Mia Farrow

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Mia Farrow
Mia Farrow.jpg
Nom real: Maria de Lourdes Villiers Farrow
Naixença: 9 de febrer de 1945 (1945-02-09) (69 anys)
Los Angeles, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Frank Sinatra (1966-1968)
André Previn (1970-1979)
Papers importants: Rosemary's baby
Mort al Nil
La rosa porpra del Caire
Arthur i els Minimoys
Be Kind Rewind
Globus d'Or
Millor esperança femenina
1965

Pàgina sobre Mia Farrow a IMDb

Mia Farrow és una actriu estatunidenca nascuda el 9 de febrer de 1945 a Los Angeles, Califòrnia (Estats Units).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Infantesa i adolescència[modifica | modifica el codi]

Mia Farrow, nascuda Maria de Lourdes Villiers Farrow, filla del realitzador John Farrow i de l'actriu Maureen O'Sullivan, va néixer a Los Angeles Califòrnia el 9 de febrer de 1945. estudia a Beverly Hills, Califòrnia i viatja sovint amb els seus pares a causa de rodatges. Debuta en el cinema el 1947 en una pel·lícula amb la seva mare. En els anys 1950, figura en un curtmetratge de nou minuts destinat als nens, titulat Duck and Cover que es va passar a les escoles. Explicava als nens el que calia fer en cas d'atac nuclear: cabussar-se i cobrir-se![1]

Continuació[modifica | modifica el codi]

Debuta en el cinema el 1959 en una pel·lícula del seu pare John Paul Jones, amo dels mars, després multiplica els petits papers. El 1964, la seva interpretació d'Allison Mackenzie durant dos anys, en la sèrie Peyton Place li suposa un començament de notorietat. Quatre anys més tard, es consagra amb el paper principal de La llavor del diable de Roman Polanski.

La seva carrera coneix una acceleració fulgurant: roda amb Anthony Mann (Error per a un espia 1968), Richard Fleischer (Terror cec 1971) i comparteix el cartell de Cerimònia secreta amb Elizabeth Taylor, així com amb Dustin Hoffman a John i Mary (1969).

La seva carrera es continua envolant als anys 1970: roda amb Claude Chabrol (Doctor Popaul el 1972), Robert Redford (El gran Gatsby el 1974), Robert Altman (Un matrimoni el 1978). El mateix any, té un dels papers principals de Mort al Nil, adaptació cèlebre de la novel·la d'Agatha Christie.

Mia Farrow coneix llavors el director Woody Allen, del qual serà la dona durant més de deu anys. Actuarà en tretze pel·lícules del realitzador novaiorquès, des de La Rosa porpra del Caire (1984) a Hannah i les seves germanes (1986), passant per New York Stories (1989), Alice (1990), Ombres i boira (1992) i l'últim Marits i dones. Entre 1982 i 1992, només treballarà amb un altre director, Jeannot Szwarc i el seu Supergirl el 1984. El 1992, Mia deixa Woody Allen després d'haver descobert el seu atractiu per a la seva filla adoptiva Soon-Yi Previn. El realitzador tenia fotografies de la noia completament despullada.

Afluixa llavors la seva carrera en els anys 1990. Apareix a Perfum d'escàndol (1994) o a Miami Rhapsody (1995). Mia Farrow es dedica llavors cada vegada més a la televisió, però torna a la gran pantalla el 2006 a la pel·lícula fantàstica 666, la maledicció, després a Arthur i els Minimoys, pel·lícula que barreja animació i preses reals dirigida per Luc Besson, on interpreta l'àvia del petit heroi, paper que reprendrà el 2009 a Arthur i la Venjança de Maltazard i el 2010 a Arthur i la Guerra dels dos mons.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Títol Paper Notes
1964 Guns at Batasi Karen Erickson
1968 Secret Ceremony Cenci
La llavor del diable (Rosemary's Baby) Rosemary Woodhouse
A Dandy in Aspic Caroline
1969 John and Mary Mary
1971 See No Evil Sarah
1972 Follow Me! Belinda
Docteur Popaul Cristine Dupont
1974 The Great Gatsby Daisy Buchanan
1977 Full Circle Julia Lofting
1978 A Wedding Elizabeth 'Buffy' Brenner
L’allau (Avalanche) Caroline Brace
Mort al Nil (Death on the Nile) Jacqueline De Bellefort
1979 Hurricane Charlotte Bruckner
1982 A Midsummer Night's Sex Comedy Ariel
The Last Unicorn Unicorn/Amalthea veu
1983 Zelig Dr. Eudora Nesbitt Fletcher
1984 Broadway Danny Rose Tina Vitale
Supergirl Alura
1985 La rosa porpra del Caire (The Purple Rose of Cairo) Cecilia
1986 Hannah i les seves germanes Hannah
1987 Dies de ràdio (Radio Days) Sally White
September Lane
1988 Una altra dona (Another Woman) Hope
1989 Nova York Stories Lisa
Crimes and Misdemeanors Halley Reed
1990 Alice Alice Tate
1992 Shadows and Fog Irmy
Husbands and Wives Judy Roth
1994 Widows' Peak Miss Katherine O'Hare/Clancy
1995 Miami Rhapsody Nina Marcus
Reckless Rachel
1999 Forget Me Never Diane McGowin (TV)
2002 The Secret Life of Zoey Marcia Carter (TV)
Purpose Anna Simmons
2004 Les aventures de la Samantha (Samantha: An American Girl Holiday) Grandmary Edwards (TV)
2006 The Omen Mrs. Baylock
2007 Arthur i el Minimois (Arthur and the Invisibles) Àvia d’Arthur
The Ex Amelia Kowalski
2008 Be Kind Rewind Miss Falewicz
2009 Arthur i la venjança d'en Maltazard Àvia
2010 Arthur and the War of Two Worlds Àvia

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Any Cerimonia Premi Pel·lícula
1965 Globus d'Or Millor esperança femenina amb Celia Kaye i Mary Ann Mobley
1966 Globus d'Or Nominada Millor Actriu de Televisió Peyton Place (TV)
1969 Globus d'Or Nominada: Globus d'Or a la millor actriu dramàtica Rosemary's baby
1970 Globus d'Or Nominada: Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica John and Mary
1970 BAFTA Nominada com millor actriu John and Mary També per Rosemary's baby i Cerimonia secreta
1983 Razzie Awards Nominada com pitjor actriu A Midsummer Night's Sex Comedy
1985 Globus d'Or Nominada: Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica Broadway Danny Rose
1986 Globus d'Or Nominada: Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica La rosa porpra del Caire
1986 BAFTA Nominada com Millore actriu La rosa porpra del Caire
1986 Premi Saturn Nominada: millor actriu La rosa porpra del Caire
1987 BAFTA Nominada: Millor actriu Hannah i les seves germanes
1990 Globus d'Or Nominada: Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica Alice
2000 Globus d'Or Nominada:Globus d’Or: Millor actriu a una minisèrie o un telefilm Forget Me Never

Vida personal[modifica | modifica el codi]

A començaments de l'any 1968, Mia Farrow i la seva germana petita Prudence estudien meditació transcendental al lloc que Maharishi Mahesh Yogi té a Rishikesh, al nord de l'Índia, en companyia dels The Beatles i d'altres artistes com Donovan o Mike dels Beach Boys. Les dues seran involuntàriament l'origen de dues cançons dels Beatles compostes per John Lennon: Dear Prudence per a la germana petita, que resta tot el dia enclaustrada al seu bungalou per meditar, cosa que genera el text «Dear Prudència, won’t you come out to play?  »,[2] i Mia, indirectament, per un fosc assumpte. Sabent que el Maharishi li hauria fet insinuacions, John Lennon hauria entrat en còlera, considera des d’aleshores que el «Mestre» és un impostor, deixa tot seguit el âshram de Rishikesh i escriu la cançó acusadora Sexy Sadie, paraules utilitzades per no dir Maharishi.

El maig del 2007, l'actriu, llavors ambaixadora de l'Unicef, envia a The Wall Street Journal una carta oberta a Steven Spielberg en la que li retreu el seu paper de conseller del govern xinès pels Jocs olímpics de 2008. Hi especifica que el realitzador s’arriscava a convertir-se en el « Leni Riefenstahl dels Jocs de Pequín ». El seu pas té continuació en dues cartes que li hauria adreçat personalment, i que s'havien quedat sense resposta. Mia Farrow demana al realitzador americà que abandoni el que anomena «els jocs del genocidi » si el govern xinès no es decideix a jugar la seva influència sobre el Sudan per posar fi a la crisi del Darfour. El març del 2008, Spielberg decideix abandonar, en la línia de G. Clooney que decideix fer pressió sobre OMEGA (cronometratge dels JO).

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mia Farrow Modifica l'enllaç a Wikidata