud 227,7 km
MetroValencia-logo.gif Metro de València
Line 1 of Metrovalencia.png Línia 1 Line 2 of Metrovalencia.png Línia 2
Line 3 of Metrovalencia.png Línia 3 Line 4 of Metrovalencia.png Línia 4
Line 5 of Metrovalencia.png Línia 5 Line 6 of Metrovalencia.png Línia 6
Line 7 of Metrovalencia.png Línia 7 Line 8 of Metrovalencia.png Línia 8
Line 9 of Metrovalencia.png Línia 9
altres línies
Cercanias sevilla.png Rodalies de València
Logo metrobus.png Metrobús de València
Logo, Renfe Media distancia.PNG Mitjana distància
LD.PNG Llarga distància

Metrovalència és la marca comercial amb la que l'empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) depenent de la Generalitat Valenciana gestiona les línies de ferrocarril i tramvia de la ciutat de València.

L'inici d'aquesta xarxa se situa en el popular trenet de València, una xarxa de ferrocarrils de via estreta construïda en la seva major part a finals del segle XIX. La modernització de la xarxa i la seva conversió en un modern ferrocarril metropolità, ha donat origen a la xarxa de Metrovalència, que en l'actualitat (2014), disposa de tres línies de metro, i dues de tramvia.

La xarxa[modifica | modifica el codi]

Actualment[modifica | modifica el codi]

Línia Recorregut Tipus Estacions Longitud (km) Viatgers (2013)
Line 1 of Metrovalencia.png Llíria/Bétera - Torrent Avinguda/Villanueva de Castellón Metro 59 98,159 17.407.595
Line 3 of Metrovalencia.png Rafelbunyol - Aeroport Metro 27 24,691 19.529.401
Line 4 of Metrovalencia.png Mas del Rosari/Lloma Llarga-Terramelar/Fira València - Doctor Lluch Tramvia 33 15,921 5.763.503
Line 5 of Metrovalencia.png Marítim-Serrería - Aeroport/Torrent Avinguda Metro 31 26,502 15.057.074
Line 5 of Metrovalencia.png Marítim-Serrería - Marina Reial Joan Carles I Tramvia 4 3,502 14.695.186
Line 6 of Metrovalencia.png Tossal del Rei - Marítim-Serrería Tramvia 21 10,067 2.505.947

A partir de març de 2015[modifica | modifica el codi]

Línia Recorregut Tipus Estacions Longitud (km) Viatgers (2013)
Line 1 of Metrovalencia.png Bétera - Villanueva de Castellón Metro 40 70,24 17.407.595
Line 2 of Metrovalencia.png Llíria - Torrent Avinguda Metro 33 39,75
Line 3 of Metrovalencia.png Rafelbunyol - Aeroport Metro 27 24,691 19.529.401
Line 4 of Metrovalencia.png Mas del Rosari/Lloma Llarga-Terramelar/Fira València - Doctor Lluch Tramvia 33 15,921 5.763.503
Line 5 of Metrovalencia.png Marítim-Serrería - Aeroport Metro 18 12,95 14.695.186
Line 6 of Metrovalencia.png Tossal del Rei - Marítim-Serrería Tramvia 21 10,067 2.505.947
Line 7 of Metrovalencia.png Marítim-Serrería - Torrent Avinguda Metro 16 15,45
Line 8 of Metrovalencia.png Marina Reial Joan Carles I - Marítim-Serrería Tramvia 4 1,2
Line 9 of Metrovalencia.png Alboraya-Peris Aragó - Riba-roja de Túria Metro 22

Les línies[modifica | modifica el codi]

Línia 1: Bétera - Villanueva de Castellón[modifica | modifica el codi]

Estació de Campanar-La Fe (línies 1 i 2).

Històricament la línia 1 prové de les línies de València-Jesús a Castelló de la Ribera (avui en dia, l'estació té el nom en espanyol de Villanueva de Castellón) i la línia de València-Pont de Fusta a Bétera i Llíria.

L'any 1986 van començar els treballs de construcció d'un túnel passant sota la ciutat de València per unir les antigues línies de Castelló de la Ribera, a l'estació de Jesús al sud de València, i l'estació de València-Pont de Fusta amb Llíria i Bétera. Aquest túnel es va inaugurar el 8 d'octubre del 1988, i compren el traçat entre les estacions d'Ademús (Empalme abans de 1988, i després de març de 2001), i Sant Isidre.

