Michela Marzano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMichela Marzano

(2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 agost 1970 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Diputada de la República d'Itàlia
6 març 2013 – 22 març 2018

Circumscripció electoral: Llombardia 1
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Pisa
Scuola Normale Superiore de Pisa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia política i ètica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Roma
París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica (–2018), professora d'universitat, editorialista, filòsofa, escriptora, sociòloga Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de París V (2010–)
Centre Nacional de Recerca Científica (2000–)
La Repubblica
Universitat de Roma La Sapienza Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Democràtic Modifica el valor a Wikidata
Interessada enBioètica i condició humana Modifica el valor a Wikidata
Obra
Estudiant doctoralStéphane Vial i Julia de Funès Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJacques de Saint Victor Modifica el valor a Wikidata
PareFerruccio Marzano Modifica el valor a Wikidata
GermansArturo Marzano (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Lloc webmichelamarzano.it Modifica el valor a Wikidata
Facebook: michelamarzanoofficialpage Twitter (X): michelamarzano Instagram: michelamarzano Youtube: UCP1FBsekgPDDlm3_ogZtuvA Modifica el valor a Wikidata

Michela Marzano (nascuda el 20 d'agost de 1970 a Roma),[1] és una filòsofa italiana contemporània, formada a la Universitat de Pisa amb Remo Bodei. Va arribar a França l'any 1999 i l'any següent s'integrà com a investigadora al CNRS francès, dins el CERSES (Centre de Recherche Sens, Éthique, Société), a la Universitat Paris V. L'any 2008, la revista Le Nouvel Observateur, va considerar-la un dels cinquanta intel·lectuals més importants de França (dels quals només set eren dones).[2]

Treballa en l'àmbit de l'ètica aplicada i la filosofia política i a França és considerada una de les renovadores de l'antropologia filosòfica actual. Ha publicat una gran quantitat de llibres sobre filosofia moral i política i especialment sobre el tema del cos i l'ésser humà en tant que carnal. L'anàlisi de la fragilitat de la condició humana representa, segons ella, el punt d'inici de la reflexió filosòfica.

Per a Marzano, el cos és el mirall de la fragilitat humana, el lloc on es troben dues menes de violència: la física i la simbòlica. La primera fa referència a la materialitat de la condició humana, al fet de ser cos, pura carnalitat, mentre que la segona remet a una realitat psíquica capaç de pensar el cos. La deshumanització consisteix a negar aquest segon aspecte, a negar la raó i reduir l'altre a pura fisicitat. Bloc de Eugènia Cros[Enllaç no actiu][3]

Bibliografia[modifica]

  • Penser le corps, PUF, 2002
  • La pornographie ou l'épuisement du désir, Buchet-Chastel, 2003
  • La fidélité ou l'amour à vif, Buchet-Chastel, 2005
  • Alice au pays du porno (avec Claude Rozier), Ramsay, 2005
  • Le Corps: Films X : Y jouer ou y être, entretien avec Ovidie, Autrement, 2005
  • Malaise dans la sexualité, JC Lattès, 2006
  • Je consens, donc je suis... Éthique de l'autonomie, PUF, 2006 - edició en espanyol: Barcelona: Ed. Proteus, 2009
  • Philosophie du corps, PUF, 2007
  • Dictionnaire du corps, PUF, 2007
  • L'ethique apliqué. PUF, 2008.- edició en català: Barcelona: Ed. Proteus, 2009
  • Extension du domaine de la manipulation, de l'entreprise à la vie privée, Grasset, 2008
  • Le Fascisme. Un encombrant retour ?, Paris, Larousse, coll. « Philosopher », 2009.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Michela Marzano

Referències[modifica]

  1. «Michela Marzano. La pornografía o el agotamiento del deseo». Goodreads. [Consulta: 7 juliol 2020].
  2. «Michela Marzano». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 10 març 2016].
  3. «Marzano, Michela» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 7 juliol 2020].