Mikhaïl Gorbatxov

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mikhaïl Gorbatxov
Михаил Горбачёв
Mikhaïl Gorbatxov

15 de març de 1990 – 25 de desembre de 1991
President Nikolai Rijkov
Valentín Pàvlov
Ivan Silàiev
Vicepresident Gennadi Ianaiev
Precedit per Càrrec de nova creació
Succeït per Càrrec abolit

11 de març de 1985 – 24 d'agost de 1991
Precedit per Konstantín Txernenko
Succeït per Vladímir Ivaixko

1 d'octubre de 1988 – 25 de maig de 1990
President Nikolai Tíkhonov
Nikolai Rijkov
Precedit per Andrei Gromiko

Membre del Politburó
1980 – 1991
Dades biogràfiques
Naixement 2 de març de 1931 (1931-03-02) (83 anys)
Bandera de la República Socialista Federada Soviètica de Rússia Stàvropol (RSFS de Rússia)
Nacionalitat soviètic (fins a 1991)
Rus
Partit Partit Comunista de la Unió Soviètica (1950–1991)
Partit Socialdemòcrata de Rússia
Unió de Demòcrates Socials (2007-present)
Partit Democràtic Independent de Rússia (2008-present)
Cònjuge Raïssa Gorbatxova († 1999)
Religió Ateisme
Signatura Signatura de Mikhaïl Gorbatxov
Premi Nobel
Premi Nobel de la Pau
(1990)

Mikhaïl Serguéievitx Gorbatxov (en rus: Михаи́л Серге́евич Горбачёв, IPA: [gərbəˈtɕof]) (Privólnoie, Rússia, URSS, 2 de març de 1931 -) és un polític soviètic que va exercir com a secretari general del Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS) entre 1985 i 1989, i com a president executiu de la Unió Soviètica entre 1989 i 1991. Les seves polítiques reformistes conduïren a la fi de la guerra freda i per això, el 1990 va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau.

Carrera política[modifica | modifica el codi]

Reunió de Gorbatxov amb Reagan i el llavors vicepresident Bush a Governor's Island, New York, 1988.

Mikhaïl Gorbatxov nasqué el 2 de març de 1931 a Privólnoie, al districte de Krasnogvardeisky, situat al territori de Stàvropol del nord del Caucas. Els membres de la seva família es dedicaven a la pagesia en una granja col·lectiva, on el seu pare treballava de mecànic agrícola. Des de ben petit va destacar en els estudis i pel seu interés en la política. Als 19 anys començà a estudiar Dret a la Universitat de Moscou i el 1952 s'afilià al Partit Comunista de la Unió Soviètica (PCUS).

El 1955 contragué matrimoni amb una estudiant de filosofia, Raïssa Maksímovna Titorenko, amb qui tindria una filla, Irina, un any després.

Aquell mateix any 1955 rep el títol universitari. A partir de llavors comença a ascendir posicions dintre del Partit. Primer esdevé secretari general del Comitè Territorial de Komsomol, després cap del mateix a Stàvropol. Posteriorment en fou el delegat de Stàvropol al 22è Congrés del Partit Comunista a Moscou. El 1962 ja era responsable del Partit (a Stàvropol) en allò referent al personal de l'administració, granges i indústria.

El 1964 començà nous estudis a l'Institut d'Agricultura de Stàvropol, fins al 1967. A partir de llavors s'accelerà la presa de responsabilitats cada cop més transcendentals, amb un cert suport del llavors cap del KGB Iuri Andrópov, natiu també de Stàvropol. El 1970 esdevé secretari general del territori de Stàvropol sencer, la qual cosa suposava formar part del govern d'una àrea de més de 2 milions de persones. El 1971 es convertí en membre del Comitè Central del PCUS, del qual en fou el secretari general d'Agricultura, motiu pel qual hagué de traslladar-se a Moscou el 1978. El 1980 esdevé el membre més jove del Politburó, amb gairebé 50 anys. I cinc anys després, fruit de la mort de Konstantín Txernenko, és nomenat pel Comitè Central com a secretari general del PCUS (11 de març de 1985). Després de la reorganització del Partit i del sistema electoral, el 1989 és escollit cap d'estat de l'URSS, i el 1990 president per part dels Diputats del Poble.

Política interna[modifica | modifica el codi]

El president Ronald Reagan en la seva primera entrevista amb un secretari general de l'URSS, a Fleur D'Eau, Ginebra el 19 de novembre de 1985.

Les seves reformes estructurals de la política i de l'economia són conegudes com a glasnost («obertura»), perestroika («reestructuració») i uskorénie («acceleració del desenvolupament econòmic»).

L'any 1985 va impulsar una llei seca amb la intenció d'eliminar l'alcohol de la societat, però no va tenir gaire èxit, ja que el mercat negre en va proveir el suficient.

En maig de 1988 va entrar en vigor una llei de cooperatives que trencava amb una llarga tradició política, ja que permetia la propietat privada en els sectors econòmics de serveis, producció i comerç exterior. En un principi s'hi aplicaven impostos relativament elevats i restriccions laborals, però més tard van haver-se de suavitzar per a no obstaculitzar l'activitat privada. A partir de llavors, restaurants, botigues i productors van entrar en escena. Tot i això, no tothom va patir les restriccions inicials; per exemple, a Estònia es van permetre que les cooperatives s'abastissin per a proveir als estrangers, i que interaccionessin amb empreses estrangeres. També es van reorganitzar les grans empreses soviètiques, com l'aerolínia Aeroflot, que va ser fragmentada en diverses petites companyies independents.

