Mica lepidolita

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Lepidolita
Classificació
Categoria Mineral
Fórmula química KLi2[(F,OH)2/Si4O10]
Propietats fisicoquímiques:
Color violeta, vermell clar, gris, verdós, blanc
Sistema cristal·lí monoclínic
Exfoliació {001} excel·lent
Duresa en l'escala de Mohs 2,5 a 3
Lluïssor nacrada
Ratlla blanca, rosa clar
Densitat 2,8 a 2,9

La lepidolita (del grec lepidion, escata, i lithos, pedra) és un mineral de la classe dels silicats, específicament del grup de les miques.

Característiques[modifica | modifica el codi]

De fórmula genèrica KLi2[(F,OH)2|Si4O10], és un fil·losilicat lila o rosa violaci del grup de les miques. La seva composició depèn de les seves quantitats relatives d'Al i Li en coordinació octaèdrica. A més, Na, Rb i Cs poden substituir el K. Conté fins al 7,70% de Li2O, propera en la seva composició a altres miques: moscovita, fucsita i biotita, aquestes sense liti però amb idèntica configuració. També pot contenir petites quantitats de Rb i Cs. Fins a un 60% de SiO2. El percentatge de F varia entre 3 i 7%. Es caracteritza per ser insoluble en àcids, la seva exfoliació és làmines flexibles com en totes les miques i el seu color lila a rosa. Per distingir-la de la moscovita, es fa un assaig de flama, ja que la lepidolita dóna lloc a una flama de color carmesí. Té una duresa entre 2,5 i 3; una densitat entre 2,8 i 3,3 g/cm3; fent referència a l'òptica, té els índexs de refracció baixos, birefringència moderada i és biaxial negatiu.

Jaciments[modifica | modifica el codi]

Ambient de formació[modifica | modifica el codi]

Es pot trobar associat a pegmatites granítiques, poques vegades trobada en filons hidrotermals a la zona de contacte d'aquests amb el granit. Es presenta en forma de escames o làmines, també freqüentment en agregats granulars escamosos.

Usos[modifica | modifica el codi]

S'extreu en mineria com una font secundària de liti. S'associa amb altres minerals de liti com espodumena en pegmatites. També és una de les majors fonts del rar rubidi i del cesi. S’utilitza per a la fabricació de vidres resistents al calor.

Localitats[modifica | modifica el codi]

A Catalunya se’n troba a Port Lligat, Cadaqués i Sant Feliu de Pallerols (Girona) i al Montseny (Barcelona). A la resta de la península Ibèrica, cal destacar els bons exemplars acompanyats de Rubel·lita a Valdemierque (Salamanca) i també a Paredes de Buitrago (Madrid).

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mica lepidolita