Mia aioniotita kai mia mera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Video-x-generic.svg
Mia aioniotita kai mia mera ('Μια αιωνιότητα και μια μέρα')
Eternite affiche.jpg
Pòster de la pel·lícula

Fitxa tècnica
Direcció: Theo Angelópulos

Producció: Eric Heumann i Giorgio Silvagni

Guió: Theo Angelópulos i Tonino Guerra, Pétros Márkaris, Giorgio Silvagni

Música: Eléni Karaïndrou

Fotografia: Yorgos Arvanitis, Andréas Sinani

Protagonistes: Bruno Ganz
Isabelle Renauld
Achileas Skevis

Dades i xifres
Països: Grècia
França
Itàlia
Data d'estrena: 1998
Gènere: Drama
Duració: 130 min

Companyies
Productora: Paradis Films, Intermedias, La Sept Cinéma
Distribució: Artistic License Merchant Ivory Productors(USA)
Artificial Eye (UK)

Pàgina sobre “Mia aioniotita kai mia mera ('Μια αιωνιότητα και μια μέρα') a IMDb

Valoracions
IMDb 7.5/10 stars
FilmAffinity 7.5/10 stars

Mia aioniotita kai mia mera (en grec Μια αιωνιότητα και μια μέρα,) i en català L'eternitat i un dia és una pel·lícula franco-grega-italiana de Theo Angelópulos estrenada el 1998. Va obtenir la Palma d'Or del 51è. Festival Internacional de Cinema de Cannes, per unanimitat del jurat presidit per Martin Scorsese.[1]

Argument[modifica | modifica el codi]

Quan sent que la seva vida s'acaba (ha de ser hospitalitzat i no li queden més que pocs dies de vida), Alexandre, un escriptor cèlebre, rememora el seu passat. Troba per casualitat un nen que neteja parabrises (un albanès d'origen grec) i decideix acompanyar-lo a la frontera. D'aquesta trobada emocionant, neix un estrany road movie, omplert de flash-backs i d'imatges oníriques.

Comentaris[modifica | modifica el codi]

Premiat amb la Palma d'Or del 51è. Festival de Cannes el 1998, aquesta pel·lícula consagra finalment la carrera de Theo Angelópulos, que ja havia rebut nombrosos premis a Cannes, però mai encara la recompensa suprema. La tria unànime del jurat sembla justificada pel fet que L'eternitat i un dia és sens dubte la pel·lícula més accessible d'Angelópulos, entre altres realitzador del The Suspended Step of the Stork i de The Beekeeper. Es troba en tot cas en aquesta pel·lícula l'univers sofisticat del realitzador grec on, més que simples històries d'intriga, hi ha imatges d'una poesia que atordeix. D'aquestes imatges, L'eternitat i un dia no n'està desproveïda, ben al contrari, com ho demostra l'escena presa a la frontera greco-albanesa on refugiats s'agafen als filferros espinosos com les notes a una partitura.

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

La mort al principi

La idea de L'eternitat i un dia es remunta a la defunció de dues persones importants en la vida de Theo Angelópulos, segons la confessió del realitzador: la de Mikes Karapiperis, el cap decorador de les primeres pel·lícules del cineasta, i la de l'actor italià Gian Maria Volonte, mort el 1994 en el rodatge de To Vlemma tou Odyssea (La mirada d'Ulisses). D'aquestes dues desaparicions flueixen les ganes de saber el que aquestes persones haurien fet si haguessin tingut un dia més de vida.

La fi d'una trilogia

L'Eternitat i un dia clou una trilogia començada amb The Suspended Step of the Stork (1991) i continuada per To Vlemma tou Odyssea (La mirada d'Ulisses) (1995). Tres pel·lícules que evoquen cadascuna a la seva manera

« la noció de límit o de frontera en la comunicació entre els éssers, en l'amor, en el pas de la vida a la mort »

com ho explica Theo Angelópulos.

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema