Mihail Marin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mihail Marin

Mihail Marin, el 2008, durant el XXVI Open Internacional d'Andorra.
Naixement 21 d'abril de 1965
Nacionalitat Romania Romania
Ocupació Jugador d'escacs
Títol Gran Mestre
Tres cops Campió de Romania
Notes
Màxim Elo: 2616 (setembre 2009)

Mihail Marin (nascut el 21 d'abril de 1965), és un jugador d'escacs romanès, que té el títol de Gran Mestre. És especialment reputat com a escriptor d'escacs.[1]

A la llista d'Elo de la FIDE de desembre de 2014, hi tenia un Elo de 2603 punts, cosa que en feia el jugador número 2 (en actiu) de Romania.[2] El seu màxim Elo va ser de 2616 punts, a la llista de setembre de 2009 (posició 148 al rànquing mundial).[3]

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

El primer gran èxit de Marin a nivell internacional fou la seva classificació per a l'Interzonal de 1987. Ha guanyat tres Campionats de Romania[4] i ha participat deu cops a les Olimpíades d'escacs, representant Romania, i guanyant-hi una medalla de bronze individual el 1988. El 1987 va participar al torneig Interzonal de Szirak, a Hongria, dins el cicle pel campionat del món d'escacs de 1990, i hi acabà 11è (de 18).[5]

El 2000 va guanyar la 20a edició de l'Obert Vila de Benasc.[6] El 2009 va guanyar la 29a edició de l'Obert Vila de Benasc, per damunt de Kiril Georgiev.[6] També el 2009 empatà als llocs 1r-4t amb Hedinn Steingrimsson, Hannes Stefansson i Iuri Krivorutxko a l'obert de Reykjavik.[7] El 2011 empatà als llocs 2n-7è amb Julio Granda, Ivan Šarić, Pablo Almagro Llamas, Maksim Túrov i Aleksandr Dèltxev al 31è Obert Vila de Benasc (el campió fou Tigran L. Petrossian).[8]

Marin participa esporàdicament des de fa anys al Campionat de Catalunya d'escacs per equips, formant part de la secció d'escacs del Foment Martinenc[9]

Escriptor d'escacs[modifica | modifica el codi]

Durant alguns anys Marin ha estat editor de la revista d'escacs Chess Extrapress. A més, ha escrit alguns llibres d'escacs d'èxit:

El llibre Learn from the Legends gou guardonat el 2005 com a Book of the Year (llibre de l'any) de ChessCafe, i fou nominat pel Book of the Year de la BCF.[10] Secrets of Chess Defence fou nominat per al premi ChessCafe Book of the Year de 2003. Jeremy Silman, ell mateix un reconegut autor de llibres d'escacs, ha titllat en Marin com a "un dels millors escriptors d'escacs del món"[11] i va escriure sobre Learn from the Legends, "No puc recordar haver vist un llibre millor en les darreres dues dècades".[12]

Partides notables[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Nota biogràfica de Mihail Marin» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 6 d'abril de 2011].
  2. «"Rànquing d'escaquistes per federació: Romania"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 15 de desembre de 2014].
  3. Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Mihail Marin «benoni.de». [Consulta: 6 d'abril de 2011]. (alemany)
  4. Federaţia Română de Şah Prezentare (romanès)
  5. «Interzonal de Szirak 1987» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 15 de desembre de 2014].
  6. 6,0 6,1 «Fulletó de l'edició de 2010 de l'obert Vila de Benasc, amb el quadre històric de guanyadors entre 1981 i 2009» (en castellà). [Consulta: 11 de maig de 2014].
  7. «Reykjavik Open 2009 – chess in geothermal splendor». ChessBase, 13 d’abril de 2009. [Consulta: 27 d'abril de 2011].
  8. «Tigran Petrosian Victorious in Benasque Open» (en anglès). Chessdom. [Consulta: 9 de novembre de 2011].
  9. Fitxa de Marin a la Federació Catalana d'Escacs
  10. Entrevista amb Mihail Marin
  11. Crítica de Silman a Beating the Open Games
  12. Silman's Crítica de Learn from the Legends

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mihail Marin Modifica l'enllaç a Wikidata



Títols
Precedit per:
Florin Gheorghiu
Campió de Romania
1988
Succeït per:
Miha-Viorel Ghindǎ
Precedit per:
Liviu-Dieter Nisipeanu
Campió de Romania
1994
Succeït per:
Romeo Sorin Milu
Precedit per:
Bela Badea
Campió de Romania
(amb Constantin Ionescu)

1999
Succeït per:
Iulian Sofronie