Micena
Mycena | |||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Mycena polygramma | |||||||||
Bolet | |||||||||
Taxonomia | |||||||||
Super-regne | Eukaryota | ||||||||
Regne | Fungi | ||||||||
Classe | Agaricomycetes | ||||||||
Ordre | Agaricales | ||||||||
Família | Mycenaceae | ||||||||
Gènere | Mycena Roussel, 1806 | ||||||||
Tipus taxonòmic | Mycena galericulata | ||||||||
Micena (Mycena) és un gènere de bolets pertanyent a la família Mycenaceae.[1]
Etimologia[modifica]
El mot Mycena deriva del grec mykos (fong).[2]
Descripció[modifica]
- Són de petits a molt petits (rarament depassen els pocs cm de diàmetre), fràgils i membranosos.
- Barret cònic o acampanat.
- Cama prima i gens resistent.
- Coloració somorta: unes poques espècies (com ara, Mycena leaiana) són de colors brillants, però la majoria són de color gris o marró.
- L'esporada és blanca, amiloide i, de vegades, no amiloide. Les espores són el·lipsoïdals o en forma de gota, llises i sense porus germinatiu.
- Algunes espècies traspuen una espècie de làtex quan es trenca la cama, i d'altres fan olor de lleixiu.
- Trenta-tres espècies són bioluminescents i capaces de crear una resplendor coneguda com a foc follet.
- Algunes espècies destaquen pel color de les arestes de les làmines, que prové de la coloració del contingut dels cistidis.
- Una característica microscòpica important és la forma dels queilocistidis, els quals poden ésser "en brotxa", o "ramificats en forma de banya" o "fusiformes".[3][4][5][6]
Hàbitat[modifica]
Són saprotròfics, els quals viuen al sòl o sobre fusta morta.[6]
Taxonomia[modifica]
- Mycena abramsii (Murrill) Murrill
- Mycena acicula (Schaeff.) P. Kumm.
- Mycena aciculata (A.H. Sm.) Desjardin & E. Horak
- Mycena adonis (Bull.) Gray
- Mycena adscendens (Lasch) Maas Geest.
- Mycena aetites (Fr.) Quél.
- Mycena alba (Bres.) Kühner
- Mycena albidolilacea Kühner & Maire
- Mycena alexandri Singer
- Mycena amicta (Fr.) Quél.
- Mycena arcangeliana Bres.
- Mycena arcifolia Kühner
- Mycena aurantiomarginata (Fr.) Quel., 1872
- Mycena belliae (Johnst.) P.D. Orton
- Mycena bulbosa (Cejp) Kühner
- Mycena capillaripes Peck
- Mycena capillaris (Schumach.) P. Kumm.
- Mycena chlorantha (Fr.) P. Kumm.
- Mycena cinerella (P. Karst.) P. Karst.
- Mycena citricolor (Berk. & M.A. Curtis) Sacc.
- Mycena citrinomarginata Gillet
- Mycena clavicularis (Fr.) Gillet
- Mycena clavularis (Batsch) Sacc.
- Mycena concolor (J.E.Lange) Kühner, 1938
- Mycena corynephora Maas Geest.
- Mycena crocata (Schrad.) Fr.
- Mycena cyanorrhiza Quél.
- Mycena dasypus Maas Geest. & Laessøe
- Mycena diosma Krieglst. & Schwöbel
- Mycena epipterygia (Scop.) Grey, 1821
- Mycena epipterygioides A. Pearson
- Mycena erubescens Höhn.
- Mycena fagetorum (Fr.) Gill.
- Mycena filopes (Bull.) P. Kumm.
- Mycena flavescens Velen.
- Mycena flavoalba
- Mycena floridula Secr.
- Mycena flos-nivium Kühner
- Mycena galericulata (Scop. Ex Fr.) S. F. Gray
- Mycena galopus (Pers.) P. Kumm
- Mycena haematopus (Pers.) P. Kumm.
- Mycena hiemalis (Osbeck) Quél.
- Mycena inclinata (Fr.) Quél.
- Mycena juncicola (Fr.) Gillet, 1876
- Mycena kauffmaniana A.H.Sm., 1947
- Mycena kuehneriana A.H. Sm.
- Mycena laevigata (Lasch) Gillet
- Mycena latifolia (Peck) A.H. Sm.
- Mycena leptocephala (Pers.) Gillet
- Mycena leptophylla Peck
- Mycena longiseta Höhn.
- Mycena maculata P. Karst.
- Mycena megaspora Kauffman
- Mycena meliigena (Berk. & Cooke) Sacc.
- Mycena metata (Secr. ex Fr.) P. Kumm.
- Mycena minutula Peck
- Mycena mirata (Peck) Sacc.
- Mycena mucor (Batsch) Quél.
- Mycena niveipes (Murrill) Murrill, 1916
- Mycena nucicola Huijsman, 1958
- Mycena olida Bres.
