Metropolis

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
No s'ha de confondre amb metròpolis.
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Metropolis
Metropolisposter.jpg
Fitxa tècnica
Direcció: Fritz Lang
Producció: Erich Pommer
Guió: Fritz Lang i Thea von Harbou, adaptació de la novel·la Metropolis de Thea von Harbou
Música: Gottfried Huppertz
Fotografia: Karl Freund
Günther Rittau
Dades i xifres
País: Alemanya
Data d'estrena: 1927
Gènere: Ciència-ficció, fantàstica
Duració: 150 min [1][2]
Companyies
Productora: Universum-Film AG
Pressupost: 5.100.000 Reichsmark[cal citació]
Pàgina sobre “Metropolis” a IMDb
Valoracions
IMDb 8.4/10 stars
FilmAffinity 8.3/10 stars

Metropolis és una pel·lícula expressionista feta durant el curt període de la República de Weimar. Dirigida el 1927 pel director de cinema austríac Fritz Lang, la pel·lícula és muda i en blanc i negre.

Taula de continguts

Argument [modifica]

Metropolis és una megalòpolis dividida en dos: la ciutat alta, on viuen les famílies dirigents, en l'oci, el luxe i la diversió, i la ciutat baixa, on els treballadors fan funcionar la ciutat.

Maria (Brigitte Helm), una dona de la ciutat baixa, intenta promocionar l'entesa entre les classes, i porta clandestinament nens d'obrers a visitar la ciutat alta ; el grup és rebutjat per les forces ordre, però Freder Fredersen (Gustav Fröhlich), el fill del dirigent de Metropolis, s'enamora d'ella. Baixant a la ciutat baixa per trobar-la, veu un obrer esgotat desmaiar-se en el seu lloc de treball, el ritme imposat per les màquines, una explosió i el monstre-màquina que devora els obrers.

Freder va a veure el seu pare, Johhan «Joh» Fredersen (Alfred Abel), per alertar-lo sobre les condicions extremadament penoses en les quals treballen els obrers i li demana que ho millori. Johhan, veient que no pot convèncer el seu fill dels beneficis d'aquesta societat segregadora, el fa seguir per un espia.

Freder torna a la ciutat baixa on, veient un obrer a la vora de l'esgotament, decideix reemplaçar-lo. Després d'una jornada penosa de treball, va a una reunió secreta a un soterrani seguint un pla que va trobar a la butxaca del vestit que ha intercanviat amb l'obrer que ha reemplaçat. Allà, descobreix Maria adreçant-se als obrers i anunciant l'arribada d'un messies que aportarà la igualtat entre els habitants de les ciutats alta i baixa.

Mentrestant, Joh rep els plànols trobats a les butxaques d'alguns obrers. Va a Rotwang, l'inventor del monstre-màquina que fa funcionar tota la ciutat: aquest li indica que es tracta del plànol que porta a les catacumbes on es manté la reunió secreta. Joh descobreix la reunió sense reconèixer el seu fill entre la multitud.

Efectes especials [modifica]

Repartiment [modifica]

Al voltant de la pel·lícula [modifica]

Fritz Lang ha estat influenciat per:

  • l'artista Paul Citroën i més particularment per un dels seus fotomuntatges titulat "Metropolis" (1923).
  • la pel·lícula soviètica de ciència ficció Aelita de Iakov Protazanov, estrenada el 1924, que és l'adaptació d'una novel·la d'Alexei Tolstoi.

La pel·lícula va conèixer nombrosos problemes. Thea von Harbou, la dona de Fritz Lang i coguionista, era ja prop dels nazis i va influenciar el guió, sobretot orientant-ho més cap a una «col·laboració de classes » (feixista) que cap a una « lluita de classes » (marxista). Després, la pel·lícula experimenta diverses censures segons els països. De 210 minuts inicials (3 h 30), no van quedar més de 80 minuts (1 h 20) quan el compositor Giorgio Moroder va decidir de treure-la el 1984, acolorida i acompanyada d'una nova banda on participen grups coneguts com Queen (el clip de Radio Ga Ga, el famós tub de Queen, és articulat al voltant de nombroses seqüències tretes de la pel·lícula) o Adam and the Ants; alguns cinèfils van escandalitzar-se davant aquesta «massacre» de l'obra.

