Microgadus tomcod

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Microgadus tomcod
Il·lustració del 1953
Il·lustració del 1953
Poulamon atlantique.JPG
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Subclasse: Neopterygii
Ordre: Gadiformes
Família: Gadidae
Subfamília: Gadinae
Gènere: Microgadus
(Gill, 1865)[1][2]
Espècie: M. tomcod
Nom binomial
Microgadus tomcod
(Walbaum, 1792)[3]
Sinònims
  • Gadus frost (Walbaum, 1792)
  • Gadus pruinosus (Mitchill, 1814)
  • Gadus tomcod (Walbaum, 1792)
  • Gadus tomcod fuscus (Mitchill, 1814)
  • Gadus tomcod luteus (Mitchill, 1814)
  • Gadus tomcodus mixtus (Mitchill, 1814)
  • Morrhua pruinosa (Mitchill, 1814)
  • Morrhua tomcodus (Walbaum, 1792)[4]
Microgadus tomcod
Il·lustració de Natural History of Useful Aquatic Animals (circa 1880)

Microgadus tomcod és una espècie de peix pertanyent a la família dels gàdids.[5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

  • Pot arribar a fer 38,1 cm de llargària màxima i un pes màxim de 570 g (la mitjana és de 45).
  • Cos allargat, de color marró verd oliva o groc al dors (més pàl·lid al ventre) i amb taques fosques als flancs i les aletes.
  • Cap petit amb els ulls relativament xicotets també.
  • Aletes pelvianes amb un filament lleugerament allargat.[6][7][8]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Té lloc des del novembre fins al febrer (el gener n'és el mes de màxima intensitat) a les aigües salades o salabroses poc fondes dels estuaris o de les desembocadures dels rius. Els ous fan 1,5 mm de diàmetre, contenen una mena de glòbul farcit de greix i s'enfonsen fins al fons on es mantenen units junts o adherits a quaselvol suport disponible (com ara, algues i pedres).[9][10][11][12][13][14]

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja principalment petits crustacis (sobretot, gambes i amfípodes) i, en menor mesura, cucs, mol·luscs petits, calamars i peixos (incloent-hi llobarros i arengs).[15][16][17]

Depredadors[modifica | modifica el codi]

És depredat als Estats Units per Morone saxatilis[18] i el tallahams (Pomatomus saltator).[19]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És un peix d'aigua marina, dolça[20] i salabrosa; demersal; anàdrom[21] i de clima temperat (52°N-36°N, 77°W-52°W), el qual viu entre 0-69 m de fondària. Algunes poblacions viuen aïllades en diversos llacs.[6]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

Es troba a l'Atlàntic nord-occidental: des del sud de la península del Labrador -el Canadà- fins a Virgínia -els Estats Units-.[6][22][23][24][25][26][27][28][29][30]

Observacions[modifica | modifica el codi]