Línia 2: Llíria - Torrent Avinguda[modifica | modifica el codi]

Estació de Benimàmet (línia 2).

Actualment, la línia T-2 de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana està en construcció. S'estan construint les estacions del Alacant (paral·lela a l'Estació del Nord) i l'estació del Mercat Central, que s'ubica a la plaça de la Ciutat de Bruges. Ambdues són subterrànies. També s'està construint el tram sud, prop de la Ciutat de les Arts i les Ciències. L'explanació s'està construint en superfície en paral·lel al Centre Comercial El Saler i la seva extensió pel camí de les Moreres fins a Natzaret.

Línia 3: Rafelbunyol - Aeroport[modifica | modifica el codi]

Estació de Machado (línies 3 i 9).

La línia 3, està basada en l'antiga línia del trenet que connectava l'estació València-Central (dècades més tard Pont de Fusta) i la localitat de Rafelbunyol.

El 5 de maig de 1995 es va inaugurar el primer tram del túnel de la línia 3. A partir de l'antiga línia del trenet entre la localitat de Rafelbunyol i l'estació del Pont de Fusta. Aquest túnel seguia un traçat distint en la seua entrada a la ciutat de València finalitzant a l'estació de l'Albereda, nomenada Alameda i situada a l'antic llit del riu Túria que va ser dissenyada pel famòs arquitecte valencià Santiago Calatrava. Posteriorment aquesta línia va ser ampliada el 16 de setembre de 1998 fins a l'estació d'Avinguda del Cid existint un ramal que la unia a la línia 1 a l'altura de l'estació de Jesús i el 20 de maig de 1999 fins a l'estació de Mislata-Almassil a la pròxima localitat de Mislata.

Línia 4: Mas del Rosari/Lloma Llarga-Terramelar/Fira València - Doctor Lluch[modifica | modifica el codi]

Tramvia de la línia 4 a l'estació de Garbí.

Aquesta línia va sorgir de la reconversió d'una part de l'antiga línia que passava pel nucli urbà de la ciutat (entre l'estació de l'Entroncament i la del Pont de Fusta i la línia que unia aquesta última amb el barri marítim va ser alçat i convertit en una línia de tramvia modern, convertint-se així en la primera ciutat de l'Estat Espanyol a tornar a introduir el tramvia inaugurant la línia 4 el 21 de maig de 1994. Aquesta línia ha patit diverses ampliacions en la seua zona oest, en concret es va inaugurar un ramal al març de 1999 fins a la TVV que cobria la demanda del campus de Burjassot de la Universitat de València, i al setembre de 1999 es va inaugurar un ramal que connectava l'estació de TVV amb la fira de mostres.

Línia 5: Marítim-Serrería - Aeroport[modifica | modifica el codi]

Metro a l'estació d'Aeroport (línies 3 i 5).

La línia 5 uneix el port amb l'aeroport sent inaugurat el primer tram entre l'estació d'Alameda i la d'Ayora el 30 d'abril de 2003. Un any després, el 3 d'octubre de 2005, es va crear l'estació de Bailén al ramal que unia les línies 1 i 5 entre les de Colón i Jesús, que valdrà com a connexió amb la nova estació del Nord subterrània. Finalment, el 2 d'abril de 2007 es va inaugurar l'estació Marítim-Serreria al carrer de la Serradora, una estació intermodal dissenyada per unir la línia 5 amb el tramvia al port (línia T5) i amb la línia T4.

Línia 6: Tossal del Rei - Marítim-Serrería[modifica | modifica el codi]

Tramvia entrant a Marítim-Serrería (línies 5, 6, 7 i 8).

La línia T-6 uneix els barris d'Orriols i Torrefiel amb el barri marítim de València. El primer tram que es va inaugurar, de 9,2 kilòmetres, va ser el tram "Tossal del rei - Marítim Serrería" (compartint via amb la T-4 des de Pont de Fusta fins a Doctor Lluch. Es preveu que aquesta línia siga circular en un futur.

Línia 7: Marítim-Serrería - Torrent Avinguda[modifica | modifica el codi]

Metro a l'estació de Torrent Avinguda (línies 2 i 7).

Línia 8: Marina Reial Joan Carles I - Marítim-Serrería[modifica | modifica el codi]

Tramvia a l'estació de Grau-Canyamelar (línies 6 i 8).

