Miguel Galiano Talens Tejedor y Ulloa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 19:58, 15 oct 2016 amb l'última edició de JoRobot (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula de personaMiguel Galiano Talens Tejedor y Ulloa
Biografia
Naixement1837
Alacant
Mort1895
València
  Congrés dels Diputats
28 d'abril de 1879 – 25 de juny de 1881
DistricteAlzira

24 de maig de 1884 – 8 de març de 1886
DistricteÉnguera
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Liberal

Miguel Galiano Talens Tejedor y Ulloa (Alacant, 1837 - València, 1895) fou un aristòcrata i polític valencià, marquès de Montortal.

Biografia

Era fill de Miguel Nicolás Galiano Tejedor, ric terratinent originari de Xàtiva i senador vitalici, però nasqué a Alacant perquè hi eren aixoplugats durant la Primera Guerra Carlina. El 1864 es llicencià en dret a la Universitat de València i a les Corts de 1867 fou escollit diputat pel districte de Xàtiva dins les files del Partit Moderat mercè els auspicis del seu amic Ciril Amorós i Pastor. Durant el sexenni democràtic esdevingué un monàrquic convençut partidari de la restauració borbònica, de tal manera que participà en la conspiració de Sagunt que durà al cop d'estat d'Arsenio Martínez-Campos Antón i l'entronització d'Alfons XII.

Tot i la seva recança inicial a unir-se al nou Partit Conservador d'Antonio Cánovas del Castillo, finalment s'hi integrà i fou escollit diputat provincial el 1875 i diputat per Alzira a les eleccions generals espanyoles de 1879 i per Enguera a les eleccions generals espanyoles de 1884. Fou un dels grans cacics polítics de les comarques centrals valencianes, amb forta influència a Xàtiva, Carcaixent i l'Alcúdia, però també a Almansa (província d'Albacete), d'on era la seva mare. Durant molts anys fou cap provincial del partit i va donar suport Francisco Silvela quan aquest va trencar amb Cánovas.

Referències