Midó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Midó (pintor)».

El midó és, juntament amb el glicogen, un homopolisacàrid de funció de reserva energètica en estar format d'anòmers α de glucosa, cosa que li permet hidrolitzar-se fàcilment alliberant els monosacàrids quan sigui necessari. Com els altres polisacàrids, no és soluble en l'aigua. Això li permet una idoneïtat davant els monosacàrids i disacàrids perquè la concentració de les cèl·lules en què es troben es manté inalterada i s'eviten problemes osmòtics.

El midó es troba en els amiloplasts de les cèl·lules vegetals, sobretot en les llavors, les arrels i les tiges. També apareix en alguns protoctists.

El midó es compon en realitat de dues o tres molècules:

  • Amilosa: Està formada per α-D-glucopiranoses unides mitjançant enllaços (1→4) en una cadena sense ramificar. Aquesta cadena adopta una disposició helicoïdal i té sis monòmers per cada volta d'hèlix.
  • Amilopectina: També està constituïda per α-D-glucopiranoses, encara que forma una cadena ramificada en la qual hi ha unions (1→4), com en el cas anterior, i enllaços (1→6) que originen llocs de ramificació cada dotze monòmers.

La proporció entre aquests dos components varia segons l'organisme en el qual es trobi.

El midó constitueix la principal font glicídica de l'alimentació humana, ja que és un dels aliments bàsics de la dieta. Abunda en els productes de consum diari, com ara les patates, els cereals, els llegums o el pa, i la seva hidròlisi, que es du a terme durant el procés digestiu, permet obtenir una gran quantitat de molècules de glucosa.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Midó