Miguel Indurain Larraya
| Miguel Indurain |
|
| Dades biogràfiques | |
| Nom complet | Miguel Indurain Larraya |
| Data de naixement | 16 de juliol de 1964 |
| País | |
| Dades biomètriques | |
| Equips | |
| Equips anteriors | 1985-1989. Reynolds 1990-1996. Banesto |
| Principals triomfs | |
| Curses per etapes |
12 etapes al Tour de França 4 etapes al Giro d'Itàlia |
| Curses d'un dia |
|
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Ciclisme | |||
| Jocs Olímpics | |||
| Or | Atlanta 1996 | Prova en ruta | |
| Campionat del Món de ciclisme | |||
| Bronze | Stuttgart 1991 | Prova en ruta | |
| Plata | Oslo 1993 | Prova en ruta | |
| Or | Duitama 1995 | Prova en contrarellotge | |
| Plata | Duitama 1995 | Prova en ruta | |
Miguel Indurain Larraya (Atarrabia, Navarra 1964), és un ciclista navarrès retirat. Guanyador del Tour de França durant cinc anys consecutius (des del 1991 fins al 1995) i del Giro d'Itàlia en dues ocasions (1992 i 1993), és un dels ciclistes més destacats de la història.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Nascut el 16 de juliol a la població navarresa d'Atarrabia, és corredor professional des del 1984, any en què va fitxar per l'equip Reynolds (posteriorment Banesto), després d'haver format part de l'equip de la seva població natal els vuit anys anteriors. El mateix any va participar als Jocs Olímpics d'estiu de 1984, celebrats a la ciutat nord-americana de Los Angeles, i va finalitzar la temporada amb deu victòries.
El 1985 va prendre part en el seu primer Tour de França i va ser el líder més jove de la Volta a Espanya, on va lluir el jersei groc durant quatre jornades.
Durant els primers anys va córrer com a gregari del seu company d'equip Pedro Delgado, guanyador de la ronda francesa el 1988. El 1989 es va imposar a la clàssica París-Niça i va obtenir la seva primera victòria d'etapa al Tour.
El 1991 va guanyar per primera vegada la classificació general d'un Tour de França en què també va assolir la victòria en dues etapes contrarellotge. Anteriorment havia obtingut la segona posició a la Vuelta a Espanya.
El 1992 va aconseguir la fita de guanyar dues de les tres grans curses per etapes, el Tour de França i el Giro d'Itàlia, gesta que va repetir l'any següent 1993. L'any 1992 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.
El 1994 es va imposar al Tour per quarta vegada consecutiva, però va ser derrotat al Giro pel rus Evgueni Berzin. El setembre d'aquell mateix any va aconseguir el rècord de l'hora, millorant la marca fins llavors en poder de Chris Boardman i fixant-la en 53.040 km. En aquest esdeveniment va emprar un model revolucionari de bicicleta anomenat Espada. Tot i que era una marca excepcional, poques setmanes després el suís Tony Rominger la va superar novament.
El 1995 va guanyar el seu darrer Tour de França, el cinquè consecutiu, i el Campionat del Món de ciclisme en contrarellotge.
El 1996 no va aconseguir el gran objectiu de guanyar per sisena vegada el Tour, una gesta inèdita en aquell moment, finalitzant la cursa en onzena posició, a causa d'un defalliment en un dels ports de muntanya de la ronda francesa. Aquell mateix any participà en els Jocs Olímpics d'estiu 1996, realitzats a Atlanta i oberts per primera vegada als corredors professionals, on va guanyar la medalla d'or.
El 2 de gener de 1997 va anunciar públicament la seva retirada del ciclisme professional. Des d'aquell moment Indurain ha col·laborat amb diversos organismes esportius com el COI i la Federació Ciclista Internacional. El 1997 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[1]
Palmarès més destacat [modifica]
- Victòries a la Classificació General del Tour de França:
- 1991
- 1992
- 1993
- 1994
- 1995
- Victòries a la Classificació General del Giro d'Itàlia:
- 1992
- 1993
3r classificat a l'any 1994
- Segon classificat a l'any 1991 de la Vuelta a Espanya
- Medalla d'Or en la prova contrarrellotge als Jocs olímpics d'Atlanta (1996).
- Campionat del món de ciclisme:
- Prova de fons en carretera:
-
- Medalla de plata (1993 i 1995).
- Medalla de bronze (1991).
-
- Prova contrarellotge:
-
- Medalla d'or (1995).
- Guanyador al Tour del Porvenir a l'any 1986
- Bicicleta d'or (1992 i 1993)
- Rècord del món de l'hora (53.040 km) el 1994.
Notes [modifica]
- ↑ Guardó que atorga el diari Marca als millors professionals de la història de l'esport
Enllaços externs [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miguel Indurain Larraya |
- (castellà) Web personal
- (castellà) Fundació Miguel Indurain
- (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries dels Esports 1992
- (castellà) www.coe.es - Miguel Indurain
- (anglès) www.olympic.org - Miguel Indurain
- (anglès) www.sports-reference.com - Miguel Indurain
| Precedit per: Greg Lemond |
Guanyador del Tour de França 1991-1992-1993-1994-1995 |
Succeït per: Bjarne Riis |
| Precedit per: Franco Chioccioli |
Guanyador del Giro d'Itàlia 1992–1993 |
Succeït per: Evgueni Berzin |
| Precedit per: Chris Boardman |
Guanyador del Campionat del Món de ciclisme CRI 1995 ( |
Succeït per: Alex Zülle |
|
|||||
| Açò és un esborrany sobre ciclistes. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
- Guanyadors del Tour de França espanyols
- Guanyadors del Giro d'Itàlia
- Guanyadors d'etapa al Tour de França espanyols
- Portadors del mallot groc del Tour de França espanyols
- Guanyadors de la Volta a Catalunya
- Guanyadors de la París-Niça
- Premis Príncep d'Astúries dels Esports
- Ciclistes navarresos
- Medallistes espanyols als Jocs Olímpics d'estiu de 1996