Miguel Febres Cordero
 Estampa editada arran de la canonització |
|
| confessor | |
|---|---|
| Nom secular | Francisco Febres Cordero Muñoz |
| Naixement | 7 de novembre de 1854 Cuenca (Equador) |
| Defunció | 9 de febrer de 1910 Col·legi La Salle Premià (Premià de Mar, Maresme, Catalunya) |
| Enterrament | El Cebollar, prop de Quito (Equador) |
| Commemoració en | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 30 d'octubre de 1977, Roma per Pau VI |
| Canonització | 21 d'octubre de 1984, Roma per Joan Pau II |
| Lloc de pelegrinatge | El Cebollar (Equador) |
| Festivitat | 9 de febrer |
| Orde | Germans de les Escoles Cristianes |
| Iconografia | Hàbit de lassalià, amb nens |
Sant Miguel Febres Cordero (Cuenca, Equador, 7 de novembre de 1854- Premià de Mar, 9 de febrer de 1910) fou un religiós equatorià, membre de la congregació dels Germans de les Escoles Cristianes.
Biografia [modifica]
Nascut Francisco Febres-Cordero Muñoz a Cuenca (Equador) al si d'una família benestant; va néixer amb una discapacitat física i no va poder romandre dret fins als cinc anys. En 1864 va anar a estudiar a una escola dels Germans de La Salle i, molt influït per la congregació, hi va entrar com a novici el 24 de març de 1868, essent el primer equatorià que va formar part de l'orde i prenent el nom de Francisco Miguel. Es dedicaria així a l'ensenyament, a l'escola d'El Cebollar, prop de Quito, on ensenyà durant 32 anys; a més, va fer recerca i publicar obres literàries i de lingüística, com una reconeguda gramàtica castellana. Alguns dels seus textos didàctics i llibres de text van ésser adoptats pel govern de l'Equador i usats a tot el país. Va ésser membre de l'Academia Ecuatoriana de Letras des de 1892 i de les Real Academia Española, Académie française i de l'acadèmia de Veneçuela. Dirigia exercicis espirituals i feia catequesi als nens, a més de dirigir la residència dels novicis entre 1901 i 1904.
En 1905, el germà Miguel va ser enviat a França per a traduir textos al castellà que poguessin fer-se servir a les escoles de La Salle. Mentrestant, un nou govern, anticlerical, va expulsar les congregacions religioses de l'Equador. Visqué a París i Lembecq-lez-Hal (Bèlgica) fins al 1909, quan va ser enviat al nou noviciat de Premià de Mar, el Col·legi La Salle Premià, en atenció a la seva mala salut.
Hi continuà treballant, però no millorà i morí poc després, el 9 de febrer de 1910, d'una pneumònia, amb fama de santedat i saviesa.
Veneració [modifica]
En 1930, la seva despulla va ser enviada a l'Equador, on va ser rebuda en triomf, essent dipositades a un santuari edificat a El Cebollar, prop de Quito, que va esdevenir lloc de pelegrinatge. A l'Equador, a més de sant, és considerat un heroi nacional per les seves aportacions en la literatura, la pedagogia i la lingüística.
Va ser beatificat el 30 d'octubre de 1977, per Pau VI, i canonitzat el 21 d'octubre de 1984 per Joan Pau II.
