Michael Robinson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMichael Robinson

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 juliol 1958 Modifica el valor a Wikidata
Leicester (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort28 abril 2020 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Marbella (Província de Màlaga) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de pell Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
Alçada182 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, presentador de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1974 Modifica el valor a Wikidata –  1989 Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaIrlanda Modifica el valor a Wikidata
Esportfutbol Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
1975–1979 Preston North End 48(15)
1979–1980 Manchester City FC 30(8)
1980–1983 Brighton & HA FC 113(37)
1983–1984 Liverpool FC 30(6)
1984–1986 Queens Park Rangers FC 48(5)
1987–1989 CA Osasuna 59(12) Modifica el valor a Wikidata
  Selecció nacional
1980–1986   Irlanda 24(4) Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0732922 TMDB.org: 2586827
Facebook: michaelrobinsonfansite Twitter (X): michaelrobinson FIFA: 56971 UEFA: 35764 Modifica el valor a Wikidata

Michael John Robinson (Leicester, 12 de juliol de 1958 – Marbella, 27 d'abril de 2020) va ser un futbolista, presentador de televisió i periodista esportiu anglès.[1] Va treballar com a comentarista i presentador de televisió en diversos programes de Canal+ a Espanya, on va residir des de finals dels 80 fins a la seva mort i on gaudia d'una gran popularitat.[2]

Biografia[modifica]

Robinson va néixer el 12 de juliol de 1958 a la localitat anglesa de Leicester. Quan tenia quatre anys, tota la seva família es va traslladar a la ciutat costanera de Blackpool, on passaria tota la infància.[3][4] El seu pare, Arthur Robinson, també futbolista,[4] i la seva mare, Christine Robinson, van tenir dos fills més: Liam i Aimee.[5]

Després de retirar-se com a futbolista va estar vivint al poble de Windsor, però a conseqüència de la seva feina a Espanya va acabar establint-se a Madrid.[5]

El desembre del 2018, en una entrevista al programa La Ventana, de la Cadena SER, va anunciar que tenia un melanoma amb metàstasi avançada.[6] Robinson va morir el 28 d'abril de 2020 a Madrid, a 61 anys, a causa de la malaltia.[7][8]

Trajectòria periodística[modifica]

Robinson va començar la seva trajectòria als mitjans de comunicació al cap de pocs mesos d'haver-se retirat com a futbolista. Va debutar a finals del 1989 a Televisió Espanyola com a comentarista dels partits de la Primera Divisió anglesa en l'espai Estadio 2,[9] i d'aquí va passar a l'equip de narradors que va cobrir la Copa del Món de Futbol de 1990, juntament amb el periodista Luis Fernández.[10] Al mateix temps va estar treballant com a directiu a Screensport, una productora vinculada a Sky Television, que acabaria fusionant-se amb Eurosport.[5]

L'any 1990, l'exfutbolista va entrar en contacte Alfredo Relaño, responsable d'esports a Canal+ Espanya. Tots dos ja es coneixien perquè Robinson havia de negociar amb Relaño la venda de drets d'emissió. Relaño va aconseguir convence'l perquè tornés a treballar de comentarista de la lliga espanyola al seu canal de televisió,[11] i des d'aleshores va formar tàndem de retransmissió amb Carlos Martínez. Uns mesos després va ampliar la seva col·laboració a la tertúlia radiofònica d'El larguero (Cadena SER), amb José Ramón de la Morena.[12]

L'any 1991 va ser contractat per substituir Jorge Valdano com a analista al programa El dia después, que presentava Nacho Lewin. El seu estil desenfadat i didàctic, així com el seu marcat accent anglès, va fer que es convertís en una cara molt popular entre els espectadors espanyols.[13][14] Quan Lewin va marxar, l'any 1994, Canal+ va decidir contractar-lo com a presentador, juntament amb «Lobo» Carrasco i Joaquín Ramos Marcos. El día después es va mantenir en emissió fins al 2005 i al llarg de catorze anys de trajectòria va rebre un Premi Ondas al millor programa esportiu (1992) i tres premis de l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió d'Espanya.

Quan Canal+ va deixar el seu senyal en obert a un nou canal de televisió (Cuatro), El día después va ser reemplaçat per un nou programa titulat Maracaná 05. Els directius tenien previst que Robinson fos un dels copresentadors, juntament amb Paco González i Carlos Latre, però Robinson va deixar el projecte al cap de dues setmanes de l'estrena per discrepàncies amb la línia editorial.[15] Després de la seva sortida continuaria sent el principal comentarista de Canal+ i col·laborador a la Cadena SER.

