Migjorn (vent)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els vents de la Mediterrània
Per a altres significats vegeu «Migjorn».

El migjorn, en la rosa dels vents, és el vent que prové d'aquest sud.

En l'àmbit dels Països Catalans, el migjorn no es considera bo ni per la pesca ni per la navegació i com que és poc freqüent, sovint se'l confon amb els seus veïns, el xaloc i el garbí.[1]

D'acord amb la mitologia grega, Notos era la personificació del vent del sud.

El seu nom prové dels termes mig i jorn en al·lusió al pas del sol per la meitat del seu curs. Etimològicament, derivaria del llatí vulgar mĕdĭo diŭrno, ‘migdia’.[2]

Alguns refranys[modifica | modifica el codi]

  • La tramuntana eixuga la camisa i el migjorn cou el pa.
  • Migjorn brut i tramuntana neta omplen d'aigua la basseta.
  • Tramuntanella morta, migjorn a la porta.[3]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Wikiquote A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Migjorn (vent)
  1. Julià Garcia i Soler: La rosa dels vents
  2. Diccionari català-valencià-balear
  3. Víctor Pàmies: Refranyer temàtic