Amb la glasnost, els soviètics van poder gaudir de majors llibertats individuals, com la llibertat de religió (tot i que Gorbatxov és ateu confés) i una major llibertat d'expressió; cal tenir present que fins llavors hi havia un ferm control estatal de tota opinió crítica vers ell. La premsa deixà d'estar ofegada i es van alliberar milers de presoners polítics i de dissidents. Amb la glasnost, Gorbatxov pretenia obtenir el suficient suport dels soviètics per fer front a les crítiques vers la perestroika provinents dels sectors més conservadors del PCUS. Aquestes crítiques retornarien a finals dels anys 80 quan es van fer paleses les mancances de productes bàsics (es va retornar a les cartilles d'abastiment típiques dels temps de guerra), els grans deutes i la disminució de les reserves d'or.

El gener de 1987, Gorbatxov va impulsar la democratització amb unes eleccions amb múltiples candidats, i mig any més tard, a la 27ª conferència del PCUS, va propugnar reformes encara més radicals per tal de reduir el control de l'aparell de govern. El desembre de 1988, el Soviet Suprem va aprovar l'establiment del Congrés dels diputats del poble, amb esmenes constitucionals que l'havien establert com el nou cos legislatiu de l'URSS. La primavera de 1989 van tenir lloc les eleccions al congrés, i Gorbatxov en fou escollit el primer president executiu de la Unió Soviètica.

Gorbatxov signant amb Reagan el Tractat d'Armes Nuclears d'Abast Mitjà, a la Casa Blanca el 1987.

El març de 1991 es va convocar un referèndum a la Unió Soviètica, i el 78% dels votants va optar per un "sí" a la continuïtat de la Unió Soviètica. Però amb el tractat de Beloveja es dissolia de facto l'URSS en separar-se Ucraïna, Rússia i Bielorússia. L'agost del 1991 Gorbatxov fou destituït per un grup d'alts càrrecs del PCUS i del govern. Després del fracassat cop d'estat va prendre la decisió d'il·legalitzar el PCUS i de decretar la nul·litat de l'annexió de les Repúbliques bàltiques. Cada cop més debilitat políticament, sobretot arran de l'acció política del president de la Federació Russa, Borís Ieltsin, va haver de dimitir del seu càrrec de secretari general del PCUS i de dissoldre el Comitè Central. El 25 de desembre del mateix 1991 es dissol oficialment l'URSS, i fruit de la negativa dels presidents de les Repúbliques de la Comunitat d'Estats Independents (CEI) de reconèixer els òrgans de poder central, optà per dimitir del seu càrrec de president.

Política externa[modifica | modifica el codi]

Gorbatxov i Reagan dialogant.

Els seus anys als PCUS li van servir per adquirir experiència en política exterior, ja que va encapçalar diferents delegacions del mateix a diferents països: a l'RFA de Helmut Kohl el 1975, a Canadà el 1983, al Regne Unit de Margaret Thatcher el 1984, els Estats Units de Ronald Reagan el 1986, etc. Les seves polítiques van millorar les relacions amb els països occidentals, i van minar el monopoli del comunisme en els països de l'Europa Oriental. El 1987 es va culminar un seguit de negociacions amb els Estats Units i es va signar el Tractat sobre les Armes Nuclears d'Abast Mitjà. Sota la presidència de Gorbatxov també es va posar fi a la "doctrina Bréjnev", de forma que es va permetre a les nacions del (ex-)bloc comunista determinar els seus propis afers interns. Al llarg de 1989 es van succeir revolucions a l'Europa Oriental, i el comunisme es va enfonsar, tot i que manera pacífica (llevat a Romania). D'aquesta forma, la Guerra Freda veia els seus darrers dies.

Per tot plegat, el 1989 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries de Cooperació Internacional i el 1990 amb el Premi Nobel de la Pau pel seu principal paper en el procés de Pau que caracteritza avui a parts importants de la comunitat internacional. També va ordenar, el febrer de 1988, la retirada de les tropes soviètiques de l'Afganistan, cosa que suposava un punt d'inflexió en la llarga i sangnant guerra.

Darrers anys[modifica | modifica el codi]

La popularitat de Gorby (tal com es va arribar a conèixer en Occident) i el seu característic naevus flammeus al cap, no el van apartar de la vida pública un cop es va retirar del poder. El 1992 encapçalà la Fundació per a la recerca social, política i econòmica, que porta el seu nom (Fundació Gorbatxov). I el 1993 creà la Creu Verda Internacional. El 1997 va protagonitzar un anunci comercial de Pizza Hut.

Actualment, és president del Partit Socialdemòcrata de Rússia, fundat per ell el 2001.

Premis i condecoracions[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal de l'URSS

Obra seleccionada[modifica | modifica el codi]

  • Perestroika: New Thinking for Our Country and the World, Perennial Library, Harper & Row, 1988, ISBN 0-06-091528-5. Traduït a molts idiomes.
  • The August Coup: The Truth and the Lessons, New York: Harper Collins, 1991.
  • Memoirs, Doubleday, 1996, ISBN 0-385-48019-9
  • Moral Lesson of the Twentieth Century amb Daisaku Ikeda (2005).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]



Precedit per:
Konstantín Txernenko
President de l'URSS
1985–- 1991
Succeït per:
President de la Federació Russa
Borís Ieltsin