Un gran treball de recerca va ser fet, reunint les diverses versions (algunes trobades en col·leccions particulars), i una versió blanc i negre renovada de 153 minuts (2 h 33), amb una banda nova però més clàssica, va sortir el 1995 per festejar els cent anys del cinema. Aquesta versió conté algunes fotografies de rodatge reenquadrades per omplir escenes que mancaven.

En resposta a una nova restauració de la pel·lícula el 2001, iniciada per la Fundació Friedrich Wilhelm Murnau (Friedrich Wilhelm Murnau Stiftung), Metropolis va ser la primera pel·lícula inscrita al Registre internacional Memòria del món de la UNESCO.

Finalment, de resultes d'una llarga investigació de vint anys,[3] és trobada a Buenos Aires una còpia gairebé integral de 145 minuts el 2008. De fet, el 3 de juliol de 2008, la fundació Murnau, propietaria dels drets de la pel·lícula, anuncia que la quasitotalitat de les escenes que mancaven, aproximadament 25 minuts de pel·lícula, han estat trobades al Museu del cinema de Buenos Aires.[4][5] El 12 de febrer de 2010, la nova versió restaurada, de 145 minuts, ha estat projectada a Berlín en el marc de la 60a Berlinale i ha estat difosa per la cadena Arte, al mateix temps. Després de més de 80 anys de recerques, versions truncades i diverses restauracions, és finalment una versió quasi integral, en qualsevol cas la més propera a la creada per Fritz Lang.[1][2]

Anàlisi [modifica]

El realitzador posa en escena un món ple d'oposicions. En primer lloc el de les classes socials (els dirigents i els dirigits), el plaer i el treball, el poder i l'obediència, etc. «Métropolis» no serà mai una pel·lícula superada ja que tracta de la pregunta social, la de les desigualtats. Fritz Lang il·lustra l'escala social, a la megàpolis, com més un és a dalt, és més poderós i viceversa.

Se serveix en paral·lel de la història de la torre de Babel. L'espectador és portat a plantejar-se preguntes com: « Caurà Metropolis com la torre de Babel? Tindrà la mateixa sort ? » Fritz Lang com altres de les seves pel·lícules fa servir el mètode del clarobscur, indicant-nos així els moments més foscos de la pel·lícula. Una escena és bastant espectacular en aquest sentit i és sobre el pla dramàtic ; la persecució a les catacumbes de Maria per Rotwang, el savi boig. El joc de les ombres accentua la por de la jove i el nivell dramàtic. Per a ell la gestualitat dels seus personatges és molt important, això ens ajuda a diferenciar les dues Maries. Fa que la diferència entre la verdadera Maria i la falsa, són els moviments bruscos d'aquesta última, el seu maquillatge fosc al voltant dels ulls. És el que fa destacar la demència del personatge. Hi ha desdoblament de personalitat, la puresa i la demència. Presència del tema de la bogeria, quan finalment, el savi no fa més diferència entre Maria i Hel (el seu antic amor). La multitud té també una importància primordial, sense ella res no funcionaria però és impossible passar sense els dirigents. Al contrari d'Eisenstein, mostra bé que al final de la seva revolució dels pobles no hi ha conciliació entre els obrers i el govern al poder. El final de Metropolis s'atura en la conciliació entre els dos opositors. És més aviat «una col·laboració de classes» que una «lluita de classes».

Metropolis: una superproducció [modifica]

Un automòbil Rumpler Tropfenwagen com l'utilitzat a la pel·lícula

El nombre de figurants és enorme: aproximadament 35.000. La majoria d'ells eren aturats.

Influències ulteriors [modifica]

Metropolis és una de les primeres pel·lícules de ciència-ficció, la seva història i les imatges han influenciat tota la producció ulterior.