L'octubre del 2007 va estrenar un nou programa a Canal+, Informe Robinson, en el qual presentava informes de producció pròpia amb l'esport com a fil conductor. Des de la seva estrena se'n van fer dotze temporades i es va mantenir també a la programació dels canals premium de Movistar+ (#0 i #Vamos). Informe Robinson va rebre bones valoracions de la crítica especialitzada i l'any següent va ser guardonat amb el Premi Ondas al millor programa de manteniment o de cobertura especial. A més, hi va haver una variant radiofònica per a la Cadena SER, anomenada Acento Robinson. Des del 2016 compaginava tots dos espais amb el programa de xou d'impacte Caos F.C. (Movistar+), en el qual ajudava els pitjors equips de futbol espanyol, juntament amb Raúl Ruiz.[16]

La seva trajectòria en mitjans de comunicació en castellà no es va limitar als d'Espanya. Durant la Copa del Món de Futbol de 2014 va formar part de l'equip d'analistes del grup mexicà Televisa Deportes.

En 2009 va impulsar la professionalització del rugbi a la península ibèrica amb la Lliga superibèrica de rugbi,[17] de la que només es va disputar aquella edició.

L'any 2017, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Fundació Futbol Club Barcelona li van concedir el Premi Internacional de Periodisme Manuel Vázquez Montalbán en la categoria de periodisme esportiu.[18][19]

Referències[modifica]

  1. ↑ Padilla, Toni. «Mor als 62 anys l'exfutbolista i periodista Michael Robinson». Ara, 28-04-2020. [Consulta: 28 abril 2020].
  2. ↑ Michael Robinson: “La muerte de ‘El Día Después' me dolió casi tanto como mi retirada del fútbol” Arxivat 2016-10-09 a Wayback Machine.; Diarios de Fútbol, 14 març 2007 (castellà)
  3. ↑ Prada, Jon. «Premier League: Michael Robinson: " El Leicester me recuerda al Superdepor"» (en castellà), 09-04-2016. [Consulta: 18 desembre 2018].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Spanish TV star Michael Robinson followed in dad's footsteps to play for Brighton» (en anglès), 10-05-2018. [Consulta: 18 desembre 2018].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Why Spain is smiles better for Robinson» (en anglès), 21-02-1997. [Consulta: 18 desembre 2018].
  6. ↑ «Michael Robinson anuncia que sufre cáncer». Marca, 17-12-2018.
  7. ↑ «Muere Michael Robinson, futbolista y revolucionario de la comunicación». El País, 28-04-2020.
  8. ↑ «Fallece Michael Robinson» (en castellà), 28-04-2020. [Consulta: 28 abril 2020].
  9. ↑ Robinson, 1996, p. 103.
  10. ↑ Robinson, 1996, p. 108.
  11. ↑ Robinson, 1996, p. 117.
  12. ↑ Robinson, 1996, p. 147.
  13. ↑ Góngora, Carolina «Robinson: “Mi acento es una marca”» (en castellà). , 30-12-2013 [Consulta: 18 desembre 2018].
  14. ↑ «Michael Robinson anuncia que padece un «cáncer que no tiene cura»» (en castellà), 17-12-2018. [Consulta: 18 desembre 2018].
  15. ↑ «Michael Robinson, la primera 'estrella' que sale de Cuatro». [Consulta: 18 desembre 2018].
  16. ↑ «‘Caos FC’: cuando lo mejor del fútbol está en los peores equipos». El País, 15-06-2017. [Consulta: 21 desembre 2018].
  17. ↑ O'Mullony, A. «La Liga Superibérica de rugby, el sueño de Michael Robinson que se desvaneció demasiado pronto» (en castellà). Libertad Digital, 04-05-2020. [Consulta: 2 setembre 2020].
  18. ↑ «Michael Robinson guanya el XII Premi Vázquez Montalbán de periodisme esportiu». FCBarcelona.cat. [Consulta: 19 desembre 2018].
  19. ↑ Bona, Germán. «Michael Robinson recibió en el Auditori del Camp Nou el 'XII Premio Internacional de Periodismo Vázquez Montalbán'», 20-12-2017. [Consulta: 20 desembre 2017].

Bibliografia[modifica]

  • Robinson, Michael. Las cosas de Robin (en castellà). Madrid: El País-Aguilar, 1996. ISBN 84-03-59722-3. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Michael_Robinson&oldid=31561911»