Miguel Ángel Asturias Rosales

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Premi Nobel
Premi Nobel de Literatura
(1967)

Miguel Ángel Asturias Rosales (Ciutat de Guatemala, Guatemala 1899 - Madrid, Espanya 1974) fou un escriptor i diplomàtic guatemalenc guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1967.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 19 d'octubre de 1899 a la Ciutat de Guatemala. Va estudiar medicina i dret al seu país, sent dirigent del moviment de la Reforma Universitària, i antropologia a la universitat de La Sorbona de París, on es relacionà amb Arturo Uslar Pietri, Rafael Alberti i Alejo Carpentier. El 1942 fou nomenat diputat al seu país i posteriorment fou nomenat ambaixador en diferents països sud-americans. El 1954 es va exiliar al caure el govern democràtic de Jacobo Arbenz degut al cop d'estat perpetrat per Carlos Castillo Armas i a la dècada del 1960, després de ser rehabilitat, fou nomenat ambaixador a França.

Va morir el 9 de juny de 1974 a la ciutat de Madrid després d'una llarga malaltia, i fou enterrat al cementiri del Père-Lachaise de París.

Obra literària[modifica | modifica el codi]

Novel·lista i autor de contes immersos en el realisme màgic fou influït en els seus orígens pel surrealisme, i sense renunciar a aquesta empremta, s'endinsà en el seu camp predilecte: la mitologia indígena, la pròpia terra i el compromís amb els camperols davant la tirania del colonialisme, aconseguint una qualitat i sonoritat de la seva prosa que el converteixen en un dels grans de la literatura castellana del segle XX, representant el moviment denominat superrealisme dins les avantguardes.

La publicació de Leyendas de Guatemala el 1930 ens mostra el seu interés pels mites i llegendes nadiues i mestisses. En la seva novel·la El señor Presidente (1946) retrata (com faran Gabriel García Márquez a El otoño del patriarca, Augusto Roa Bastos en Yo el supremo, o Mario Vargas Llosa a La fiesta del chivo) un típic dictador llatinoamericà per procediments grotescs i burlescos, però en un marc de fort contingut ètic i social on la mort i la injustícia es troben molt presents.

Hombres de maíz (1949) és reconeguda per a molts com la seva obra mestra. Novel·la típica del realisme màgic, s'aprecien en la mateixa igualment les veus i els rostres de l'oprobi i la injustícia, però en termes de crua explotació colonialista. Per a això, el més destacable és que l'autor assoleix, de forma gairebé sobrenatural (i a l'estil de Juan Rulfo), acoblar el llenguatge i el ritme de la seva prosa als de la raça que retrata, les seves fantàstiques creences, les seves antigues maneres i costums.

El 1965 li fou concedit el Premi Lenin de la Pau entre els pobles i el 1967 el Premi Nobel de Literatura per l'assoliment d'una obra literària viva, profunda i arrelada en els trets i les tradicions nacionals de la gent indígena de l'Amèrica llatina.

Obra seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • 1930: Leyendas de Guatemala
  • 1936: Sonetos
  • 1946: El señor Presidente
  • 1949: Hombres de maíz
  • 1950: Viento fuerte
  • 1954: El Papa verde
  • 1956: Week-end en Guatemala
  • 1960: Los ojos de los enterrados
  • 1961: El alhajadito
  • 1963: Mulata de tal
  • 1965: Cuentos y leyendas
  • 1965: Clarivigilia primaveral
  • 1967: El espejo de Lida Sal
  • 1968: Latinoamérica y otros ensayos
  • 1969: Malandrón (Epopeya de los Andes verdes)
  • 1972: Viernes de Dolores
  • 1972: América, fábula de fábulas
  • 1977: Tres de cuatro soles, obra pòstuma

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miguel Ángel Asturias Rosales