  • La comissaria de Blade Runner és la còpia d'una de les torres de Metropolis.[cal citació]
  • El dibuix animat El Rei i l'Ocell és ple de referències a Metropolis, sobretot l'opressió del poble de la ciutat baixa i la presència d'un robot.[cal citació]
  • En l'univers de Superman, la ciutat principal es diu Metropolis.[cal citació]
  • Es reconeixeran els obrers que baixen cap a les màquines en els col·legials a la cadena de Pink Floyd The Wall.[cal citació]
  • Fritz Lang representa cotxes voladors (abans de Tornada cap al futur o El cinquè element ), així com un androide (robot humanoide). El disseny de C-3PO de La guerra de les galàxies té una gran semblança amb aquest.[cal citació]
  • Igualment la seqüència on Rotwang, l'inventor, dóna al robot l'aparença de Marie, ha estat reciclada pel Rocky Horror Picture Show.[cal citació]
  • El laboratori de Frankenstein, i el del El Cinquè Element és inspirat en el de Rotwang.[cal citació]
  • L'escena del final al cim de la catedral ha estat represa per Tim Burton per al seu primer Batman amb el combat entre l'heroi i el Joker.[cal citació]
  • El vídeo-clip "Express Yourself" de Madonna dirigida per David Fincher el 1989 reprèn la intriga de la pel·lícula així com alguns decorats (la ciutat alta, la ciutat baixa, el maquina accionada pels obrers...) .[cal citació]
  • Alguns elements de Dark City d'Alex Proyas com per exemple el rellotge, així com el decorat, s'inspiren en Metropolis .
  • La sèrie de manga de Yukito Kishiro Gunnm, reprèn aquesta dialèctica: Zalem (corresponent a la ciutat alta), la ciutat superior on viu l'elit en el luxe i una despreocupació sota control i, al peu d'aquesta ciutat, Kuzutetsu (corresponent a la ciutat baixa) on la intriga s'estableix en els seus baixos fon. D'altra banda, Gally, l'heroïna, es diu Aelita en un dels seus somnis així com en la versió americana.[cal citació]
  • Final Fantasy VII reprèn igualment el tema de la ciutat baixa i la ciutat alta, separades per una immensa placa d'acer i de formigó. Final Fantasy XII igualment, accentuant la perspectiva de desigualtat social ; si Midgar (el món dels homes en la mitologia escandinava) presenta una relativa homogeneïtat social (globalment una ciutat industrial i ciberpunk), Archadès dóna un contrast més colpidor.[cal citació]
  • En un altre gènere, el clip musical Que sera de Wax Tailor reprèn les escenes de Metropolis , tot com el clip de Radio Gaga de Queen. [cal citació]
  • La pel·lícula argentina en blanc i negre La antena , estrenada el 2007, posa en escena el diari d'una ciutat de ciència-ficció els habitants de la qual han perdut la veu, és plena de referències a Metropolis . Ataca de manera compromesa el poder de la televisió en el control de les masses en l'època contemporània, i el seu realitzador ha retut explícitament homenatge a l'expressionisme alemany i al tractament a Metropolis de les preguntes al voltant del poder de la tècnica.[cal citació]
  • El clip de la cançó Invincible del grup Muse, de l'àlbum Black Holes and Revelations (2006) representa una ciutat molt semblant a la de Metropolis. Aquest clip tracta de la destrucció del món i la tornada a l'edat de pedra, i recorda un dels temes de la pel·lícula.[cal citació]

... i diferències [modifica]

Música original [modifica]

Malgrat la música original de Gottfried Huppertz, nombrosos artistes han volgut donar la seva pròpia visió musical de Metropolis. Aquestes músiques originals alternatives poden ser interpretades live o gravades i difoses amb una edició especial de la pel·lícula:

Portal

Portal: cinema

Referències [modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 "Metropolis" com el volia Fritz Lang (Le Monde 14 i 15 février 2010)
  2. ↑ 2,0 2,1 Télérama N°3134 du 3 février 2010
  3. ↑ Vint anys d'investigació a l'Argentina per trobar el tresor de Fritz Lang (Le Monde, 14 i 15 de febrer del 2010)
  4. ↑ (anglès) Sensational discovery in Buenos Aires: Lost scenes from "Metropolis" rediscovered, fundació Friedrich Wilhelm Murnau
  5. ↑ Les parts que mancaven de la pel·lícula Metropolis trobades a Buenos Aires, AFP, 3 juliol 2008

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Metropolis

Talls de vídeo:

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Metropolis&oldid=11416045»