|
|
Aquest article conté informació obsoleta o li falta informació recent.
Podeu col·laborar amb la Viquipèdia actualitzant les parts obsoletes o afegint la informació que manca per posar l'article al dia.
Motiu no especificat |
Parada del metro a plaça Catalunya (
Barcelona)
El metro, abreviació de ferrocarril metropolità, anomenat ferrocarril urbà en els primers temps, és un ferrocarril elèctric per al transport de passatgers dins l'àmbit urbà, amb una alta capacitat i freqüència de pas, essent en general subterrani o en viaducte.
La primera línia de metro electrificada a Budapest
A diferència del tramvia, és totalment independent i segregat de la resta de circulació i mitjans de transport. A Europa (especialment a Alemanya i el Benelux) s'han construït sistemes mixtes de metro i tramvia (Stadtbahn, Prémetro), on els combois circulen segregats de forma subterrània al centre de les ciutats com a metro i de forma superficial als barris perifèrics en forma de tramvia.
El primer metro fou el de Londres (1863), funcionant inicialment mitjançant locomotores de vapor. El primer metro europeu al continent fou el de Budapest (1896).
El Metro de Barcelona s'inaugurà el 1924 sota el nom de "Gran Metro" (actual L3), únicament entre Lesseps i Pl. Catalunya. Dos anys més tard s'inicià l'anomenat "Metro Transversal" o Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA, amb un ample de 1 674 mm i alimentació per mitjà de tercer carril de corrent continu a 1 500 Volts, entre Bordeta i Catalunya (actual L1).
El Metro de València s'inicià el 1988 amb la construcció del primer d'uns túnels enllaçant les vies de l'antic trenet de València (un tren lleuger) que fins aleshores terminaven a diverses estacions al sud i nord de la ciutat.
Hi ha diverses característiques que diferencien els metros. La presa elèctrica pot ser ja bé aèria (per catenària o per carril superior) o bé mitjançant un tercer carril situat al terra al costat dels altres dos. La construcció dels túnels respon a dos estils molt diferents: l'anomenat de trinxera, un túnel molt superficial fet generalment pel procediment de tallar i tapar, i els molt profunds, fets com veritables túnels de mines, avui en dia amb tuneladores.
Metros per països[modifica]
| País |
Ciutat |
Nombre de línies |
Nombre d'estacions |
Longitud (en quilòmetres) |
Any d'obertura |
| Alemanya |
Berlín |
9 |
254 |
146 |
1902 |
| Bielefeld |
|
|
|
1991 |
| Bochum |
|
|
|
1979 |
| Colònia |
15 |
186 |
191 |
1968 |
| Dortmund |
|
|
|
1983 |
| Dresden |
3 |
38 |
103 |
1973 |
| Düsseldorf |
|
|
|
1981 |
| Duisburg |
|
|
|
1992 |
| Essen / Mülheim |
|
|
|
1977 |
| Frankfurt |
7 |
|
58,7 |
1968 |
| Hamburg |
3 |
89 |
101 |
1912 |
| Hannover |
|
|
|
1975 |
| Leipzig/Halle |
|
|
|
1969 |
| Magdeburg |
|
|
|
1974 |
| Mannheim /Ludwigshafen /Heidelberg |
|
|
|
2003 |
| Munic |
8 |
229 |
85.6 |
1971 |
| Nuremberg |