És inofensiu per als humans i mostra una certa tolerància a la contaminació ja que, després que l'empresa General Electric estigués vessant bifenils policlorats (PCB) al riu Hudson entre els anys 1947 i 1976, els científics van trobar que els exemplars d'aquesta espècie que hi vivien havien desenvolupat una major resistència a la toxicitat d'aquella substància mercès a una mutació genètica que afectava al 99% dels exemplars de l'esmentat riu (enfront del menys del 10% en altres indrets).[31][6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gill T. N., 1865. On the cranial characters of Gadus proximus Grd. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 17. 69.
  2. uBio (anglès)
  3. Walbaum, J. J., 1792. Petri Artedi sueci genera piscium. In quibus systema totum ichthyologiae proponitur cum classibus, ordinibus, generum characteribus, specierum differentiis, observationibus plurimis. Redactis speciebus 242 ad genera 52. Ichthyologiae pars III. Ant. Ferdin. Rose, Grypeswaldiae (Greifswald). Petri Artedi sueci genera piscium. In quibus systema totum ichthyologiae proponitur cum classibus, ordinibus, generum characteribus, specierum differentiis, observationibus plurimis. Redactis speciebus 242 ad genera 52. Pt. 3: (i-viii) + 1-723, Pls. 1-3.
  4. Catalogue of Life (anglès)
  5. The Taxonomicon (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 FishBase (anglès)
  7. Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Can. Bull. Fish. Aquat. Sci. 219: 731 p.
  8. Centre de pêche G.Marceau et Filles (anglès)
  9. Bigelow, H.B. i W.C. Schroeder, 1953. Fishes of the Gulf of Maine. Fish. Bull. 53:1-577.
  10. Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO Species Catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p. FAO, Roma. ISBN 92-5-102890-7.
  11. Dew, B. & Hecht, J. H., 1994. Hatching, estuarine transport, and distribution of larval and early juvenile Atlantic Tomcod, Microgadus tomcod, in the Hudson River. Estuaries, 17 (2): 472-488.
  12. Fortin, R., Léveillé, M., Laramée, P. & Mailhot, Y., 1990. Reproduction and year-class strength of the Atlantic tomcod (Microgadus tomcod) in the Sainte-Anne River at La Pérade, Quebec. Canadian Journal of Zoology, 68 (7): 1350-1359.
  13. Fortin, R., Léveillé, M. & Laramée, P., 1992. Contrôle hydrodynamique de l’avalaison des œufs et des larves de poulamons atlantique (Microgadus tomcod) sous le couvert de glace de la rivière Sainte-Anne, Québec. Aquat. Living Resour., 5, 127-136.
  14. Laramée, P. & Fortin, R., 1982. Reproduction et développement embryonnaire du poulamon de l’Atlantique Microgadus tomcod dans la rivière Sainte-Anne, Comité du lac Champlain, Québec. Ministère du loisir de la chasse et de la pêche, Rapport Technique núm. 10, Montreal, 31 p.
  15. Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988.
  16. Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990.
  17. Grabe, S.A., 1978. Food and feeding habits of juvenile Atlantic tomcod, Microgadus tomcod, from Haverstraw Bay, Hudson River. Fish. Bull. 76(1):89-94.
  18. Dew, C.B., 1988. Stomach contents of commercially caught Hudson River striped bass, Morone saxatilis, 1973-1975. Fish. Bull. 86(2):397-401.
  19. FishBase (anglès)
  20. Scott, W.B. i E.J. Crossman, 1973. Freshwater fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 184:1-966.
  21. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  22. Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
  23. Coad, B.W., 1995. Encyclopedia of Canadian fishes. Canadian Museum of Nature and Canadian Sportfishing Productions Inc. Singapur.
  24. Coker, G.A., C.B. Portt i C.K. Minns, 2001. Morphological and ecological characteristics of Canadian freshwater fishes. Can. Manuscr. Rep. Fish. Aquat. Sci. Núm. 2554. 89 p.
  25. Lazzari, M.A., 2001. Dynamics of larval fish abundance in Penobscot Bay, Maine. Fish. Bull. 99(1):81-93.
  26. Mailhot, Y., R. Laprise, R. Fortin i J. Dodson, 1990. New facts about the life cycle of the Atlantic tomcod (Microgadus tomcod, Walbaum) in the St. Lawrence River, Quebec, Canada. Pol. Arch. Hydrobiol. 37(1-2):263.
  27. Page, L.M. i B.M. Burr, 1991. A field guide to freshwater fishes of North America north of Mexico. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 432 p.
  28. Robins, C.R. i G.C. Ray, 1986. A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Company, Boston, Estats Units. 354 p.
  29. Bernatchez, L. & Giroux, M., 1991. Guide des poissons d'eau douce du Québec et leur distribution dans l'est du Canada. Éd Broquet. Quebec.
  30. Laprise, R. & Dodson, J.J., 1990. The mechanism of retention of pelagic tomcod, Microgadus tomcod, larvae and juveniles in the well-mixed part of the St. Lawrence Estuary. Environmental Biology of Fishes 29: 293-302.
  31. Fish Evolved to Survive GE Toxins in Hudson River (anglès)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West , NY 10024-5192, Estats Units.
  • Coppola, S.R., W. Fischer, L. Garibaldi, N. Scialabba i K.E. Carpenter, 1994. SPECIESDAB: Global species database for fishery purposes. User's manual. FAO Computerized Information Series (Fisheries). Núm. 9. Roma, FAO. 103 p.
  • FAO, 1992. FAO yearbook 1990. Fishery statistics. Catches and landings. FAO Fish. Ser. (38). FAO Stat. Ser. 70:(105):647 p.
  • Kotlyar, A.N., 1984. Dictionary of names of marine fishes on the six languages. All Union Research Institute of Marine Fisheries and Oceanography, Moscou. 288 p.
  • Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic, 1990. Multilingual dictionary of fish and fish products. Fishing News Books, Oxford.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1980. A list of common and scientific names of fishes from the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (12)1-174.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Stewart, L.L. i Auster, P.J., 1987. Species profiles: life histories and environmental requirements of coastal fishes and invertabrates (North Atlantic): Atlantic tomcod. U.S. Fish and Wildlife Service. Biol Rep 82 (11.76) U.S. Army Corps of Engineers. TR EL-82-4. 8 pp.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Microgadus tomcod
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.