Michael Moore

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Michael Moore
Michael Moore (2004)
Michael Moore (2004)
Nom de naixement: Michael Francis Moore
Naixement: 23 d'abril de 1954 (1954-04-23) (60 anys)
Flint, Michigan, EUA
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Kathleen Glynn (1991-)
Pàgina web: MichaelMoore.com
Premis Oscar
Millor documental
2003 - Bowling for Columbine
Premis César
Millor pel·lícula estrangera
2003 - Bowling for Columbine
Festival de Canes
Palma d'Or
2004 - Fahrenheit 9/11

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1989 Roger & Me
2002 Bowling for Columbine
2004 Fahrenheit 9/11
2007 Sicko
Fitxa sobre Michael Moore a IMDb

Michael Moore (23 d'abril de 1954, Davidson, Flint, Michigan) arribà la fama amb la seva pel·lícula Roger & Me (Roger i jo), un documental sobre l'ocorregut en el seu poble natal Flint, després que l'empresa General Motors tanqués les seves fàbriques per a obrir-ne de noves a Mèxic amb la finalitat d'abaratir costos d'ocupació.

Biografia[modifica | modifica el codi]

L'any 1999 Moore va guanyar el premi Hugh M. Hefner a l'art i l'entreteniment pel seu programa televisiu The Awful Truth (l'horrible veritat).

El seu documental Bowling for Columbine (jugant a les bitlles per Columbine), (poble on diversos nois van matar a tirs als seus companys d'escola), estrenat en l'any 2002, va presentar una anàlisi de la cultura armamentística estatunidenca. La pel·lícula va guanyar especial atenció en el Festival de Cinema de Canes (França), i va guanyar el premi César a la millor pel·lícula estrangera. També va aconseguir un Oscar pel millor documental l'any 2003. En el moment de recollir aquest Oscar, Moore va generar una gran polèmica a Hollywood perquè va ser l'únic guanyador que va aprofitar l'oportunitat per a denunciar públicament al president dels Estats Units, George W. Bush, per la recent ocupació de l'Iraq, el fet que va provocar una reacció diversa en els presents. Degut a la ressonància mundial del fet i a les dures crítiques contra el seu discurs, la venda dels seus llibres i les entrades per a veure la seva pel·lícula van augmentar considerablement.

El seu darrer documental, Fahrenheit 9/11 parla sobre els vincles econòmics mantenen des de fa dècades la família Bush amb la família reial saudita i la família de Bin Laden. També parla sobre les motivacions financeres ocultes rere l'ocupació de l'Iraq del 2003 i la suposada credulitat i absència de sentit crític del ciutadà nord-americà terme mitjà. Aquest treball ha tingut un èxit sense precedents en el gènere documental. Tot això a pesar dels problemes que va tenir per a ser distribuïda després que The Walt Disney Company, propietària de la distribuïdora Miramax, es negués a distribuir la cinta. No obstant això, després d'obtenir la Palma d'Or al Festival de Canes 2004, i gràcies a la polèmica en els mitjans nord-americans (fins i tot es va parlar de prohibir la seva distribució als Estats Units) la pel·lícula va ser distribuïda per tres petites productores, justament en la data desitjada per Moore: el 4 de juliol, dia de la independència dels Estats Units. Es creia que podia ser important el seu impacte en les eleccions presidencials nord-americanes d'aquest mateix any. No obstant això, la seva influència va quedar posada en qüestió quan els nord-americans van reelegir a George W. Bush.

Michael Moore

Recentment es va publicar un llibre criticant a Moore titulat Michael Moore is a Big Fat Stupid White Man (Michael Moore és un blanc estúpid i gras), i en una pel·lícula encara no estrenada anomenada Michael Moore Hates Amèrica (Michael Moore odia els Estats Units). Així mateix, les seves obres han estat objecte d'anàlisi, i ha sigut acusant de utilitzar informacions falses en els seus documentals. Amb l'objectiu de contestar aquestes acusacions, Michael Moore ha publicat en el seu lloc web una anàlisi detallada de les dades presentades a Fahrenheit 9/11, incloent suport documental i periodístic de les seves afirmacions.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Director[modifica | modifica el codi]

Documentals[modifica | modifica el codi]

Pel·lícules[modifica | modifica el codi]

Sèries de TV[modifica | modifica el codi]

Actor[modifica | modifica el codi]

Pel·lícules[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • 1996. ¡Tots al carrer! (Downsize This! Random Threats from an Unarmed American). Tracta sobre la política de reducció de treball i el crim corporatiu als Estats Units.
  • 1998. Adventures In A TV Nation Escrit juntament amb la seva dona Kathleen Glynn.
  • 2002. Estúpids homes blancs (Stupid White Men ...and Other Sorry Excuses for the State of the Nation!). Una sàtira política que critica el sistema estatunidenc durament.

Des de com va robar les eleccions George W. Bush l'any 2000, fins a una dura anàlisi de l'administració Clinton/Gore.

"El llibre és una càrrega de profunditat en tota regla contra el sistema nord-americà, però en la línia divertida de Bowling for Columbine".

Inclou el guió i les proves documentals en què es basa Fahrenheit 9/11.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michael Moore Modifica l'enllaç a Wikidata