Michael Crawford

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Michael Crawford
Michael Crawford al 2012
Michael Crawford al 2012
Nom real: Michael Patrick Dumbell-Smith
Naixença: 19 de gener de 1942 (1942-01-19) (72 anys)
Salisbury, Wiltshire, Anglaterra
Origen: Anglaterra Anglaterra
Cònjuge/s: Gabrielle Lewis (1965-1975)
Premis Tony
Millor actor protagonista - Musical
1988 - The Phantom of the Opera

Pàgina sobre Michael Crawford a IMDb

Michael Crawford OBE (nascut 19 de gener de 1942) és un actor i cantant anglès. Ha guanyat l'aplaudiment de la crítica així com nombrosos premis durant la seva carrera, que inclou radio, televisió, teatre (actuant tant al West End londinenc com a Broadway) i cinema.

Si bé principalment ha treballat al teatre, en musicals com i Phantom of the Opera i Barnum, abans esdevingué un nom familiar i famós per a milions de persones pel seu paper com el maldestre Frank Spencer en la sitcom N'hi ha que neixen estrellats (1973-78), sent un dels programes de més èxit de tots els temps a la BBC. Crawford va ser nomenat Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic (OBE), així com Personatge de l'Any del Món de l'Espectacle del Club de Varietats de Gran Bretanya.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Crawford va néixer Michael Patrick Dumbell-Smith a Salisbury, Wiltshire (Anglaterra). Des de ben jove demostrà actituds per a la comèdia i una veu excepcional per a cantar. Amb 7 anys participar com a corista a la Catedral de Saint Paul, però no va durar gaire temps al cor.

Va fer la seva primera aparició en escena al paper de Sammy the little sweep a la producció escolar de Let's Make an Opera, de Benjamin Britten; però el seu debut professional no va ser fins que Britten l'escollí per fer de Sammy en una nova producció, aquest cop al Scala Theatre de Londres. Poc després, durant la seva participació a Noye's Fludde, també de Britten, quan pensà seriosament a dedicar-se a l'escena. També és en aquesta època quan, després de saber que hi havia un altre Michael Ingram (nom del marit de la seva mare), canvià el seu nom artístic al de Michael Crawford.

El 1962, amb 19 anys va participar en la pel·lícula The War Lover, amb Steve McQueen, tornant després al teatre. Poc després, el director britànic Richard Lester l'escolliria per participar en la pel·lícula The Knack...and How to Get It, a la que li seguirien l'adaptació cinematogràfica del musical de Stephen Sondheim A Funny Thing Happened on the Way to the Forum, amb Zero Mostel, Jack Gilford, Buster Keaton i Phil Silvers; The Jokers, amb Oliver Reed, i How I Won the War amb Roy Kinnear i John Lennon. El 1965 es casà amb Gabrielle Lewis amb la que tingué dues filles, Emma i Lucy.

El 1967 va debutar a Broadway amb la comèdia Black Comedy/White Lies. Mentre que hi treballava, Gene Kelly el cridà per a una audició per prendre part a l'adaptació cinematogràfica del musical Hello, Dolly!.

Si bé Hello, Dolly! va funcionar bé a guixeta, les seves pel·lícules posteriors van ser fracassos, tot i que Les aventures d'Alícia al País de les Meravelles, on Crawford feia del Conill Blanc va tenir un cert èxit al Regne Unit. Durant aquest període, el seu matrimoni es va enfonsar, divorciant-se el 1975. També en aquesta època les ofertes de feina disminueixen, arribant a treballar com a oficinista en una empresa d'electricitat.

N'hi ha que neixen estrellats[modifica | modifica el codi]

La seva carrera se salvà quan la BBC li oferí protagonitzar una comèdia de televisió sobre un pobre home maldestre i amb mala-estrugança, que ocasiona desastres allà on va. Crawford no va ser la primera elecció per donar vida a en Franc Spencer a N'hi ha que neixen estrellats; primer els ho havien ofert a Ronnie Barker i a Norman Wisdom, que declinaren el paper. Juntament amb l'actriu Michele Dotrice en el paper de Betty, la soferta esposa de Frank, la sèrie s'estrenà el 1973, esdevenint una de les sèries més populars de televisió.

Paral·lelament a N'hi ha que neixen estrellats, Crawford va protagonitzar el musical Billy, encara que no havia cantat mai en públic. Després de final de N'hi ha que neixen estrellats, Crawford protagonitzà el fracassat en el paper de Flowers for Algernon (1979), en el paper de Charly Gurdon, basat en el llibre del mateix títol; Barnum (1981) de Cy Coleman.

El Fantasma de l'Òpera[modifica | modifica el codi]

El 1984, durant una prèvia de Starlight Express, Crawford es trobà amb el creador de l'espectacle, Andrew Lloyd Webber. Aquest li informà que estava treballant en un nou projecte basat en la novel·la de Gaston Leroux El Fantasma de l'Òpera, i volia saber si n'estaria interessat. Crawford digué que sí, però tot encara estava en les seves fases inicials i encara no hi havia res de decidir. Van passar diversos mesos, i Webber presentà un video amb la seva esposa de llavors, Sarah Brightman, i el cantant rocker Steve Harley com el Fantasma, cantant la cançó que dóna nom al musical. Crawford es retirà del projecte, suposant que s'havia preferit fer un espectacle més roquer que no pas un de més tradicional. Això no obstant, Webber preferia un cantant més clàssic. Casualment, Sarah Brightman compartia professor de cant amb Crawford, i li suggerí a Webber que li fes una audició. Crawford va ser triat pel paper, i la resta és història. El 1986 s'estrenà a Londres, anant després a Broadway el 1988 i a Los Angeles un any més tard.

