Miguel Ángel Juárez Celman
| Miguel Ángel Juárez Celman | |
|---|---|
 |
|
|
|
|
| Mandat 12 d'octubre de 1886 – 6 d'agost de 1890 |
|
| Vicepresident(s) | Carlos Pellegrini |
| Precedit per | Julio A. Roca |
| Succeït per | Carlos Pellegrini |
|
Senador Nacional d'Argentina
|
|
| Mandat 17 de maig de 1883 – 17 de maig de 1886 |
|
|
Governador de la Província de Córdoba
|
|
| Mandat 17 de maig de 1880 – 17 de maig de 1883 |
|
| Precedit per | Antonio del Viso |
| Succeït per | Gregorio Gavier |
|
|
|
| Naixement | 29 de setembre de 1844 Córdoba, (Confederació Argentina) |
| Mort | 14 d'abril de 1909 (als 64 anys) Arrecifes, Buenos Aires, Argentina |
| Partit polític | Partit Nacional, Partit Autonomista Nacional |
| Parella | Elisa Funes de Juárez (Casat el 1872) |
| Professió | Advocat |
| Nacionalitat | Argentina |
Miguel Angel Juárez Celman (Córdoba, 29 de setembre de 1844 — Arrecifes, Buenos Aires, 14 d'abril de 1909) fou un advocat i polític argentí. La seva carrera va estar marcada per la influència del seu cunyat Julio Argentino Roca, que el va impulsar a la carrera legislativa. Fou un destacat promotor de la separació de l’Església i l'Estat i un liberal amb aires aristocràtics, fomentant l'educació pública i la immigració per corregir el que considerava el "torb enteniment" del poble argentí.
President de la Nació des del 12 d'octubre de 1886, va impulsar de forma generosa l'obra pública però, fou incapaç de mantenir l'estabilitat econòmica i va haver de fer front a la formació d'un poderós front opositor sota el lideratge de Leandro N. Alem, que donaria peu a la Unió Cívica. Després de l'anomenada Revolució del Parc i malgrat el seu èxit en les armes contra els revoltats, va haver de dimitir, retirant-se definitivament de la vida política.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Miguel Ángel Juárez Celman |
