Mi bemoll major

**Mi♭ major**
	Notes
	Mi♭, Fa, Sol, La♭, Si♭, Do, Re, Mi♭

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca

Mi bemoll major (també Mi♭M en la notació europea, i E♭ en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala major a partir de la nota mi♭; està constituïda per les notes mi♭, fa, sol, la♭, si♭, do i re. La seva armadura conté tres bemolls. El seu relatiu menor és la tonalitat de do menor, i la tonalitat homònima és la de mi bemoll menor.

Diverses grans obres de Beethoven estan en aquesta tonalitat, com la Simfonia "Heroica", el majestuós Concert per a piano núm. 5, "Emperador", Sonata per a piano núm. 26, "Els adéus", i la hipotètica Desena simfonia.

És una tonalitat molt adequada per als instruments de vent de metall. Per això moltes obres que tenen aquests instruments com a solistes estan en aquest to:

Tres dels Concerts per a trompa de Mozart
El famós Concert per a trompeta de Joseph Haydn
La núm. 4, "La Romàntica", d'Anton Bruckner, amb un destacat tema per a la trompa en el primer moviment.

Chopin va compondre algunes obres, com el Nocturn, Op. 9 núm. 2 i l'Andante spianato i gran polonesa brillant, Op. 22. Mahler, va escriure en mi bemoll major la Simfonia dels mil.