Michel de L'Hospital

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Michel de L'Hospital

Retrat de pintor anònim de Michel de L'Hospital
Naixement 1507
Aigapersa, Alvèrnia
Defunció 13 de març de 1573
Bellebat, Sena i Oise
Ocupació Escriptor i polític
Conegut per Canceller de França
Pares Jean de L'Hospital

Michel de L'Hospital (Aigapersa, Alvèrnia, 1507 - Bellebat, Sena i Oise, 13 de març de 1573) fou un escriptor i polític francès. Fou un polític que s'anticipà a la seva època; els partidaris dels hugonots l'anomenaven, bon home, amant de la humanitat i pietós amb els seus consemblants; va creure durant un temps que podria dominar les passions de la cort i els excessos de la política apassionada, però la realitat el va convèncer de que els seus esforços de conciliació i tolerància no trobaven ressò en les violències a que s'entregaven els d'un i altra banda.

La seva única filla casà amb Nicolas Hurault, senyor de Bellébat i els seus descendents servaren el cognom L'Hospital.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu pare, Jean de L'Hospital, era vassall i metge del conestable de Borbó, el qual l'afavorí amb alguns beneficis. Quan el conestable lluità contra Francesc I de França i entrà al servei de l'emperador, el pare de L'Hospital seguí al de Borbó; però mai se'l va veure en el camp de Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic per considerar-lo enemic del Regne de França.

Cursà estudis d'advocat en la Universitat de París i fou auditor del Tribunal de la Rota Romana en la cort pontifícia. Mort el conestable i mercès als bons oficis del cardenal Gabriel de Gramont, pogué L'Hospital retornar a França i exercir en els Tribunals de París la seva professió d'advocat.

L'Hospital es casà el 1537 amb la filla de Morin, lloc-tinent criminal, home complidor estricte dels seus deures i la qual viva fe el féu sever i intransigent en aquells temps de pertorbació religiosa. La seva pròpia filla, per indòcil a consciència envers el seu pare, es separà de la religió dels seus majors i abraçà el calvinisme, i L'Hospital, catòlic sincer, tingué per companya de la seva vida a una adepta de la llavors, secta proscrita, el que influí notablement en les seves idees, inclinant-se a la tolerància i en la seva política francament de concòrdia i transigència.

Vida política[modifica | modifica el codi]

Conseller en el Parlament de París, encarregat pel canceller Olivier d'una missió en el Concili de Trento reunit a Bolonya (1547), president del Consell de Margarida de Valois, germana d'Enric II de França, canceller de Berry, superintendent d'Hisenda i president del Tribunal de Contes (1554); per últim, Caterina de Mèdici l'anomenà canceller de França a la mort de Françoise Olivier (1560).

L'ambició dels Guisa, la pèssima administració del regnat d'Enric II, la manca de voluntat d'un rei dèbil i malaltís i les lluites polítiques i religioses que ensangonaren el sol de França durant molts anys, aconsellaven que al front dels negocis públics si trobés un home integre, hàbil i prudent capaç de dominar les desbordades passions. L'Hospital acceptà la pesda carrega amb fermesa, disposta a desenvolupar una política d'alta tolerància i conciliació.

La Inquisició[modifica | modifica el codi]

Sota els auspicis del cardenal de la Lorena, es tractava d'introduir a França la Inquisició, però el canceller si oposà enèrgicament a tal innovació; promulgà l'Edicte de Romoratin, regulant la jurisdicció eclesiàstica, i impedí la implantació d'aquell Tribunal (1560). Invocà l'ajuda dels Estats generals per assolir la pau religiosa, i per a preparar-la reuní a Fontainebleau una assemblea de notables, en la que dos prelats, l'arquebisbe de Viena i el bisbe de Valença, inspirant-se en l'Evangeli, desaprovaren les persecucions dels Guisa no gosaren oposar-se al que havien dit els mitrats, L'Hospital triomfà, doncs en l'edicte que convocà els Estats suspenia les persecucions per culpes d'heretgia.

Els calvinistes es revoltaren en el Migdia, i el canceller, restà pesarós en veure el malament que li corresponien aquells pels quals intercedia, procurà davant els Estats reunits a Orleans lligar voluntats, convidant a les tres ordres a que deposessin les seves diferències i a que canviessin els diversos noms dels seus partits per l'ermós nom de cristians. Els seus esforços foren en va i procurà consolar-se d'aquesta derrota política reformant els Tribunals i la policia.

Estats Generals[modifica | modifica el codi]

En obrir-se els estats generals, el príncep de Condé fou pres i condemnat a mort, devent la seva vida a, que es negà a signar la sentència pronunciada per una Comissió judicial. A principis de 1561 promulgà la cèlebre Ordenança d'Orleans, reemplaçant en els Tribunals a l'element militar pels jurisconsults, i abolint el Concordat de Francesc I, aconseguí a l'adveniment del nou rei Carles IX cartes reials donant la llibertat als presos per causes religioses; convocà el Col·loqui de Poissy (agost de 1561), en el que tractà inútilment de reconciliar els partits; s'oposà a l'excomunió llençada contra la reina de Navarra; reuní nous Estats a Pontoise i Saint-Germaine i concedí als protestants el dret d'exercir el seu culte fora de les ciutats. Les matances de Vassy (1 de març de 1562) destruïren l'obra pacifica del canceller; el Papa demanà la seva destitució, i malgrat que Caterina es negà a fer-ho, L'Hospital es retirà ales seves terres de Vignay.

Retorn a la Cancelleria[modifica | modifica el codi]

Signada la pau d'Amboise després de l'assassinat del duc de Guisa (1563), tornà el canceller a encarregar-se del govern, creant el Tribunal de Comerç a París (novembre de 1563), ordenant que l'any comences el Gener i adherint-se a l'oposició del Parlament que impedia la publicació a França dels acords del Concili de Trent (1564).

Per consell seu el jove rei realitzà un viatge per a conèixer les necessitats dels seus súbdits; feu proclamar-lo major d'edat per a evitar la dominació de Condé (1565); publicà l'edicte de Moulins (1566) i després el Tractat de Longjumeau (2 de març de 1568). Caterina, influïda pel duc d'Alba, allunyà del govern als que fins llavors l'havien aconsellat una política de prudència i tolerància. L'Hospital conegué la seva derrota i es retirà al camp amb la seva família, entregant abans els segells a Jean de Morvillier.

Fi de vida i carrera[modifica | modifica el codi]

En la massacre del dia de Sant Bartomeu la casa del canceller es va veure envoltada de conjurats, als quals anava a obrir les portes quan arribaren les tropes enviades per Caterina per protegir-lo i atorgar-li un perdó que ell declarà no comprendre. El febrer de 1573 l'obligaren a dimitir del càrrec de canceller; fou l'últim cop, doncs el mes següent a cas de la seva filla, també salvada de la matança de Sant Bartomeu pels ducs de Guisa.

L'Hospital, escriptor[modifica | modifica el codi]

A més, fou, un escriptor d'estil vigorós, sobri, d'elevats pensaments impregnats de profunda tristesa. Les seves obres foren publicades pel seu nét el 1585, a Amsterdam el 1732 i per Dufey amb el títol d'Oeuvres complètes el 1824 a 1826; la seva Vida fou narrada per Levesque de Poully i per Villemain, i el seu Elogi pronunciat per l'abat Remi, Condorcet, Guibert, etc.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]