Mi Arae c

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mi Arae c
Mu Arae c.jpg
Una simulació on es veu Mi Arae c
Cos d'orbitatge
Estrella: Mi Arae
Constel·lació: Altar
Ascensió recta: 17h 44m 08.7s
Declinació: −51° 50′ 03″
Classe espectral: G3IV–V
Distància a la Terra: 49.8 ± 0.6 anys-llum
Elements orbitals
Semieix major a: 0.09094 UA
Excentricitat orbital e: 0.172 ± 0.040
Període orbital P: 9.6386 ± 0.0015 d (~ 0,0264 a)
Inclinació i:  ?°
Distància angular θ: 98.039 ms
Longitud del periastre ω: 212.7 ± 13.3°
Temps del periastre τ: 2452991.1 ± 0.4 JD
Semi-amplitud K: 37.78 ± 0.40 m/s
Característiques físiques
Massa: >0.03321 MJ (>10.55 ME)
Radi: > ? RJ (> ? RE)
Densitat:  ? kg/
Gravitació:  ? m/s²
Temperatura: ~914 K
Descobriment
Data: 25 d'agost del 2004
Lloc: Xile Xile, La Silla
Mètode(s) de detecció: Velocitat radial
Descobridor(s): Santos, Bouchy
Mayor, Pepe.
Altres Catàlegs


Mi Arae c,(abreviat μ Ara), també anomenat HD 160691 c, és un planeta extrasolar que orbita al voltant de l'estrella subgegant groga Mi Arae. Està situada a 49.8 anys-llum de distància a la Terra, a la constel·lació de l'Altar. Forma part d'un sistema planetari, amb 3 companys més, dels quals, va ser el tercer en descobrir-se, i és el primer en quanta distància al seu estel.

Descobriment[modifica | modifica el codi]

Aquest planeta extrasolar, va ser descobert el 25 d'agost de 2004, a l'observatori europeu de la Silla, a Xile, i els seus principals descobridors són: Nuño Santos, François Bouchy, Michel Mayor i Francesco Pepe. El mètode que es va utilitzar per descobrir-lo, la velocitat radial, consisteix a mesurar la influència gravitacional del planeta en el seu estel, cosa que va fer servir el precís telescopi HARPS (High Accuracy Radial Velocity Planet Searcher), que en català seria: "Cercador de planetes amb velocitat radial de gran precisió", per trobar-lo.

Característiques[modifica | modifica el codi]

μ Ara, té una massa mínima de 0.03321 masses jovianes, o el que és el mateix, 10.55 masses terrestres, cosa que s'assembla en certa manera a la massa de Neptú, o a la de altres planetes extrasolars, com 55 Cancri e, a 40,9 anys-llum de distància a la Terra. Contant les estimacions del semieix major del planeta, concretament, de 0.09094 UA i la seva massa, això donaria lloc a un planeta del tipus "Neptú ardent", és a dir, un planeta, similar en grandària i massa a Neptú, orbitant a una distància pròxima al seu estel, cosa que fa que es sobreescalfi, en el cas d'aquest planeta, per sobre dels 900 K, cosa que amb Neptú, no passa, ja que està a una llunyania considerable al Sol. Degut també a la distància a l'estrella al voltant de la qual orbita, el seu període orbital és molt reduït comparat amb el de la Terra, concretament, és de 9.6386 dies, que serien aproximadament 0,0264 anys. La seva excentricitat orbital, relativament gran, és de 0.172, semblant a la del primer planeta del sistema solar, Mercuri. Com la majoria dels planetes extrasolars, no se sap el tipus d'aquest, però, contant diversos factors, 14 masses terrestres és el màxim per a un planeta tel·lúric, i, com la seva massa és inferior a aquesta, hi ha la possibilitat que sigui terrestre, i a més a més, l'abundància de metalls en el seu estel, comparada amb el Sol, reforça les possibilitats de que sigui un planeta rocós, però, contant el factor de la distància a la que es troba el planeta del estel al voltant del qual orbita, és molt poc probable que hi hagi ejeccions de massa coronal, factor que juga a favor de que sigui un cos gasós. A causa del fet que no s'ha pogut observar mai directament a causa del fet que les eines de les quals es disposa, es desconeixen certes dades, com l'albedo, és a dir, la quantitat de llum que reflecteix un cos, o la seva densitat.

Coordenades: Sky map 17h 44m 08,7s; −51° 50′ 03″


Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]