Mike Hailwood

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMike Hailwood

Mike Hailwood a Assen durant el Dutch TT (1967) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Stanley Michael Bailey Hailwood Modifica el valor a Wikidata
2 abril 1940 Modifica el valor a Wikidata
Great Milton (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 1981 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Warwickshire (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortAccident de trànsit Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de St Mary Magdalene Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
Altres nomsMike The Bike Modifica el valor a Wikidata
FormacióPangbourne College Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópilot de Fórmula 1, pilot de motociclisme Modifica el valor a Wikidata
Esportmotociclisme de velocitat (1958–1967)
automobilisme (1963–1974) Modifica el valor a Wikidata
Participà en
24 Hores de Le Mans Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webmikethebike.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: groups/mikethebikehailwoodknighthood Find a Grave: 12848911 Modifica el valor a Wikidata

Stanley Michael Bailey Hailwood, més conegut com a Mike Hailwood (Great Milton, 2 d'abril de 1940 - Warwickshire, 23 de març de 1981) va ser un pilot de motociclisme i de Fórmula 1 anglès, nou vegades campió del món de motociclisme en diverses categories[1] i reconegut per molts com possiblement el millor pilot de motos de tots els temps. Era conegut com a Mike "The Bike" per la seva natural habilitat per pilotar motos. L'any 2000 va ser nomenat MotoGP Legend a títol pòstum.[2]

Mike Hailwood va néixer a Great Milton, Oxfordshire, fill d'un venedor de cotxes d'Oxford milionari. Va rebre educació a Pangbourne College, però l'abandonà aviat per treballar durant un breu període al negoci familiar abans que el seu pare l'enviés a treballar a la fàbrica de motocicletes Triumph. La primera cursa la va córrer un 22 d'abril de 1957, a Oulton Park. Es va casar amb Pauline Barbara Nash l'11 de juny de 1975 i van tenir dos fills (un nen i una nena).

Carrera[modifica]

Hailwood va guanyar nou campionats del món de motociclisme de velocitat entre els anys 1961 i 1967.[3] També va guanyar 76 Grans Premis i 14 vegades el TT de l'Illa de Man. Els 4 primers campionats els guanyà al manillar d'una MV Agusta. El 1966 va fitxar per Honda. Honda tenia el motor més potent de tot el mundial en aquella època, però també eren conegudes per la seva dificultat per ser pilotades, a causa del seu xassís feble. La gran capacitat de Hailwood pel pilotatge va superar els desavantatges per continuar col·leccionant títols mundials fins a l'any 1967. Honda va deixar de competir al primer nivell l'any 1968, però va continuar mantenint en nòmina Hailwood amb l'esperança d'un retorn. Hailwood mai més va tornar a córrer un temporada sencera al mundial de velocitat.

Hailwood (núm. 63) davant d'Agostini (1) a Riccione el 1969
Carrera esportiva
NacionalitatRegne Unit Regne Unit
MarquesPaton, NSU, Norton, Ducati, Mondial, AJS, Honda, MV Agusta, EMC, Benelli, MZ, Suzuki
EquipsHonda, MV Agusta,
Lotus, Surtees, McLaren
Debut22 d'abril de 1957 (Oulton Park)
Altres• Considerat el millor pilot de motociclisme de tots els temps
• Al març és recordat amb la Mike Hailwood Memorial Run, prop d'Aston
Palmarès en velocitat
C. Món 250cc3 (1961, 1966, 1967)
C. Món 350cc2 (1966, 1967)
C. Món 500cc4 (1962 - 1965)
Total: 9 Campionats Mundials

GPs Victòries Podis Poles V.Ràp. Punts
152 76 112 79

Manx TT14
Palmarès en Automobilisme
Fórmula 150 GPs, 2 Podis, 1 Volta ràpida, 29 punts

Va participar en 50 Grans Premis de Fórmula 1, debutant el 20 de juliol de 1963. Va aconseguir dos pòdiums, i va sumar un total de 29 punts al campionat del món. En la F1 és més conegut per haver salvat la vida del pilot Clay Regazzoni que per les seves victòries. L'any 1973 durant el GP de Sud-àfrica, Hailwood va aturar el seu monoplaça per rescatar Regazzoni del seu monoplaça en flames després d'haver sofert un accident, acte pel qual va ser condecorat amb la George Medal aquell mateix any (igual com David Purley per un gest semblant, encara que inútil, d'intentar rescatar Roger Williamson). Va abandonar la F1 després de resultar ferit al GP d'Alemanya disputat al circuit de Nürburgring.

