Michael Cacoyannis
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Nom original | (el) Μιχάλης Κακογιάννης |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Mikhális Kakoyánnis 11 de juny de 1922 Limassol (Xipre) |
Mort | 25 de juliol de 2011 (als 89 anys) Atenes (Grècia) |
Causa de mort | Malaltia |
Sepultura | Michael Cacoyannis Cultural Centre (en) |
Dades personals | |
Nacionalitat | Xipre Grècia |
Formació | Central School of Speech and Drama |
Activitat | |
Ocupació | director de cinema, muntador, advocat, productor de cinema, guionista, realitzador |
Activitat | 1953 – 2011 |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables 1954 Kyriakatiko xypnima 1955 Stella 1956 To koritsi me ta mavra 1957 To teleftaio psema 1964 Zorba el grec 1977 Iphigenia | |
Família | |
Germans | Stella Soulioti (en) |
Lloc web | mcf.gr… |
|
Michael Cacoyannis (en grec: Μιχάλης Κακογιάννης), o Mikhális Kakoyánnis (Limassol, Xipre, 11 de juny de 1922 - Atenes, Grècia, 25 de juliol de 2011) va ser un director de cinema grec d'origen xipriota.[1]
Biografia
Els orígens xipriotes de Michael Cacoyannis no han, abans de |'independència, després la partició]], suposat cap problema pel que fa a la seva nacionalitat grega.[2] Fill de bona família, estudia dret a Londres i es converteix en barister el 1943. Treballa per la B.B.C (Servei d'ultramar) de 1941 a 1950.[3] Segueix després una formació d'actor a la Central Sant Martins College of Art and Design i d'escenògraf a l'Old Vic School. Es converteix en actor el 1947, però escull de concentrar-se en la posada en escena de teatre.[2][3]
Arriba a Atenes el 1953, on treballa per el teatre i el cinema.[3] La seva primera pel·lícula, Kyriakatiko xypnima (El Despertar del diumenge) és saludada per la crítica com un verdader «despertar artístic enmig d'una producció grega encara poc segura tècnicament. La seva escriptura fílmica es talla aleshores.[2] Cacoyannis forma llavors part d'una ona de nous directors (amb principalment Níkos Koúndouros i Tákis Kanellópoulos una mica més tard) que modernitzen el cinema grec, preparant el Nou cinema grec.[4] Si Cacoyannis s'orienta ràpidament cap a les adaptacions cinematogràfiques de les tragèdies antigues, les seves primeres pel·lícules manlleven ja l'estructura al teatre antic: el seu heroi o heroïna enfronta sola les forces invencibles del destí, davant un cor que assisteix al drama i el comenta, però sense intervenir.[4] Stella (1955) n'és l'arqueotip.[5]
To Koritsi me ta mavra (La noia de negre) (1956), més realista i més mélodramàtica, es va imposar per les seves imatges mentre que la fotografia de Walter Lassally va saber trobar i dominar la violència de la llum grega, paral·lela a la violència de les emocions del film.[6] Les tres pel·lícules següents: Fi de crèdit (1957), La nostra última primavera (1960) i Les Restes (1961), les dues últimes adaptacions de novel·les contemporànies, van ser fracassos artístics i comercials, fins al punt que la crítica grega acaba per demanar-se si Cacoyannis no hagués estat un simple foc de palla cinematogràfica.[7] Tanmateix tret de El Dia on els peixos han sortit de l'aigua, intermedi còmic menor en l'obra del director, les seves pel·lícules següents van trobar l'amplitud de la tragèdia antiga, sigui directament amb les adaptacions a la pantalla (de vegades després d'una posada en escena al teatre) d'obras d'Euripides (Electra el 1962 i Les Troianes el 1971) o indirectament, amb Zorba el Grec (1964), Adaptació de Níkos Kazantzákis.[8] Elkctra és fins i tot considerada com un model on la forma cinematogràfica que dóna suport i il·lustra el text antic: els monòlegs explicatius són reemplaçats per llargs plans mudes; els discursos del cor són compartits entre els seus membres; la violència és estilitzada o fora de camp.[9]
La seva Ifigènia (1977) va ser menys ben rebuda. Tot el darrere del pla mitològic de l'obra ha desaparegut, el pel·lícula es redueix a una crítica massa contemporània de la cobdícia humana. A la modernització interpretativa, imposant la lectura de Cacoyannis, van venir a afegir-se una forma massa grandiloqüent per als espectadors i les crítiques: massa colors, massa figurants, massa decorats, al contrari de les primeres interpretacions tot sobrietat.[10] Les seves últimes pel·lícules (Sweet Country de 1986, Kano plato ke plagios de 1993 i El Cirerar de 1999) són considerades com obres menors a la seva filmografia.[10][11]