2 |
30 |
40 |
1972 |
| Rostock |
3 |
24 |
58 |
1970 |
| Ruhr/Rhineland |
|
|
|
1967 |
| Stuttgart |
|
|
|
1985 |
| Wuppertal |
1 |
|
13 |
1901 |
| Algèria |
Alger |
|
|
|
Operatura al 2008 |
| Argentina |
Buenos Aires |
6 |
71 (+2 en 01/2008) |
45 |
1913 |
| Córdoba |
|
|
|
En projecte |
| Rosario |
|
|
|
En projecte |
| Armènia |
Erevan |
1 |
12 |
12 |
1981 |
| Austràlia |
Sidney |
1 |
7 |
3,6 |
1988 |
| Melbourne |
|
|
|
1854 |
| Àustria |
Viena |
5 |
|
61,0 |
1898 |
| Azerbaidjan |
Bakú |
2 |
23 |
34,6 |
1967 |
| Bèlgica |
Anvers |
|
|
|
1975 |
| Brussel·les |
5 |
68 |
50 |
1969 |
| Charleroi |
|
|
|
1983 |
| Bielorússia |
Minsk |
2 |
23 |
27 |
1984 |
| Bolívia |
Santa Cruz de la Sierra |
|
|
|
En projecte |
| Brasil |
Belo Horizonte |
1 |
20 |
28,1 |
1986 |
| Brasilia |
2 |
11 |
41 |
2001 |
| Fortaleza |
2 |
34 |
43 |
|
| Porto Alegre |
1 |
17 |
34,5 |
1985 |
| Recife |
|
20 |
25,2 |
1985 |
| Rio de Janeiro |
2 |
38 |
42 |
1979 |
| Salvador |
1 |
8 |
11,9 |
2006 |
| São Paulo |
4 |
55 |
60,2 |
1974 |
| Bulgària |
Sofia |
1 |
8 |
10 |
1998 |
| Canadà |
Calgary |
2 |
34 |
36 |
1981 |
| Edmonton |
1 |
12 |
13,1 |
1978 |
| Mont-real |
4 |
65 |
60,85 |
1966 |
| O-Train |
|
|
|
2001 |
| Toronto |
4 |
|
70,0 |
1954 |
| Vancouver |
4 |
|
49,5 |
1985 |
| Colòmbia |
Medellín |
3 |
28 |
31 |
1995 |
| Corea del Nord |
Pyongyang |
2 |
17 |
22 |
1973 |
| Corea del Sud |
Busan |
3 |
86 |
88,4 |
1985 |
| Daegu |
2 |
56 |
54,6 |
1997 |
| Incheon |
1 |
22 |
24,6 |
1999 |
| Seül |
8 |
263 |
287 |
1974 |
| Dinamarca |
Copenhague |
2 |
17 |
16.8 |
2002 |
| Egipte |
El Caire |
2 |
52 |
62,5 |
1987 |
| Emirats Àrabs Units |
Dubai |
|
|
|
(Projectat pel 2009) |
| Espanya |
Alacant |
1 |
14 |
16 |
2003 |
| Barcelona |
11 |
156 |
116,5 |
1924 |
| Bilbao |
2 |
32 |
34 |
1995 |
| Cadis |
|
|
|
En projecte |
| Gijón |
|
|
|
En construcció |
| Granada |
3 |
24 |
15,5 |
Projectat per 2009 |
| Madrid |
13 |
236 |
227 |
1919 |
| Màlaga |
|
|
|
"En construcció" |
| Palma |
1 |
9 |
12 |
2007 |
| Santander |
¿4? |
|
|
En projecte |
| Sevilla |
|
|
|
En construcció |
| Tenerife |
1 |
21 |
12,5 |
2007 |
| València |
5 |
43 |
134 |
1988 |
| Saragossa |
2 |
|
|
En projecte |
| Estats Units d'Amèrica |
Atlanta |
2 |
|
79,2 |
1979 |
| Baltimore |
|
|
|
1983 |
| Boston |
4 |
|
101 |
1901 |
| Cleveland |
|
|
|
1955 |
| Chicago |
7 |
|
173,0 |
1892 |
| Detroit |
|
|
|
1987 |
| Filadèlfia |
4 |
|
62 |
1907 |
| Jacksonville |
1 |
|
|
1997 |
| Las Vegas |
1 |
7 |
6.2 |
2004 |
| Los Angeles |
4 |
62 |
118 |
1990 |
| Miami |
|
|
|
1984 |
| Newark |
|
|
|
1984 |
| Nova York |
26 |
475 |
1056 |
1869 |
| San Francisco: BART, MUNI |
6 |
|
167 |
1914 |
| Saint Louis |
1 |
|
60,0 |
1993 |
| Washington |
5 |
|
169.5 |
1976 |
| Filipines |
Manila |
3 |
42 |
45.6 |
1984 |
| Finlàndia |
Hèlsinki |
1 |
16 |
22,1 |
1982 |
| França |
Lilla |
2 |
|
45,2 |
1984 |
| Lió |
4 |
|
|
