Maire

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Micromesistius poutassou)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Maire
Segell de les Illes Fèroe de l'any 2002
Segell de les Illes Fèroe de l'any 2002
Exemplar capturat a les costes italianes de la mar Tirrena.
Exemplar capturat a les costes italianes de la mar Tirrena.
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Gadiformes
Família: Gadidae
Gènere: Micromesistius
(Gill, 1863)[1]
Espècie: M. poutassou
Nom binomial
Micromesistius poutassou
(Antoine Risso, 1826)[2]
Distribució geogràfica (en blau)
Distribució geogràfica (en blau)
Sinònims
  • Boreogadus poutassou (Risso, 1827)
  • Gadus melanostomus (Nilsson, 1855)
  • Gadus potassoa (Risso, 1827)
  • Gadus poutassou (Risso, 1827)
  • Merlangus albus (Yarrell, 1841)
  • Merlangus communis (Costa, 1844)
  • Merlangus pertusis (Cocco, 1829)
  • Merlangus pertusus (Cocco, 1829)
  • Merlangus poutassou (Risso, 1827)
  • Merlangus vernalis (Risso, 1827)[3]
Bacallarets

La maire, el bacallaret, la lluça, la llúcera, la mare de lluç o el tabanc[4] (Micromesistius poutassou) és una espècie de peix pertanyent a la família dels gàdids i a l'ordre dels gadiformes.

Taula de continguts

Morfologia [modifica]

  • Pot assolir els 50 cm de llargària màxima i els 830 g de pes.
  • Té el cos fusiforme, una mica comprimit i cobert de petites escates.
  • Els ulls són grossos[5] i rodons.
  • No presenta cap barba sota la mandíbula inferior.
  • Té tres aletes dorsals separades i de color metal·litzat.[5] La primera i la segona dorsals són triangulars. La distància entre la segona i la tercera dorsals és major que entre la primera i la segona. La primera anal és bastant llarga i comença abans de la primera dorsal. La caudal és concava. Les pèlviques i les pectorals són petites.
  • Té també dues aletes anals.
  • El dors és de color gris amb tons marrons o blavosos. El ventre és blanc. A l'opercle i a la base de les pectorals té una taca negra que no sempre és visible.[6][7]

Reproducció [modifica]

La fresa té lloc entre els mesos de març i abril a una fondària de devers 1.000 m. Els ous són pelàgics.[8]

Alimentació [modifica]

Menja petits crustacis i peixos en fase juvenil (ambdós de vida pelàgica). Els exemplars més grossos també es nodreixen de cefalòpodes.[9]

Hàbitat [modifica]

Viu a fons profunds i sorrencs. És una espècie batipelàgica que es troba entre els 150-3.000 m de fondària, tot i que és més normal trobar-la entre els 300 i els 400.[10]

Distribució geogràfica [modifica]

Apareix a la Mar Mediterrània fins a la Mar Egea[11], a l'Atlàntic nord-oriental (des del Mar de Barentsz fins a l'Estret de Gibraltar, incloent-hi Islàndia i l'est de Noruega) i a l'Atlàntic nord-occidental (des del sud de Grenlàndia fins al sud-est del Canadà i el nord-est dels Estats Units).[12][13]

Costums [modifica]

  • Forma moles molt nombroses.
  • Fa migracions diàries verticals: caça, preferentment, de nit a prop de la superfície i, durant el dia, roman a prop del fons.[14]

Pesca [modifica]

Es pesca amb arts d'arrossegament entre 200 i 500 metres. Els exemplars més grossos es poden pescar amb palangres.[15]

Gastronomia [modifica]

El nom popular català mare de lluç ve de l'antiga creença que aquest peix era realment la progenitora del lluç.[5] La seva carn és blanca i delicada com la d'aquest, però la seva reputació és menor a causa de que la mare del lluç és fàcilment alterable i de difícil conservació i cocció.[5] Es comercialitza fresca, congelada i com a aliment per a peixos de piscifactories i d'aquari[16]