Michael Crawford guanyà el Premi Olivier (Millor Actor de Musical), el Premi Tony, el N.Y's Drama Desk Award i el Los Angeles Drama Critics Circle Award per la seva interpretació del Fantasma.

El 29 d'abril de 1990, després de 3 anys i mig i 1.300 funcions com El Fantasma, Crawford abandonà el paper. Durant l'escena final, canvia la seva línia final, dient "Christine.... I loved you..." ("Christine... t'he estimat...", en lloc de "Christine... t'estimo"), reconeixent que era la seva darrera funció.

Altres produccions teatrals[modifica | modifica el codi]

El 1995, Crawford protagonitzà EFX a Las Vegas, però tingué un accident caient des de 12 peus d'alçada, havent de deixar l'espectacle. El 2002 tornà breument a Broadway com el Comte von Krolock al musical de curta durada (i fracàs econòmic) Tanz Der Vampire. Molts fans de la versió original alemanya culparen a Crawford perquè el show va ser un desastre.

Els productors van voler reescriure l'espectacle des d'un punt de vista més còmic, en lloc d'adaptar simplement la versió original austríaca, tot i el seu èxit; i contractaren al guionista David Ives perquè reescrigués el llibret, que posteriorment va ser revisat per Crawford, que tenia control creatiu. Crawford també estava d'acord que havia de tenir un punt de vista més còmic, a l'estil de Mel Brooks. Jim Steinman, escriptor original del musical, rebutjà assistir a l'estrena com a protesta (només es representà en 61 prèvies i 56 funcions oficial)

Al setembre de 2004 tornà al West End londinenc amb el musical d'Andrew Lloyd Webber The Woman in White, protagonitzat per Maria Friedman. Crawford interpretà al Comte Fosco; però va haver-ho de deixar 3 mesos després per malaltia, sent substituït per Michael Ball.

Premis[modifica | modifica el codi]

Premi Olivier a Millor Actor en un Musical 1981 pel seu paper de P.T. Barnum a Barnum

Premis guanyats per la seva actuació com El Fantasma a Phantom of the Opera:

Premis guanyats per la seva actuació com el Comte Fosco a The Woman in White (musical)

  • Millor Actuació en Teatre del Club de Varietats de Gran Bretanya (2004)
  • Millor Actor de Repartiment en un Musical – (votació Theatregoers Choice Award on-line del lectors de WhatsonStage.com)
  • Nominació al Premi Olivier per Millor Actor en un Musical 2004


Precedit per:
Denis Quilley
(Sweeney Todd: el barber diabòlic del carrer Fleet)
Premi Laurence Olivier per Millor Actor de Musical
Barnum
1981
Succeït per:
Roy Hudd
(Underneath the Arches)
Precedit per:
Robert Lindsay
(Me and My Girl)
Premi Laurence Olivier per Millor Actor de Musical
Phantom of the Opera
1986
Succeït per:
John Bardon i Emil Wolk
(Kiss Me, Kate)
Precedit per:
Robert Lindsay
(Me and My Girl)
Premi Tony al Millor Actor Protagonista de Musical
Phantom of the Opera
1988
Succeït per:
Jason Alexander
(Jerome Robbins' Broadway)
Precedit per:
Robert Lindsay
(Me and My Girl)
Premi Drama Desk per la Millor Actor de Musical
Phantom of the Opera
1988
Succeït per:
Jason Alexander
(Jerome Robbins' Broadway)


Produccions teatrals i pel·lícules[modifica | modifica el codi]

Discografia[modifica | modifica el codi]

Albums en solitari[modifica | modifica el codi]

  • Songs from the Stage and Screen (1987)
  • Michael Crawford Performs Andrew Lloyd Webber (1991)
  • With Love/The Phantom Unmasked (1992)
  • A Touch of Music in the Night (1993)
  • Favorite Love Songs (1994)
  • On Eagle's Wings (1998)
  • In Concert (1998)
  • A Christmas Album (1999)
  • The Disney Album (2001)
  • The Early Years - MCIFA Members Only Exclusive (2001)
  • The Best of Michael Crawford - Australian Release (2002)
  • The Very Best of Michael Crawford (2005)

Cast albums[modifica | modifica el codi]

  • A Funny Thing Happened on the Way to the Forum (1966)
  • Hello, Dolly! (1969)
  • Billy (1974)
  • Flowers for Algernon (1980)
  • Barnum (1981)
  • Phantom of the Opera (1986)
  • Highlights from Phantom of the Opera (1986)
  • Once Upon a Forest (1993)
  • EFX (1995)
  • Woman In White (2004 London Cast) (2004)
  • WALL-E (2008) (Excerpts from Hello, Dolly!)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]