1978 |
| Marsella |
2 |
30 |
19 |
1977 |
| París |
16 |
369 |
212.5 |
1900 |
| Rennes |
1 |
15 |
9,4 |
2002 |
| Rouen |
2 |
31 |
15,1 |
1994 |
| Tolosa de Llenguadoc |
2 |
41 |
12,3 |
1993 |
| Geòrgia |
Tbilisi |
2 |
22 |
26,4 |
1966 |
| Grècia |
Atenes |
3 |
51 |
52,0 |
2000 |
| Tessalònica |
1 |
13 |
|
1999 |
| Hongria |
Budapest |
3 (4. En construcció) |
40 |
31,7 |
1896 |
| Índia |
Bangalore |
|
|
|
En construcció |
| Bombai |
|
|
|
En construcció |
| Calcuta |
|
17 |
|
1984 |
| Delhi |
3 |
50 |
56 |
2002 |
| Hyderabad |
|
|
|
En projecte |
| Madràs |
|
|
|
1997 |
| Iran |
Isfahan |
|
|
|
En construcció |
| Karaj |
|
|
|
|
| Mashhad |
|
|
|
|
| Shiraz |
|
|
|
|
| Tabriz |
|
|
|
|
| Teheran |
5 |
51 |
|
1999 |
| Irlanda |
Dublín |
|
|
|
En projecte |
| Israel |
Haifa |
1 |
6 |
|
1956 |
| Jerusalem |
|
|
|
En construcció |
| Tel Aviv |
|
|
|
En construcció |
| Itàlia |
Bolonya |
1 |
24 |
11.8 |
En construcció |
| Brescia |
1 |
19 |
10.5 |
En construcció |
| Catània |
1 |
6 |
3.8 |
1999 |
| Gènova |
1 |
7 |
5.5 |
1990 |
| Milà |
4 (+2 línies en construcció) |
97 |
84,5 |
1964 |
| Nàpols |
3 |
27 |
29.8 |
1993 |
| Roma |
2 |
49 |
39 |
1955 |
| Torí |
1 |
15 |
9.6 |
2006 |
| Japó |
Fukuoka |
|
|
|
1981 |
| Hiroshima |
|
|
|
1994 |
| Kioto |
2 |
30 |
|
1981 |
| Kobe |
|
|
|
1968 |
| Nagoya |
|
|
|
1957 |
| Osaka |
|
|
|
1933 |
| Sapporo |
|
|
|
1971 |
| Sendai |
|
|
|
1987 |
| Tòquio |
13 |
274 |
292.3 |
1927 |
| Yokohama |
|
|
|
1972 |
| Kazakhstan |
Almati |
|
|
|
En construcció |
| Malàisia |
Kuala Lumpur |
|
|
|
1996 |
| Mèxic |
Acapulco |
|
|
|
En projecte |
| Aguascalientes |
|
|
|
En projecte |
| Ciudad Juárez |
|
|
|
En projecte |
| Ciutat de Mèxic |
11 |
175 |
201.7 |
1969 |
| Guadalajara |
2 |
29 |
24 |
1989 |
| Guanajuato |
|
|
|
En projecte |
| León |
|
|
|
En projecte |
| Monterrey |
2 |
25 |
23 |
1991 |
| Tijuana |
|
|
|
En projecte |
| Toluca |
|
|
|
En projecte |
| Veracruz |
|
|
|
En projecte |
| Noruega |
Oslo |
|
|
|
1966 |
| Països Baixos |
Amsterdam |
|
|
51,4 |
1977 |
| La Haia |
|
|
|
2004 |
| Rotterdam |
|
|
48,0 |
1968 |
| Perú |
Lima |
1 |
7 |
9,8 |
2001 |
| Polònia |
Varsòvia |
1 |
17 |
18,2 |
1995 |
| Portugal |
Coimbra |
|
|
|
En projecte |
| Lisboa |
4 |
48 |
37 |
1959 |
| Porto |
4 |
|
58,2 |
2003 |
| Margem sul |
|
|
|
En construcció |
| Puerto Rico |
San Juan |
1 |
16 |
17.2 |
2004 |
| Regne Unit |
Glasgow |
1 |
15 |
10 |
1896 |
| Londres |
11 |
309 |
408 |
1863 |
| Tyne and Wear |
2 |
|
|
1980 |
| República Txeca |
Praga |
3 |
51 |
49,6 |
1974 |
| República Dominicana |
Santo Domingo |
1 |
15 |
14,5 |
Proyectat pel 2008 |
| Romania |
Bucarest |
4 |
45 |
62,4 |
1979 |
| Rússia |
Chelyabinsk |
|
|
|
En construcció |
| Kazán |
1 |
5 |
7,7 |
2005 |
| Krasnoyarsk |
|
|
|
En construcció |
| Moscou |
11 |
165 |
270 |
1935 |
| Nizhiniy Novgorod (Gorki) |
2 |
13 |
17 |
1985 |
| Novosibirsk |
2 |
12 |
