Metropolis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb metròpolis.
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Metropolis
Metropolisposter.jpg

Fitxa tècnica
Direcció: Fritz Lang

Producció: Erich Pommer

Guió: Fritz Lang i Thea von Harbou, adaptació de la novel·la Metropolis de Thea von Harbou

Música: Gottfried Huppertz

Fotografia: Karl Freund
Günther Rittau

Dades i xifres
País: Alemanya
Data d'estrena: 1927
Gènere: Ciència-ficció, fantàstica
Duració: 150 min[1][2]

Companyies
Productora: Universum-Film AG
Pressupost: 5.300.000 Reichsmark[3]

Pàgina sobre “Metropolis a IMDb

Valoracions
IMDb 8.4/10 stars
FilmAffinity 8.3/10 stars

Metropolis és una pel·lícula expressionista feta durant el curt període de la República de Weimar. Dirigida el 1927 pel director de cinema austríac Fritz Lang, la pel·lícula és muda i en blanc i negre.

Argument[modifica | modifica el codi]

Metropolis és una megalòpolis dividida en dos: la ciutat alta, on viuen les famílies dirigents, en l'oci, el luxe i la diversió, i la ciutat baixa, on els treballadors fan funcionar la ciutat.

Maria (Brigitte Helm), una dona de la ciutat baixa, intenta promocionar l'entesa entre les classes, i porta clandestinament nens d'obrers a visitar la ciutat alta; el grup és rebutjat per les forces ordre, però Freder Fredersen (Gustav Fröhlich), el fill del dirigent de Metropolis, s'enamora d'ella. Baixant a la ciutat baixa per trobar-la, veu un obrer esgotat desmaiar-se en el seu lloc de treball, el ritme imposat per les màquines, una explosió i el monstre-màquina que devora els obrers.

Freder va a veure el seu pare, Johhan «Joh» Fredersen (Alfred Abel), per alertar-lo sobre les condicions extremadament penoses en les quals treballen els obrers i li demana que ho millori. Johhan, veient que no pot convèncer el seu fill dels beneficis d'aquesta societat segregadora, el fa seguir per un espia.

Freder torna a la ciutat baixa on, veient un obrer a la vora de l'esgotament, decideix reemplaçar-lo. Després d'una jornada penosa de treball, va a una reunió secreta a un soterrani seguint un pla que va trobar a la butxaca del vestit que ha intercanviat amb l'obrer que ha reemplaçat. Allà, descobreix Maria adreçant-se als obrers i anunciant l'arribada d'un messies que aportarà la igualtat entre els habitants de les ciutats alta i baixa.

Mentrestant, Joh rep els plànols trobats a les butxaques d'alguns obrers. Va a Rotwang, l'inventor del monstre-màquina que fa funcionar tota la ciutat: aquest li indica que es tracta del plànol que porta a les catacumbes on es manté la reunió secreta. Joh descobreix la reunió sense reconèixer el seu fill entre la multitud.

Efectes especials[modifica | modifica el codi]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

Fritz Lang ha estat influenciat per:

  • l'artista Paul Citroën i més particularment per un dels seus fotomuntatges titulat "Metropolis" (1923).
  • la pel·lícula soviètica de ciència-ficció Aelita de Iakov Protazanov, estrenada el 1924, que és l'adaptació d'una novel·la d'Alexei Tolstoi.

La pel·lícula va conèixer nombrosos problemes. Thea von Harbou, la dona de Fritz Lang i coguionista, era ja prop dels nazis i va influenciar el guió, sobretot orientant-ho més cap a una «col·laboració de classes » (feixista) que cap a una « lluita de classes » (marxista). Després, la pel·lícula experimenta diverses censures segons els països. De 210 minuts inicials (3 h 30), no van quedar més de 80 minuts (1 h 20) quan el compositor Giorgio Moroder va decidir de treure-la el 1984, acolorida i acompanyada d'una nova banda on participen grups coneguts com a Queen (el clip de Radio Ga Ga, el famós tub de Queen, és articulat al voltant de nombroses seqüències tretes de la pel·lícula) o Adam and the Ants; alguns cinèfils van escandalitzar-se davant aquesta «massacre» de l'obra.

Un gran treball de recerca va ser fet, reunint les diverses versions (algunes trobades en col·leccions particulars), i una versió blanc i negre renovada de 153 minuts (2 h 33), amb una banda nova però més clàssica, va sortir el 1995 per festejar els cent anys del cinema. Aquesta versió conté algunes fotografies de rodatge reenquadrades per omplir escenes que mancaven.

En resposta a una nova restauració de la pel·lícula el 2001, iniciada per la Fundació Friedrich Wilhelm Murnau (Friedrich Wilhelm Murnau Stiftung), Metropolis va ser la primera pel·lícula inscrita al Registre internacional Memòria del món de la UNESCO.

Finalment, de resultes d'una llarga investigació de vint anys,[4] és trobada a Buenos Aires una còpia gairebé integral de 145 minuts el 2008. De fet, el 3 de juliol de 2008, la fundació Murnau, propietaria dels drets de la pel·lícula, anuncia que la quasitotalitat de les escenes que mancaven, aproximadament 25 minuts de pel·lícula, han estat trobades al Museu del cinema de Buenos Aires.[5][6] El 12 de febrer de 2010, la nova versió restaurada, de 145 minuts, ha estat projectada a Berlín en el marc de la 60a Berlinale i ha estat difosa per la cadena Arte, al mateix temps. Després de més de 80 anys de recerques, versions truncades i diverses restauracions, és finalment una versió quasi integral, en qualsevol cas la més propera a la creada per Fritz Lang.[1][2]

Música original[modifica | modifica el codi]

Malgrat la música original de Gottfried Huppertz, nombrosos artistes han volgut donar la seva pròpia visió musical de Metropolis. Aquestes músiques originals alternatives poden ser interpretades live o gravades i difoses amb una edició especial de la pel·lícula:

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metropolis Modifica l'enllaç a Wikidata

Talls de vídeo:

Portal

Portal: cinema