Mikhaïl Koltsov
 |
|
| Pseudònim(s) | Koltsov |
| Naixement | 12 de juny de 1898 Kíev, Imperi Rus |
| Mort | 4 d'abril de 1942 (als 43 anys) Moscou, RSFS de Rússia |
| Activitat | periodista, assaigista, novel·lista |
| Nacionalitat | Rússia Unió Soviètica |
| Moviment | realisme soviètic |
| Obres principals | Diari de la guerra espanyola |
| Premis | orde de la Bandera Roja orde de l'Estrella Roja |
| Signatura |  |
Mikhaïl Iefímovitx Koltsov, en rus Михаил Ефимович Кольцов (Kíev, 12 de juny —31 de maig segons el calendari julià vigent a l'època— del 1898 - Moscou, 2 de febrer del 1940 o 4 d'abril del 1942), nascut Mikhaïl Iefímovitx Frídliand (Михаи́л Ефи́мович Фри́длянд), fou un periodista soviètic.
Era fill d'un sabater jueu i germà de Borís Iefímov. Koltsov va participar en la Revolució russa del 1917, va passar a ser membre del Partit Bolxevic el 1918 i va prendre part en la Guerra Civil Russa. Comunista convençut, aviat es va convertir en una figura clau de l'elit intel·lectual soviètica i possiblement en el periodista més famós de l'URSS, a causa principalment dels seus bons assajos i articles satírics, en els quals criticava la burocràcia i altres fenòmens negatius a la Unió Soviètica. Va estudiar medicina i el 1920 o 1922 va començar a escriure regularment a Pravda. Va fundar revistes populars com Krokodil i Ogoniok i va ser membre de la junta editorial de Pravda.
Com a corresponsal de Pravda, va realitzar nombrosos viatges: Àsia, Hongria, Alemanya o Iugoslàvia, que va descriure en els seus reportatges periodístics. Va viatjar a Espanya en dues ocasions, entre maig i juliol del 1931 (fruit d'aquest viatge va escriure articles per a Pravda, que es van publicar en rus el 1933 amb el títol La primavera espanyola) i per a cobrir la Guerra Civil Espanyola, entre agost del 1936 i novembre del 1937, al mateix temps que treballava per a l'NKVD. Autors com Hugh Thomas, citat per Ian Gibson a Paracuellos: cómo fue, el descriuen com "l'agent personal de Stalin a Espanya, i de vegades tenia línia directa amb el Kremlin". Koltsov apareix en la novel·la d'Ernest Hemingway Per qui toquen les campanes, sota la identitat de "Karkov".
Alguns autors, com Ian Gibson, el consideren el responsable de les matances de Paracuellos, que van tenir lloc a Madrid el novembre i desembre de 1936. Va descriure les seves experiències al llibre Diari de la guerra espanyola, publicat en rus el 1938 i en traducció al castellà el 1963 i el 1978. El 12 de desembre del mateix any, Koltsov va ser detingut, acusat pel que sembla per André Marty, la màxima autoritat de les Brigades Internacionals, sota l'acusació d'antisoviètic i de participar en activitats terroristes, durant la Gran Purga. Va ser condemnat a mort i afusellat el 1940 o 1942, segons diferents fonts. Igual que moltes altres víctimes de les purgues d'Stalin, Koltsov va ser rehabilitat després de la mort del dictador, el 1954.
Bibliografia [modifica]
- Gibson, Ian (1983), Paracuellos: cómo fue, Madrid: Plaza & Janés. ISBN 84-01-45076-4. Segona edició (2005), Madrid: Temas de Hoy. ISBN 84-8460-458-6. Capítol V: "El extraño caso de Mijail Efimovich Koltsov, alias Miguel Martínez".
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mikhaïl Koltsov |
- Mijail Koltsov: corresponsal soviético en la Guerra Civil Española, per Miguel Vázquez Liñán. Revista Razón y Palabra.
- Las jornadas asturianas de Mijail Koltsov, de Jesús Aller. La Nueva España, 3 d'abril de 2007.
- Un ejército de poetas, article d'Ignacio Martínez de Pisón dins el catàleg de l'exposició «Corresponsales en la Guerra de España» organitzada per l'Instituto Cervantes i la Fundación Pablo Iglesias.
- (rus) Un article biogràfic de KHRONOS/ХРОНОС, basat en L'imperi de Stalin. Un diccionari enciclopèdic biogràfic, de K.A. Zalessky (2000).
- (rus) Article de l'enciclopèdia Krugosvet,