14,3 |
1986 |
| Omsk |
|
|
|
En construcció |
| Samara |
1 |
8 |
9,1 |
1987 |
| Sant Petersburg |
4 |
60 |
105,5 |
1955 |
| Ufa |
|
|
|
En construcció |
| Iekaterinburg (Sverdlovsk) |
1 |
7 |
9,5 |
1991 |
| Sèrbia |
Belgrad |
4 |
|
|
1995 |
| Singapur |
Singapur |
|
|
|
1987 |
| Suècia |
Estocolm |
3 |
100 |
143.4 |
1950 |
| Suïssa |
Lausana |
2 |
28 |
14 |
1991 |
| Tailàndia |
Bangkok |
|
|
|
1999 |
| Taiwan |
Taipei |
5 |
|
79,9 |
1996 |
| Kaohsiung |
|
|
|
(En Construcció) |
| Tunísia |
Tunísia |
4 |
|
30 |
1985 |
| Turquia |
Ankara |
|
|
|
1996 |
| Bursa |
|
|
|
2002 |
| Esmirna |
|
|
|
2000 |
| Istanbul |
|
|
|
2000 |
| Ucraïna |
Dnipropetrovsk |
1 |
9 |
7,1 |
1995 |
| Jarkov |
3 |
28 |
35.4 |
1975 |
| Kíev |
3 |
45 |
58,8 |
1960 |
| Kryvy Rih |
2 |
11 |
17,7 |
1986 |
| Uzbekistan |
Taixkent |
3 |
29 |
39,1 |
1977 |
| Veneçuela |
Caracas |
4 |
52 |
51 |
1983 |
| Valencia |
1 |
7 |
6,2 |
2006 |
| Maracaibo |
1 |
6 |
6,3 |
2006 |
| Los Teques |
1 |
2 |
9,5 |
2006 |
| Guarenas / Guatire |
1 |
10 |
41 |
"En construcció" |
| Puerto La Cruz |
1 |
|
|
En projecte |
| Maracay |
1 |
|
|
En projecte |
| Xile |
Concepción |
2 |
17 |
- |
2005 |
| Santiago |
5 |
108 |
104.5 |
1975 |
| Valparaíso |
1 |
20 |
43 |
2005 |
| Xina |
Chengdu |
|
|
|
En projecte |
| Chongqing |
1 |
18 |
19.15 |
2005 |
| Dalià |
|
|
|
2001 |
| Guangzhou |
4 |
41 |
|
1999 |
| Harbin |
|
|
|
En projecte |
| Hangzhou |
|
|
|
En projecte |
| Hong Kong |
7 |
53 |
91 |
1979 |
| Nanjing |
2 |
33 |
|
2005 |
| Pequín |
4 |
|
114 |
1969 |
| Qingdao |
|
|
|
En projecte |
| Shanghai |
5 |
|
107.8 |
1995 |
| Shenyang |
|
|
|
En projecte |
| Shenzhen |
2 |
19 |
21,866 |
2004 |
| Tianjin |
1 |
21 |
53,2 |
1980 |
| Wuhan |
1 |
10 |
10.2 |
2004 |
| Xi'an |
|
|
|
En projecte |
Quantitats de passatgers[modifica]
La següent llista mostra els 18 principals sistemes de metro en termes d'ús de passatgers a nivell anual:
- Metro de Tòquio: 2.8 mil milions de passatgers
- Metro de Moscou: 2.6 mil milions de passatgers (2005)
- Metro de Ciutat de Mèxic: 2.2 mil milions de passatgers (2006)
- Metro de Seül: 2 mil milions de passatgers
- Metro de Nova York: 1.4 mil milions de passatgers (2006)
- Métro de Paris: 1.2 mil milions de passatgers(2004)
- London Underground: 976 milions de passatgers (2006)
- Metro d'Osaka: 880 milions de passatgers (2006)
- Metro de Hong Kong: 866 milions de passatgers (2005)
- Metro de Sant Petersburg: 821 milions de passatgers (2004)
- Metro d'El Caire: 750 milions de passatgers (2001)
- Metro de Pequín: 680 milions de passatgers (2001)
- Metro de Shanghai 649 milions de passatgers (2006)
- Metro de Madrid: 616 milions de passatgers (2004)
- Metro de Praga: 515 milions de passatgers (2005)
- Metrô de São Paulo: 512 milions de passatgers (2005)
- Subte de Buenos Aires: 476 milions de passatgers (2005)
- Metro de Caracas: 382 milions de passatgers (2006)
