Microorganismes del sòl

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Microfotografia d'un fong micorízic del sòl (del gènere Amanita)

Els microorganismes del sòl, és a dir la fauna i la flora del sòl són més importants del que es pugui suposar. En el sòl els organismes i els microorganismes permeten que el cicle dels nutrients es faci adequadament.

Especialment la zona de la rizosfera (zona del sòl immediata a les arrels) és molt rica en microorganismes, els quals emmagatzemen nutrients en els seus teixits, i sovint són capaços d'aprofitar millor que no pas les plantes alguns recursos. Els microorganismes que participen en la degradació de substàncies orgàniques són també molt necessaris i beneficiosos.

És molt important l'acció de determinats bacteris per la fixació de nitrogen atmosfèric que finalment s'incorpora a terra. La micorizació estableix una relació simbiòtica entre les arrels de les plantes i un fong.[1]

Influència dels microorganismes del sòl[modifica | modifica el codi]

Els factors com el contingut de matèria orgànica, estructura del sòl, contingut de nutrients, cicle de nutrients, disponibilitat de nutrients i la capacitat d’emmagatzemament d’aigua estan influenciats o depenen dels microorganismes del sòl.

Tipus[modifica | modifica el codi]

  • Microartròpodes
  • Nematodes:
  • Bacteris: són superiors en nombre a tots els altres organismes, n'hi ha de tot tipus: autotròfics, heterotròfics, aerobis i anaerobis. Utilitzant tècniques d'anàlisi genètic s'ha estimat que en una culleradeta de cafè del sòl hi ha unes 10.000 espècies diferents de bacteris.[2]
  • Fongs: En el sòl n'hi ha centenars d'espècies, generalment prop de la superfície on les condicions són aeròbies. Són els fongs els que descomponen la cel·lulosa, lignina i pectina. A més milloren l'estructura física del sòl mitjançant l'acumulació dels seus micelis i la formació d'agregats que ajuden a retenir l'aigua.
  • Algues: Principalment són algues verdes i diatomees situades a la superfície, ja que els cal la llum per a fotosintetitzar. En sòls erosionats o desèrtics hi juguen un gran paper, ja que en ser fotosintètics acumulen matèria orgànica a la zona.
  • Protozous: Importants en la cadena alimentària, ja que es mengen els bacteris controlant-ne la proliferació.
  • Virus: Aquest grup inclou fags, virus de plantes i virus d’animals.

Interacció entre els microorganismes del sòl[modifica | modifica el codi]

Relacions simbiòtiques:

  • Neutralisme: en aquesta relació dues espècies ocupen el mateix ambient sense que una afecti l'altra (neutral).
  • Mutualisme: és una associació on cadascun dels organismes implicats se'n beneficien (relació positiva).
  • Comensalisme:un organisme se'n beneficia sense afectar negativament l’altre (relació positiva). Un exemple és la degradació que fan els fongs de la cel·lulosa a glucosa i altres compostos, els bacteris no poden degradar cel·lulosa, però sí glucosa beneficiant-se'n.
  • Antagonisme: quan una espècie afecta adversament l'ambient d'una altra espècie, produint diverses substàncies inhibidores o antibiòtiques (relació negativa). Un exemple es veu en la producció de substàncies inhibidores com:
    • antibiòtics: És usual que un organisme produeixi de 5 a 6 diferents agents antimicrobians.
    • cianur (produït per fongs)
    • metà
    • sulfurs
    • enzims lítics (que trenquen la paret cel·lular dels bacteris)
  • Competència: És una associació negativa que resulta de la competència entre espècies per nutrients essencials
  • Parasitisme:Un organisme viu dins a sobre o dins de l'altre i el paràsit se n'alimenta (relació negativa).

Paper biogeoquímic dels microorganismes del sòl[modifica | modifica el codi]

Els microorganismes del sòl mineralitzen convertint compostos orgànics complexos en compostos inorgànics simples i elements constitutius. Els microorganismes estan implicats en els cicles del nitrogen, carboni, sofre i fòsfor. També ho estan en els cicles del ferro, manganès, mercuri, seleni, zinc i potassi.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.mediterraneadeagroquimicos.cat/Informa/suelo3.htm
  2. [enllaç sense format] http://superbio.com/generic.asp?cod=51
  3. [enllaç sense format] http://bc.inter.edu/facultad/yserrano/microsuelo.htm