Miguel Maura Gamazo

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Miguel Maura y Gamazo
Miguel Maura Gamazo
Miguel Maura (1936)

14 d'abril de 1931 – 1 d'octubre de 1931
President Niceto Alcalá-Zamora
Succeït per Santiago Casares Quiroga
Dades biogràfiques
Naixement 13 de desembre de 1887
Madrid
Defunció 3 de juny de 1971 (als 83 anys)
Saragossa
Nacionalitat Espanya
Partit Dreta Liberal Republicana
Professió Polític

Miguel Maura Gamazo (Madrid, 13 de desembre de 1887Saragossa, 3 de juny de 1971)[1] va ser un polític espanyol.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Miguel Maura era fill del polític monàrquic Antoni Maura i Montaner i va ser escollit diputat en 1916. Partidari primer i després detractor de la dictadura de Primo de Rivera va evolucionar des de posicions monàrquiques cap a un republicanisme sempre moderat i clarament oportunista, tal com hom pot veure a l'escena (present a Así cayó Alfonso XIII) on comunica al Rei la seva vocació republicana. Un retrat molt certer de la seva actitud i del paper que va jugar el tenim a Josep Pla (Madrid 1931, l'adveniment de la República).

Va pertànyer, al costat de Niceto Alcalá-Zamora a la Dreta Liberal Republicana, un dels partits republicans signants del Pacte de Sant Sebastià, que més endavant es transformaria en Partit Republicà Conservador. Va ser un dels més distingits polítics dels inicis de la II República Espanyola, en la qual va arribar a ser Ministre de la Governació durant el Govern Provisional (abril-octubre 1931), produint-se durant el seu mandat els episodis de "la crema dels convents". En formar-se a l'octubre de 1931 el nou govern, presidit per Manuel Azaña, Maura ja no hi va figurar. En la primavera de 1936 van tenir un fort ressò, encara que cap conseqüència pràctica, els seus articles periodístics reclamant la instauració d'una "dictadura republicana" com mesura per a sortir de la caòtica situació politicosocial regnant des de l'arribada al poder del Front Popular.

En començar la Guerra Civil es trobava d'estiueig a La Granja. El President de la República, Manuel Azaña, li va oferir la Presidència d'un Govern "d'unió nacional" per a enfrontar-se amb la revolta, oferta que Maura va rebutjar (i que Azaña va passar a presentar a Martínez Barrio, qui va acceptar). De nou a Madrid i sabedor que les milícies anarquistes el buscaven per a executar-lo, va demanar ajuda Indalecio Prieto qui li va procurar un avió militar amb el qual es va traslladar a Tolosa de Llenguadoc (França), aconseguint així salvar la vida, a diferència del seu germà Honorio Maura, executat per les milícies anarquistes i comunistes al fort de Guadalupe d'Irun l'estiu de 1936. Miguel Maura va tornar a Espanya el 1953 i allí va romandre fins a la seva mort el 1971.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Necrológicas». La Vanguardia Española. Barcelona: Grupo Godó, 9 de juny de 1971. [Consulta: 14 abril 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]