Obligat a marxar de Grècia durant la dictadura dels coronels, Cacoyannis és obligat a rodar la seva adaptació cinematogràfica de Les Troianes a Espanya. Treballa a partir de la seva posada en escena teatral pujada vuit anys abans a Nova York.[12] Crea una fundació per el teatre i el cinema, carrer Piréos, el 2010, amb un teatre de 330 espectadors, un cinema de 120 places, una sala polivalent de 68 places, una sala d'exposició, dos bars, un restaurant i una boutique.[1] Ha estat cinc vegades nominat en els Oscars (un rècord per un artista grec): millor director, millor adaptació i millor pel·lícula per Zorba el Grec i millor pel·lícula estrangera per Elektra i Iphigénie.[1]
Cinema
- 1954: Kyriakatiko xypnima - director, guionista
- 1955: Stélla - director, guionista, productor
- 1956: To Koritsi me ta mavra - director, guionista
- 1957: To telefteo psemma - director, guionista, productor
- 1960: Eroïka - director, guionista, productor
- 1961: Il Relitto - director, guionista
- 1962: Elektra - director, guionista, productor[13]
- 1964: Zorba el grec (Alexis Zorbas) - director, guionista, productor
- 1967: Otan ta psaria vgikan sti steria - director, guionista, productor
- 1971: The Trojan women - director, guionista, productor
- 1974: La història de Jacob i Josep, director, música Mikis Theodorakis,[14]
- 1975: Attila 74 - director, productor
- 1977: Iphigenia - director, guionista
- 1986: Glykeia Patrida - director, guionista, productor
- 1993: Pano kato ke plagios - director, guionista, productor
- 1999: La Cerisaie - director, guionista, productor
Premis i nominacions
- Festival de Cannes
- Selecció oficial :
- 1954: Kyriakatiko xypnima
- 1955: Stella
- 1956: To Koritsi me ta mavra
- 1957: To telefteo psemma
- 1961: Il Relitto
- 1962: Elektra
- 1977: Ifigènia
- Premis i nominacions :
- Premi especial per Elektra
- Selecció oficial :
- Berlín
- 1960: Selecció oficial per Eroica
- Oscars
- 1965: Nominació a la Millor pel·lícula: Zorba el Grec
- 1965: Nominació al Millor director: Zorba el Grec
- 1965: Nominació al Millor guió adaptat: Zorba el Grec
- Globus d'Or
- 1965: Nominació al Millor director: Zorba el Grec
- BAFTA
- 1966: Nominació a la Millor pel·lícula: Zorba el Grec
- Premi David di Donatello
- 1964: Zorba el Grec
Teatre
- 1965: Les Troianes d'Euripides, Adaptació Jean-Paul Sartre, TNP Teatre de Chaillot, Festival d'Avignon el 1965 i 1966, Nova York 1964
- 1966: Els Diables, Nova York
- 1967: Electra d'Eugene O'Neill, Nova York
- 1968: Romeo i Julieta de William Shakespeare, TNP Teatre de Chaillot[15]
- 1977: Les Bacchantes d'Euripides, Comédie-Française al Teatre de l'Odéon
- 1983: Zorba, Nova York, (comèdia musical)
- 1983: Electra, Sanctuari d'Asclépios i teatre d'Epidaure
Bibliografia
- Démopoulos, Michel. Le Cinéma grec (en francès). Centre Georges Pompidou, 1995 [Consulta: isbn=2858508135].
- Vrasidas, Karalis. A History of Greek Cinema. Nova York i Londres: Continuum, 2012, p. . ISBN 978-1-4411-9447-3.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 (anglès) e-Kathimérini 25/07/2011
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Moschovakis 1995, p. 143
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Démopoulos 1995, p. 215
- ↑ 4,0 4,1 Moschovakis 1995, p. 144
- ↑ Moschovakis 1995, p. 145
- ↑ Moschovakis 1995, p. 146
- ↑ Moschovakis 1995, p. 147-148
- ↑ Moschovakis 1995, p. 148-151
- ↑ Moschovakis 1995, p. 148
- ↑ 10,0 10,1 Moschovakis 1995, p. 153-154
- ↑ Crítica Telerama de la Ceriseraie
- ↑ Moschovakis 1995, p. 150
- ↑ (Elektra), DVD, de Michael Cacoyannis, amb Irene Papas, Yannis Fertis (Γιάννης Φέρτης), Aleka Katseli (Αλέκα Κατσέλη), Theano Ioannidou, Notis Peryalis (Νότης Περγιάλης) }, Video, 2002, ASIN B00005UJY8
- ↑ La història de Jacob i Joseph Fiche IMDb
- ↑ ina
Enllaços externs
- Michael Cacoyannis a Internet Movie Database (anglès)
- Michael Cacoyannis a Internet Broadway Database (anglès)
- Michael Cacoyannis a TCM Movie Database (anglès)
- Michael Cacoyannis a Allmovie (anglès)
- Michael Cacoyannis a Find A Grave (anglès)
- Michael Cacoyannis Foundation (anglès)