Mi bemoll major

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mi♭ major
E-flat Major key signature.png
Tonalitat relativa Do menor
Tonalitat paral·lela Mi bemoll menor
Notes
mi♭, fa, sol, la♭, si♭, do, re, mi♭

Mi bemoll major (també Mi♭M en la notació europea, i E♭ en la notació americana) és la tonalitat que té l'escala major a partir de la nota mi♭; està constituïda per les notes mi♭, fa, sol, la♭, si♭, do i re. La seva armadura conté tres bemolls. El seu relatiu menor és la tonalitat de do menor, i la tonalitat homònima és la de mi bemoll menor. La tonalitat enharmònica és re sostingut major.

Diverses grans obres de Beethoven estan en aquesta tonalitat, com la Simfonia "Heroica", el majestuós Concert per a piano núm. 5, "Emperador", Sonata per a piano núm. 26, "Els adéus", i la hipotètica Desena simfonia.

És una tonalitat molt adequada per als instruments de vent de metall. Per això moltes obres que tenen aquests instruments com a solistes estan en aquest to:

Chopin va compondre algunes obres, com el Nocturn, Op. 9 núm. 2 i l'Andante spianato i gran polonesa brillant, Op. 22. Mahler, va escriure en mi bemoll major la Simfonia dels mil.

Escala en Mi bemoll major

Cançons[modifica | modifica el codi]

Sovint s'usa mi bemoll major en la música gospel.