Miguel Gómez Damas

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Miguel Gómez Damas

Retrat del general Miguel Gómez Damas
Naixement 5 de juny de 1785
Torredonjimeno, província de Jaén
Defunció 11 de juny de 1864 (als 79 anys)
Bordeus, França
Nacionalitat Espanya Espanya
Ocupació Militar

Miguel Gímez Damas (Torredonjimeno, província de Jaén, 5 de juny de 1785 - Bordeus, França, 11 de juny de 1864) fou un militar espanyol.

Sent encara un nen lluità contra els francesos, que el feren presoner, aconseguint escapar al cap d'un any. El 1820 figurà en les files absolutistes i assolí el grau de comandant en el mateix regiment que servia Tomás de Zumalacárregui com a tinent coronel.

A la mort de Ferran VII oferí la seva espasa a l'Infant Carles Maria Isidre de Borbó i no tardà a ésser considerat com un dels millors caps carlistes, pel que se li confià una difícil empresa que portà a terme amb la major brillantor. El 1836 sortí de la província d'Àlaba amb menys de 3.000 homes, i, no obstant la persecució d'Espartero i de Latre, travessà Astúries i Galicia, unint-se al seu pas molts partidaris de l'Infant.

Després passà Lleó, on també augmentà el seu contingent i aconseguí burlar de nou a Espartero, dirigint-se a Castella. Internant-se a continuació vers La Mancha, i a Villarrobledo tingué un combat amb Isidro Alaix el qual li va fer molts presoners, podent prosseguir el seu camí gràcies a la protecció del general Cabrera. Llavors es traslladà a Andalusia i s'apoderà de Còrdova, on recollí un abundant botí. Des d'allà es dirigí a la província de Sevilla i en les deveses d'Alcaudete derrotà a Escalante el 5 d'octubre de 1836, entrant dos dies més tard a Montilla (Còrdova), després de burlar la persecució d'Alaix, que el seguia de molt a prop, retrocedí de nou cap a Còrdova per penetrar més endavant a Extremadura i tornar després a Andalusia.

S'aturà algun temps a Ronda, on augmentà i reorganitza la seva host i tingué alguns encontres amb els liberals, sent derrotat pel general Ramón García Narváez el 25 de novembre a la vora del riu Guadalete i poc temps després per Alaix.

Penetrant de nou a La Mancha, pogué arribar a Burgos el 18 de desembre, i dos dies després a Orduña, dant per acabada la seva agosarada expedició la qual havia durat sis mesos, i en la que, no obstant els seriosos entrebancs soferts, augmentà considerablement la seva host i recollí un quantiós botí, acreditant-se d’excel·lent general, tant pel seu valor com per les seves condicions de comandament.

Malgrat tot, fou processat per haver-ne apartat de les instruccions que se li havien encomanat.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]