L'any 1978, després d'un parèntesis d'11 anys, va fer una reaparició llegendària a les curses de motocicletes amb 38 anys. Va córrer el TT de l'Illa de Man, no només sent competitiu, sinó que va acabar guanyant en la categoria Fórmula 1 TT pilotant una Ducati 900SS, guanyant al favorit Phil Read que corria amb una Honda. L'any següent va tornar a córrer, en aquesta ocasió pilotant una Suzuki, i va guanyar en la categoria 500cc Senior TT. Era la catorzena i última victòria a l'Illa de Man. També va guanyar el Segrave Trophy l'any 1979.

Llegat[modifica]

Es va veure involucrat en un accident de cotxe el 21 de març de 1981 i va morir dos dies després a conseqüència de les ferides sofertes. Michelle, la seva filla, va morir a l'acte però el seu fill David va sobreviure.

Al març hi ha un memorial dedicat a Hailwood, el "Mike Hailwood Memorial Run". El punt de partida és l'antiga fàbrica de motocicletes Norton a Aston, Birmingham. La comitiva va fins a Portway, on va succeir el fatal accident i després es dirigeix a l'església de Tanworth-in-Arden on hi ha enterrats en Mike i la Michelle. Aquest 2006 s'han celebrat els 25 anys d'aquest tràgic accident.

Resultats al Mundial de motociclisme[modifica]

Barem de puntuació de 1950 a 1968:

Posició 1 2 3 4 5 6
Punts 8 6 4 3 2 1

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Categoria Equip 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 Punts Posició Victòries
1958 125 cc Paton IOM
7
DTT
-
BEL
-
GER
-
SWE
-
ULS
-
NAT
-
0 - 0
250 cc NSU IOM
3
DTT
4
GER
-
SWE
2
ULS
-
NAT
-
13 4t 0
350 cc Norton IOM
12
DTT
5
BEL
-
GER
4
SWE
3
ULS
-
NAT
-
9 0
500 cc Norton IOM
13
DTT
-
BEL
-
GER
-
SWE
-
ULS
-
NAT
-
0 - 0
1959 125 cc Ducati IOM
3
GER
3
DTT
3
BEL
-
SWE
4
ULS
1
NAT
-
20 3r 1
250 cc Mondial IOM
NC
GER
5
DTT
4
SWE
5
ULS
2
NAT
-
13 0
350 cc Norton FRA
-
IOM
NC
GER
-
SWE
-
ULS
-
NAT
-
0 - 0
500 cc Norton FRA
-
IOM
NC
GER
-
DTT
-
BEL
-
ULS
-
NAT
-
0 - 0
1960 125 cc Ducati IOM
NC
DTT
-
BEL
6
ULS
-
NAT
-
1 10è 0
250 cc Ducati
Mondial
IOM
NC
DTT
5
BEL
4
GER
-
ULS
4
NAT
-
8 0
350 cc AJS FRA
-
IOM
NC
DTT
-
ULS
-
NAT
-
0 - 0
500 cc Norton FRA
-
IOM
3
DTT
5
BEL
4
GER
-
ULS
-
NAT
3
13 0
1961 125 cc Honda ESP
4
GER
-
FRA
4
IOM
1
DTT
NC
BEL
NC
DDR
NC
ULS
5
NAT
-
SWE
-
ARG
-
16 1
250 cc Honda ESP
-
GER
-
FRA
2
IOM
1
DTT
1
BEL
3
DDR
1
ULS
2
NAT
2
SWE
1
ARG
-
44 1r 4
350 cc AJS GER
-
IOM
NC
DTT
-
DDR
-
ULS
-
6 0
MV Agusta NAT
2
SWE
-
500 cc Norton GER
4
FRA
2
IOM
1
DTT
2
BEL
2
DDR
2
ULS
2
40 2n 2
MV Agusta NAT
1
SWE
2
ARG
-
1962 125 cc EMC ESP
4
FRA
-
IOM
NC
DTT
5
BEL
4
GER
3
ULS
-
DDR
-
NAT
-
FIN
-
ARG
-
12 0
250 cc Benelli ESP
-
FRA
-
IOM
NC
DTT
-
BEL
-
GER
-
ULS
-
DDR
-
NAT
-
ARG
-
0 - 0
350 cc MV Agusta IOM
1
DTT
2
ULS
-
DDR
2
NAT
-
FIN
-
20 3r 1
500 cc MV Agusta IOM
12
DTT
1
BEL
1
ULS
1
DDR
1
NAT
1
FIN
-
ARG
-
40 1r 5
1963 250 cc MZ ESP
-
GER
-
IOM
-
DTT
-
BEL
-
ULS
-
DDR
1
NAT
-
ARG
-
JPN
-
8 1
350 cc MV Agusta GER
-
IOM
NC
DTT
2
ULS
2
DDR
1
FIN
1
NAT
-
28 2n 2
500 cc MV Agusta IOM
1
DTT
-
BEL
1
ULS
1
DDR
1
FIN
1
NAT
1
ARG
1
56 1r 7
1964 350 cc MV Agusta IOM
-
DTT
2
GER
-
DDR
-
ULS
-
FIN
-
NAT
-
JPN
2
12 4t 0
500 cc MV Agusta USA
1
IOM
1
DTT
1
BEL
1
GER
1
DDR
1
ULS
-
FIN
-
NAT
1
40 1r 7
1965 250 cc Honda USA
-
GER
-
ESP
-
FRA
-
IOM
-
DTT
-
DDR
-
CZE
-
ULS
-
FIN
-
NAT
-
JPN
1
8 10è 1
350 cc MV Agusta GER
2
IOM
NC
DTT
2
DDR
-
CZE
-
ULS
-
FIN
-
NAT
-
JPN
1
20 3r 1
500 cc MV Agusta USA
1
GER
1
IOM
1
DTT
1
BEL
1
DDR
1
CZE
1
ULS
-
FIN
-
NAT
1
48 1r 8
1966 125 cc Honda ESP
-
GER
-
DTT
-
DDR
-
CSR
-
FIN
-
ULS
-
IOM
6
NAT
-
JPN
-
1 15è 0
250 cc Honda ESP
1
GER
1
FRA
1
DTT
1
BEL
1
DDR
1
CZE
1
FIN
1
ULS
-
IOM
1
NAT
1
JPN
-
56 1r 10
350 cc Honda GER
1
FRA
1
DTT
1
BEL
-
CZE
1
FIN
1
ULS
1
IOM
NC
NAT
-
JPN
-
48 1r 6
500 cc Honda GER
-
DTT
NC
BEL
NC
DDR
NC
CZE
1
FIN
2
ULS
1
IOM
1
NAT
NC
30 2n 3
1967 250 cc Honda ESP
NC
GER
NC
FRA
3
IOM
1
DTT
1
BEL
2
DDR
NC
CZE
3
FIN
1
ULS
1
NAT
NC
CAN
1
JPN
NC
50 1r 5
350 cc Honda GER
1
IOM
1
DTT
1
DDR
1
CZE
1
ULS
-
NAT
-
JPN
1
40 1r 6
500 cc Honda GER
NC
IOM
1
DTT
1
BEL
2
DDR
NC
CZE
1
FIN
NC
ULS
1
NAT
2
CAN
1
46 2n 5