- Mycena olivaceomarginata (Massee) Massee
- Mycena overholtsii A.H. Sm. & Solheim
- Mycena pachyderma Kühner, 1926
- Mycena parabolica (Fr.) Quél.
- Mycena pearsoniana Dennis ex Singer
- Mycena pelianthina (Fr.) Quél.
- Mycena pelliculosa (Fr.) Quél.
- Mycena phyllogena (Pers.) Singer
- Mycena picta (Fr.) Harmaja
- Mycena polyadelpha (Lasch) Kühner
- Mycena polygramma (Bull. ex Fr.) SF Gray 1821
- Mycena pseudocorticola Kühner
- Mycena pseudopicta (J.E.Lange) Kühner, 1938
- Mycena pterigena (Fr.) P. Kumm.
- Mycena pura (Pers. ex Fr.) Kumm.
- Mycena purpureofusca (Peck) Sacc.
- Mycena renati Quél.
- Mycena rosea (Schumach.) Gramberg
- Mycena rosella (Fr.) P. Kumm.
- Mycena rubromarginata (Fr.) P. Kumm.
- Mycena sanguinolenta (Alb. & Schwein.) P. Kumm.
- Mycena septentrionalis Maas Geest.
- Micena de les pinyes (Mycena seynesii) Quél.
- Mycena silvae-nigrae Maas Geest. & Schwöbel
- Mycena simia Kühner
- Mycena smithiana Kühner
- Mycena speirea (Fr.) Gillet
- Mycena stipata Maas Geest. & Schwöbel
- Mycena strobilicola J. Favre & Kühner
- Mycena stylobates (Pers.) P. Kumm.
- Mycena supina (Fr.) Quél.
- Mycena tintinnabulum (Batsch) Quél.
- Mycena truncosalicicola D.A. Reid
- Mycena tubaroides (Maire) Kühner, 1938
- Mycena urania (Fr.) Quél.
- Mycena venustula Quél.
- Mycena viridimarginata P. Karst.
- Mycena viscidocruenta Cleland
- Mycena vitilis (Fr.?) sensu Ricken, non Lange
- Mycena vitrea (Fr.) Quél.
- Mycena vulgaris (Pers.) P. Kumm.
- Mycena xantholeuca Kühner
- Mycena zephirus (Weinm.) Quél.[7]
Observacions[modifica]
Algunes espècies són comestibles i d'altres contenen toxines (com ara, Mycena cyanorrhiza que conté l'al·lucinogen psilocibina, i Mycena pura que conté muscarina).[5]
Referències[modifica]
- ↑ The Taxonomicon (anglès)
- ↑ Trial Key to the Mycenoid Species in the Pacific Northwest Arxivat 2007-03-17 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ «Micena». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ MushroomExpert.Com (anglès)
- ↑ 5,0 5,1 «Mycena (Genus)» (en anglès). ZipcodeZoo.com. Arxivat de l'original el 20 de desembre 2013. [Consulta: 5 setembre 2010].
- ↑ 6,0 6,1 Gerhardt, Ewald; Vila, Jordi; i Llimona, Xavier, 2000: Bolets dels Països Catalans i d'Europa. Manual d'identificació. Ediciones Omega, S.A, Barcelona. Pàg. 508. ISBN 84-282-1121-3
- ↑ BioLib (anglès)
Bibliografia[modifica]
- Arora, D., (1986). Mushrooms demystified: A comprehensive guide to the fleshy fungi. Berkeley: Ten Speed Press. 959 pp.
- Desjardin, D. E. & Bessette, A. E., (1997). A new Mycena from New York. Mycotaxon 62: 299-303.
- Giovanni Robich, 2003: Mycena d'Europa. A.M.B. Fondazione Centro Studi Micologici.
- R. A. Maas Geesteranus, 1992: Mycenas of the Northern Hemisphere. 2 Bände, Sciences, els Països Baixos. ISBN 0444857575.
- Redhead, S.A., R. Singer, 1981. Resinomycena gen. Nov. (Agaricales), an Ally of Hydropus, Mycena and Baeospora. Mycotaxon 13 (1): 150-170.
- Shaffer, R.L., 1982. Hymenomycetes. A: Parker, S.P., Synopsis and Classification of Living Organisms, vol. 1. McGraw-Hill, Nova York: 248-256.
- Smith, Alexander Hancett, 1947. North American Species of Mycena. Ann Arbor: Univ. of Michigan Press «Enllaç»..
- Smith, A. H., Smith, H. V. & Weber, N. S., (1979). How to know the gilled mushrooms. Dubuque, Iowa: Wm. C. Brown. 334 pp.
Enllaços externs[modifica]
- CalPhotos (anglès)
- A Key to the Mycenas of Norway Arxivat 2006-10-10 a Wayback Machine. (anglès)
- New Glowing Mushrooms Found in Brazil (anglès)