Miguel Indurain Larraya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Miguel Indurain Icona ciclista
Miguel Indurain al 2009
Dades biogràfiques
Nom complet Miguel Indurain Larraya
Data de naixement 16 de juliol de 1964
País Espanya Espanya
Dades biomètriques
Equips
Equips anteriors 1985-1989. Reynolds
1990-1996. Banesto
Principals triomfs
Curses per
etapes
Maillot groc Tour de França (1991 a 1995)
12 etapes al Tour de França
Maillot rosa Giro d'Itàlia (1992, 1993)
4 etapes al Giro d'Itàlia
Curses d'un
dia
Or a Atlanta 1996 en la prova en ruta
Maillot arc iris Campió del món de CRI
Medaller
Ciclisme
Jocs Olímpics
Or Atlanta 1996 contrarellotge
Campionat del Món Mallot arc iris
Bronze Stuttgart 1991 ruta
Plata Oslo 1993 ruta
Plata Duitama 1995 ruta
Or Duitama 1995 contrarellotge

Miguel Indurain Larraya (Atarrabia, Navarra 1964), és un ciclista navarrès retirat. Guanyador del Tour de França durant cinc anys consecutius (des del 1991 fins al 1995) i del Giro d'Itàlia en dues ocasions (1992 i 1993), és un dels ciclistes més destacats de la història.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut el 16 de juliol a la població navarresa d'Atarrabia, és corredor professional des del 1984, any en què va fitxar per l'equip Reynolds (posteriorment Banesto), després d'haver format part de l'equip de la seva població natal els vuit anys anteriors. El mateix any va participar en els Jocs Olímpics d'estiu de 1984, celebrats a la ciutat nord-americana de Los Angeles, i va finalitzar la temporada amb deu victòries.

El 1985 va prendre part en el seu primer Tour de França i va ser el líder més jove de la Volta a Espanya, on va lluir el jersei groc durant quatre jornades.

Durant els primers anys va córrer com a gregari del seu company d'equip Pedro Delgado, guanyador de la ronda francesa el 1988. El 1989 es va imposar a la clàssica París-Niça i va obtenir la seva primera victòria d'etapa al Tour.

El 1991 va guanyar per primera vegada la classificació general d'un Tour de França en què també va assolir la victòria en dues etapes contrarellotge. Anteriorment havia obtingut la segona posició a la Vuelta a Espanya.

El 1992 va aconseguir la fita de guanyar dues de les tres grans curses per etapes, el Tour de França i el Giro d'Itàlia, gesta que va repetir l'any següent 1993. L'any 1992 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports.

El 1994 es va imposar al Tour per quarta vegada consecutiva, però va ser derrotat al Giro pel rus Evgueni Berzin. El setembre d'aquell mateix any va aconseguir el rècord de l'hora, millorant la marca fins llavors en poder de Chris Boardman i fixant-la en 53.040 km. En aquest esdeveniment va emprar un model revolucionari de bicicleta anomenat Espada. Tot i que era una marca excepcional, poques setmanes després el suís Tony Rominger la va superar novament.

El 1995 va guanyar el seu darrer Tour de França, el cinquè consecutiu, i el Campionat del Món de ciclisme en contrarellotge.

El 1996 no va aconseguir el gran objectiu de guanyar per sisena vegada el Tour, una gesta inèdita en aquell moment, finalitzant la cursa en onzena posició, a causa d'un defalliment en un dels ports de muntanya de la ronda francesa. Aquell mateix any participà en els Jocs Olímpics d'estiu 1996, realitzats a Atlanta i oberts per primera vegada als corredors professionals, on va guanyar la medalla d'or.

El 2 de gener de 1997 va anunciar públicament la seva retirada del ciclisme professional. Des d'aquell moment Indurain ha col·laborat amb diversos organismes esportius com el COI i la Unió Ciclista Internacional. El 1997 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.[1]

Palmarès[modifica | modifica el codi]

Miguel Indurain durant el XXI Criterium Ciutat de L'Hospitalet, el 1996.

Resultats al Tour de França[modifica | modifica el codi]

  • 1985. Abandona (4a etapa)
  • 1986. Abandona (12a etapa)
  • 1987. 97è de la classificació general
  • 1988. 47è de la classificació general
  • 1989. 17è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1990. 17è de la classificació general. Vencedor d'una etapa
  • 1991. Mallot groc 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes.
  • 1992. Mallot groc 1r de la classificació general. Vencedor de 3 etapes.
  • 1993. Mallot groc 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes.
  • 1994. Mallot groc 1r de la classificació general. Vencedor d'una etapa.
  • 1995. Mallot groc 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes.
  • 1996. 11è de la classificació general

Resultats al Giro d'Itàlia[modifica | modifica el codi]

  • 1992. Mallot rosa 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes. 1r a la Classificació del Intergiro
  • 1993. Mallot rosa 1r de la classificació general. Vencedor de 2 etapes.
  • 1994. 3r de la classificació general

Resultats a la Volta a Espanya[modifica | modifica el codi]

  • 1985. 84è de la classificació general
  • 1986. 92è de la classificació general
  • 1987. Abandona
  • 1988. Abandona
  • 1989. No surt (18a etapa)
  • 1990. 7è de la classificació general
  • 1991. 2n de la classificació general
  • 1996. Abandona (13a etapa)

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Guardó que atorga el diari Marca als millors professionals de la història de l'esport

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miguel Indurain Larraya



Precedit per:
Greg Lemond
Guanyador del Tour de França mallot groc
1991-1992-1993-1994-1995
Succeït per:
Bjarne Riis
Precedit per:
Franco Chioccioli
Guanyador del Giro d'Itàlia Maillot rosa
19921993
Succeït per:
Evgueni Berzin
Precedit per:
Chris Boardman
Guanyador del Campionat del Món de ciclisme CRI Maillot arc iris
1995 (Colòmbia Duitama)
Succeït per:
Alex Zülle