Resultats a la Fórmula 1[modifica]

(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)

Any Equip Xassís Motor 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Posició Pts.
1963 Reg Parnell Racing Lotus 24 Climax MON
BEL
NED
FRA
GBR
8
GER
NC 0
Lola Mk4 Climax ITA
10
USA
MEX
RSA
1964 Reg Parnell Racing Lotus 25 BRM MON
6
NED
12
BEL
FRA
8
GBR
Ret
GER
Ret
AUT
8
ITA
Ret
USA
8
MEX
16
21è 1
1965 Reg Parnell Racing Lotus 25 BRM RSA
MON
Ret
BEL
FRA
GBR
NED
GER
ITA
USA
MEX
NC 0
1971 Team Surtees Surtees TS9 Ford RSA
ESP
MON
NED
FRA
GBR
GER
AUT
ITA
4
CAN
USA
15
18è 3
1972 Brooke Bond Oxo Team Surtees Surtees TS9B Ford ARG
RSA
Ret
ESP
Ret
MON
Ret
BEL
4
FRA
6
GBR
Ret
GER
Ret
AUT
4
ITA
2
CAN
USA
17
13
1973 Brooke Bond Oxo Team Surtees Surtees TS14A Ford ARG
Ret
BRA
Ret
RSA
Ret
ESP
Ret
BEL
Ret
MON
8
SWE
Ret
FRA
Ret
GBR
Ret
NED
Ret
GER
14
AUT
10
ITA
7
CAN
9
USA
Ret
NC 0
1974 Yardley Team McLaren McLaren M23 Ford ARG
4
BRA
5
RSA
3
ESP
9
BEL
7
MON
Ret
SWE
Ret
NED
4
FRA
7
GBR
Ret
GER
15
AUT
ITA
CAN
USA
11è 12

Font[modifica]

  • Oxford Dictionary of National Biography

Referències[modifica]

  1. «Mike Hailwood» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 29 de setembre 2013. [Consulta: 6 juny 2011].
  2. «Legends» (en anglès). motogp.com. MotoGP. Arxivat de l'original el 2021-11-18. [Consulta: 1r juliol 2022].
  3. Egea, Alfonso; Ramos, Javier; Izquierdo, Maria Vanessa; Murillo, Juan José; García, Óscar. «Mike Hailwood (1940-1981)». A: Fraile, Maria José (Directora). Atlas visual de los deportes (en castellà). Vol. 5. L'Eliana: Producciones Editoriales Clannad, 2000, p. 51. ISBN 84-95664-05-4. 

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mike Hailwood