Els pescadors recomanen trencar l'espina de la mare de lluç, simplement dobleganr el peix fins a notar la trencadissa, abans de fregir-la per evitar que la seva carn es desenganxi.[5] La seva temporada és al febrer.[5]

Observacions [modifica]

Té una longevitat de 20 anys.[6]

Referències [modifica]

  1. ↑ Gill T. N. 1863. Synopsis of the North American gadoid fishes. Proc. Acad. Nat. Sci. Phila. v. 15. 229-242.
  2. ↑ Risso, A. 1827. Histoire naturelle des principales productions de l´Europe méridionale, et particulièrement de celles des environs de Nice et des Alpes maritimes. F. G. Levrault, París & Estrasburg. Hist. Nat. Europe Mérid. v. 3: i-xvi + 1-480, Pls. 1-16.
  3. ↑ BioLib (anglès)
  4. ↑ TERMCAT (català)
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Francesc Murgadas, publicat a Descobrir Cuina, número 103, pàg. 9. Febrer de 2010.
  6. ↑ 6,0 6,1 Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba. FAO species catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p. Any 1990.
  7. ↑ IGFA 2001. Database of IGFA angling records until 2001. IGFA, Fort Lauderdale, Estats Units.
  8. ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'introducció a la naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Plana 94.
  9. ↑ FishBase (anglès)
  10. ↑ Svetovidov, A.N. 1986: Gadidae. p. 680-710. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, París, França. vol. 2.
  11. ↑ Tsimenides, N., G. Tserpes, A. Machias i A. Kallianiotis (1991). Distribution of fishes on the Cretan shelf. J. Fish Biol. 39:661-672.
  12. ↑ FisBase (anglès)
  13. ↑ Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen (2000). Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  14. ↑ ZipCodeZoo (anglès)
  15. ↑ Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Plana 94.
  16. ↑ Cohen, D.M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba. 1990 FAO species catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 10 (125). 442 p.

Bibliografia [modifica]

  • Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111.
  • Ehrenbaum, E., 1936. Naturgeschichte und wirtschaftliche Bedeutung der Seefische Nordeuropas. Handb. Seefisch. Nordeurop. 2:337 p.
  • Eschmeyer, William N., ed., 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califòrnia, els Estats Units. 2905. ISBN 0940228475.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey, 1997. The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts, els Estats Units.
  • Jonsson, G., 1992. Islenskir fiskar. Fiolvi, Reykjavík, Islàndia, 568 pp.
  • Lanfranco, G. G., 1993. The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta.
  • Moore, Jon A., Karsten E. Hartel, James E. Craddock, i John K. Galbraith, 2003. An annotated list of deepwater fishes from off the New England region, with new area records. Northeastern Naturalist, vol. 10, núm. 2. 159-248.
  • Moyle, P. i J. Cech, 2000. Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, els Estats Units: Prentice-Hall.
  • Nelson, J., 1994. Fishes of the World, 3a. edició. Nova York, els Estats Units: John Wiley and Sons.
  • Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  • Robins, Richard C., Reeve M. Bailey, Carl E. Bond, James R. Brooker, Ernest A. Lachner, et al., 1991. World Fishes Important to North Americans Exclusive of Species from the Continental Waters of the United States and Canada. American Fisheries Society Special Publication, núm. 21. American Fisheries Society. Bethesda, Maryland, els Estats Units. 243. ISBN 0913235547.
  • Scott, W.B. i M.G. Scott, 1988. Atlantic fishes of Canada. Canadian Bulletin of Fisheries and Aquatic Sciences Núm. 219. 731 p.
  • Shiino, Sueo M., 1976. List of Common Names of Fishes of the World, Those Prevailing among English-speaking Nations. Science Report of Shima Marineland, núm. 4. Shima Marineland. Kashikojima, Shima, Mie, el Japó. 262 pàgines.
  • Wheeler, A., 1985. The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edició, Londres: Macdonald.

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maire
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Maire&oldid=11347402»