Cervantes (estel)
Cervantes (Mi de l'Altar / μ Arae) és una estrella semblant al Sol, groga-taronja, a uns 40 anys llum del nostre sistema. a la constel·lació de l'Altar. Aquesta estrella té un sistema planetari amb quatre planetes coneguts fins al moment. El planeta més interior del sistema és el primer Neptú ardent que s'ha descobert.
Distància i visibilitat[modifica]
D'acord amb els mesuraments fets pel satèl·lit HIPPARCOS astromètric; Mi Arae mostra una paral·laxi de 64,46 mil·lèsimes de segon d'arc quan la Terra es mou voltant el Sol. Quan es combina amb la distància coneguda de la Terra al Sol, això significa que l'estrella es pot trobar a la distància de 49,8 anys llum (15,3 parsecs).[12] Vista des de la Terra, té una magnitud aparent de +5,12 i és visible a ull nu.
Característiques estel·lars[modifica]
S'estima que Mi de l'Altar és una mica més massiva que el Sol, aproximadament 1,10 masses solars. Per l'abundància de ferro, està dues vegades més enriquida amb elements pesants que el Sol, i es descriu com a estrella rica en metalls. La seva temperatura superficial és d'uns 5.800 K, similar al Sol.[13] Segons les estimacions, el radi d'aquesta estrella és un 31,5% més gran que el Sol, i també és un 75% més lluminosa.[14]
| Planeta (en ordre de distància al seu estel) | Massa (en masses jovianes) | Període orbital (dies) | Semieix major (ua) | Excentricitat |
|---|---|---|---|---|
| c | >0.5219 | 310.55 ± 0.83 | 0.921 | 0.0666 ± 0.0122 |
| d | >1.676 | 643.25 ± 0.90 | 1.497 | 0.128 ± 0.017 |
| b | >0.03321 | 9.6386 ± 0.0015 | 0.09094 | 0.172 ± 0.04 |
| e | >1.814 | 4205.8 ± 758.9 | 5.235 | 0.0985 ± 0.0627 |
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cervantes |
- ↑ Christopher J. Corbally «Contributions to the Nearby Stars (NStars) Project: Spectroscopy of Stars Earlier than M0 within 40 pc--The Southern Sample» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 02-06-2006, pàg. 161–170. DOI: 10.1086/504637.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
- ↑ 3,0 3,1 Sylvie Vauclair «New seismic analysis of the exoplanet-host star μArae» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, abril 2010, pàg. 49–49. DOI: 10.1051/0004-6361/200911862.
- ↑ «Age consistency between exoplanet hosts and field stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-12-2015. DOI: 10.1051/0004-6361/201527297.
- ↑ Floor van Leeuwen «Validation of the new Hipparcos reduction» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, 2007, pàg. 653–664. DOI: 10.1051/0004-6361:20078357.
- ↑ Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ Geoffrey Marcy «Two New Planets from the Anglo‐Australian Planet Search» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, juliol 2001, pàg. 410–417. DOI: 10.1086/321467.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Spectroscopic Parameters and atmosphEric ChemIstriEs of Stars (SPECIES) I. Code description and dwarf stars catalogue» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, juliol 2018, pàg. 76–76. DOI: 10.1051/0004-6361/201731533.
- ↑ Caroline Soubiran «Gaia Data Release 2. The catalogue of radial velocity standard stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, agost 2018, pàg. 7–7. DOI: 10.1051/0004-6361/201832795.
- ↑ Michel Mayor «Statistical properties of exoplanets. II. Metallicity, orbital parameters, and space velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2003, pàg. 363–376. DOI: 10.1051/0004-6361:20021637.
- ↑ «On the ages of exoplanet host stars» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2, novembre 2005, pàg. 609–626. DOI: 10.1051/0004-6361:20053452.
- ↑ «HIP 86796». The Hipparcos and Tycho Catalogues. ESA, 1997.
- ↑ Santos i cols. «The HARPS survey for southern extra-solar planets II. A 14 Earth-masses exoplanet around μ Arae». Astronomy and Astrophysics, 426, 2004, pàg. L19 – L23.
- ↑ Valenti, J. i cols. «SPOCS 763». Spectroscopic properties of cool stars. I., 2005. [Consulta: 10 setembre 2006].