Línia 9: Alboraya-Peris Aragó - Riba-roja de Túria[modifica | modifica el codi]

Estació d'Alboraya-Palmaret (línies 3 i 9).

Història[modifica | modifica el codi]

Boca de metro amb el símbol de Metrovalència.
  • 8 d'octubre de 1988. Inauguració del túnel de 6,7 quilòmetres entre Jesús i la Connexió a la línia 1.
  • 21 de maig de 1994. Inauguració de la línia 4. El tram entre la Connexió i Doctor Lluch té una longitud de 9,7 quilòmetres
  • 5 de maig de 1995. Inauguració del túnel de 3 quilòmetres entre l'estació de Palmaret i l'Albereda a la línia 3.
  • 16 de setembre de 1998. Inauguració del túnel de 3,2 quilòmetres entre l'Albereda i l'Avinguda del Cid i del ramal de 2,4 quilòmetres entre Colón i Jesús, ambdós a la línia 3.
  • Març de 1999. Ampliació de la línia 4 des de l'Entroncament fins a TVV.
  • 20 de maig de 1999. Inauguració del túnel de 2,4 quilòmetres entre l'Avinguda del Cid i Mislata-Almassil a la línia 3.
  • Setembre de 1999. Creació del ramal del tramvia entre TVV i Fira.
  • 30 d'abril de 2003. Inauguració del primer tram de la línia 5 entre les estacions d'Alameda i Ayora amb una longitud de 2,3 quilòmetres.
  • 9 de setembre de 2005. Accident a Picanya quan dos trens col·lideixen en la línia 1. Hi hagué més de quaranta ferits però cap mort.
  • 23 de setembre de 2005. Inauguració del ramal de la línia 4 entre TVV i Mas del Rosari de 3 quilòmetres.
  • 3 d'octubre de 2005. Creació de l'estació de Bailén entre les de Colón i Jesús.
  • 3 de juliol de 2006. Greu accident entre les estacions de Jesús i Plaça d'Espanya. El nombre de víctimes mortals va ascendir a 42 i el de ferits a 52. La caixa negra va revelar que el comboi viatjava en una corba a 80 km/h, el doble de la velocitat permesa (vegeu Accident de metro a València del 2006).
  • 2 d'abril de 2007. Inauguració de l'estació de Marítim-Serreria de la línia 5.
  • 16 d'abril de 2007. Posada en servei del tram tramviaire de la línia 5 " Marítim-Serreria - Neptú ".
  • 18 d'abril de 2007. Posada en servei del tram de 4,9 kilòmetres "Mislata Almassil - Aeroport" de les línies 3 i 5.
  • 27 de setembre de 2007. Inauguració de la Línia 6 (tramvia) de Metrovalència que en un principi cobreix el trajecte entre Tossal del Rei i Maritim-Serrería passant les universitats junt amb la línia 4 i arribant al recentment estrenat tramvia de la línia 5. En un futur la línia s'ampliarà i serà circular. (Empalme, Patraix i Ciutat de les Arts i les Ciències)

Futur[modifica | modifica el codi]

El futur de la xarxa.

Línia 1 futura

El desembre de 2008 o gener de 2009 s'inaugurarà el túnel que soterrarà les vies del Ramal de Llíria des d'Empalme (Beniferri - Paterna).

S'eliminarà l'anomenat "revolta de la mort" entre Plaça Espanya i Jesús, i es prolonga cap a les estacions Bailén (T2, L5, L7, Rodalies i Renfe) Peris i Valero, Ausiàs March i La Nova Fe (T6, T8).

Aquest túnel passa davall del futur Parc Central i modifica per complet la primera línia de Metrovalència donant servei a més als barris de Malilla, La Plata i Font de Sant Lluís.

Dates: Es va acordar que la línia 1 hauria d'arribar a La Nova Fe alhora que s'acabaren les obres del nou hospital.

Línia 2 futura

Nou tramvia que unirà el nord, centre i sud de la ciutat. Des de Tavernes Blanques fins a Natzaret, passant per Pont de Fusta, El Carme, Ajuntament, Alacant, Russafa i Ciutat de les Arts i les Ciències entre d'altes estacions.

El seu recorregut és en superfície exceptuant el tram entre Pont de Fusta i General Urrutia. Aquest serà el túnel a major profunditat de la xarxa de Metrovalència.

Està previst, encara que posteriorment puga ser utilitzat per altres línies, la creació de dos ramals al nord (Empalme -Marxalenes - Museus i Tavernes Blanques - Pont de Fusta - Museus) i dos al sud (Ciutat de les Arts - Marítim-Serrería i Ciutat de les Arts - Nazaret) quedant la T-2 com: Empalme (L1, T4, T6)/Tavernes Blanques - Marítim-Serrería (L5, T6, T10)/Natzaret (T10))

Línia 3

El pas a nivell d'Alboraia va ser eliminat el desembre de 2010.

Línia 5 futura

Perllongació de la línia 5 fins a Riba-roja de Túria (Inauguració durant 2010) i possible ampliació posterior fins a Vilamarxant i Llíria per l'antic traçat de la C4 de Rodalies.

El tram tramviaire de Marítim Serrería (L5, T2, T6, T10) passarà a formar part de la línia 10.

Línia 6 futura

La línia es convertirà en la Tramvia Orbital. Es tracta d'un tramvia que recorre els principals bulevards i avingudes perifèriques a la ciutat, enllaçant les estacions d'Empalme (L1, T2, T4) Orriols (T2), Tarongers (T4), Bulevard Sur, La Nova Fe (L1), Nou d'Octubre (L3, L5), Campanar (L1)... entre altres estacions.

Línia 7 futura

MetroRibera: Un cop suprimida la corba entre Plaça Espanya i Jesús, es millorarà el servei entre les parades de Palmaret i Vva. Castelló (Castelló de la Ribera) mitjançant aquesta modificació de l'actual línia 3.

Línia 8 futura

Tramvia de l'Horta Sud: comunicarà els municipis de Manises, Torrent, Paiporta... entre ells, tenint com intercanviador l'estació de València Sud.

Línia 10 futura

Tramvia de la costa; recorre per complet la costa valenciana, des de Port Saplaya (Port Sa Platja) fins a El Palmar passant per la Malvarosa, Les Arenes (T4), Grau, Natzaret (T2), La Punta, Pinedo possible connexió amb (T2).

Actualment una part del seu recorregut l'efectua la línia 5.

Les primeres obres de la fase Nord entre Serrería (t4) i Port Saplaya s'efectuaran davall la denominació de T4.

Tindrà 5 finals de línia: Port Saplaya, Neptú, Marítim Serrería, Pinedo i El Palmar. El tram sud finalitzarà en Natzaret (T2) i posteriorment es portarà fins a les platges de Pinedo, Arbre del gos, El Saler i l'Albufera.

Passatgers[modifica | modifica el codi]

Evolució dels passatgers a la xarxa de Metrovalència

La quantitat de viatgers transportats per la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana l'any 2008 (finals) és de 72.136.800 Les estacions amb més volum de passatgers (en milions) durant 2008 són:

  1. Xàtiva: 6.162.663
  2. Colón: 5.699.000
  3. Benimaclet: 3.216.124
  4. Àngel Guimerà: 3.062.254 (estació amb major transit d'usuaris de tota la xarxa)

Per dalt dels 2.000.000 de passatgers estan les estacions de : Facultats, Plaça d'Espanya, Avinguda del Cid, Túria, Patraix i Mislata

L'ús de la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana està en continu creixement amb un creixement del 154% acumulat en els últims anys degut tant a les contínues inauguracions, la supressió, i l'empitjorament de línies d'autobusos de Metrobús i la EMT, i el creixement incontrolat del nombre de d'habitants de l'àrea metropolitana de València.

El total de viatgers per anys:

Any Viatges
2003 51.026.260
2004 57.586.069
2005 61.395.294
2006 64.588.903
2007 +70.000.000
2008 72.136.800

Estadístiques[modifica | modifica el codi]

Nre. de línies: 5 (Tres línies de ferrocarril metropolità (L1, L3 i L5) i 2 de tramvía (T4 i T6)
Quilòmetres de xarxa: 143,884
Quilòmetres en túnel: 24,178
Quilòmetres en superfície: 119,706
Nre. d'estacions i baixadors: 127
Nre. d'estacions subterrànies: 28
Nre. d'estacions en superfície: 76
Nre. d'escales mecàniques: 130
Nre. d'ascensors: 62
Nre. de trens: 97

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

http://www.metrovalencia.es/wordpress_vl/?page_id=357(El metro que arriba)

Portal

Portal de la ciutat de València