Mikhaïl Lèrmontov

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mikhaïl Lermontov

Mikhaïl Iúrievitx Lérmontov (Михаил Юрьевич Лермонтов), (Moscou, 15 d'octubre de 1814Piatigorsk, 27 de juliol de 1841), escriptor i poeta romàntic rus, de vegades anomenat "el poeta del Caucas". Va ser la figura més important de la poesia russa des de la mort en duel d'Aleksandr Puixkin fins a la seua pròpia, quatre anys més tard, en les mateixes circumstàncies.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va nàixer a Moscou, descendent d'una família escocesa establida en Rússia des del segle XVI (la família Learmount), resident en la província de Tula, va viure en la ciutat de Tarkhanui, on es conserven les seues restes. Va pertànyer a la mateixa generació que Vassili Jukovski i Aleksandr Puixkin.

Arran de la mort prematura de sa mare, i de les obligacions militars de son pare, va quedar a cura de la seua àvia, que li va procurar la millor educació possible. L'atmosfera intel·lectual en què es va desenvolupar durant la seua joventut va ser la mateixa en què va viure Puixkin, tot i que l'ús del francés (en els escriptors) començava a cedir terreny en favor de l'anglès, quan Alphonse de Lamartine compartia la seua popularitat amb Lord Byron.

L'any 1830, Lérmontov va passar del liceu de Moscou a la universitat, però la seua carrera es va veure bruscament interrompuda a causa de la seua intervenció en determinats actes d'insubordinació davant d'una ensenyança contradictòria. De 1830 a 1834 va pertànyer a l'escola dels oficials de la Guàrdia de Sant Petersburg, des d'on va ser destinat al regiment d'hússars a Tsàrskoie Seló. El jove militar va manifestar obertament la seua ira així com la de la nació davant de la pèrdua de Puixkin (1837) a través d'un poema apassionat dirigit al tsar Nicolau I, "La mort del poeta", en què demanava venjança per l'assassinat del poeta.

No obstant això, el tsar, va trobar en el poema més impertinència que inspiració i Lérmontov va ser enviat al Caucas com a oficial dels dragons. Ell havia viscut en el Caucas amb la seua àvia, i per tant no es va sentir estrany en unes terres plenes de records de la seua infància. Les qualitats austeres i rigoroses dels muntanyesos a qui havia de combatre, així com el paisatge muntanyós i esquerp, li eren familiars, l'emperador li havia enviat a la seua veritable terra. Ací hi va conéixer inconformistes desterrats i intel·lectuals georgians rebels.

Lérmontov torna a Sant Petersburg l'any 1838 i, el 1839 és desterrat una altra vegada al Caucas a causa d'un duel contra Ernest de Barante, fill de l'ambaixador francès. És quan escriu la novel·la Un heroi del nostre temps, el protagonista, del qual Petxorin, el desenganyat, és un reflex de si mateix. Mor a Piatigorsk, al juliol de 1841, en un duel mantingut amb Nikolai Martinov. Per a aquest duel va triar, expressament, la vora d'un precipici a fi que, "si un dels combatents cau ferit mortalment, el seu destí quede segellat".

Lérmontov va publicar, només, una petita selecció de poemes l'any 1840. Tres volums considerablement mutilats per la censura van ser publicats per Glazunov i dues edicions completes de les seues obres van aparèixer els anys 1860 i 1863. La traducció alemanya de Bodenstedt dels seus poemes ( Michail Lermontovs poetischer Nachlass, Berlín, 1842, 2 volums), va ser, de fet, la primera col·lecció satisfactòria per mitjà de la qual Lérmontov va ser conegut fora de Rússia. Els seus poemes van tenir diversos traductors (August Boltz, Berlín, 1852, etc.) Lérmontov descriu la tragèdia de la joventut de la seua època, joventut de pensament liberal i instruïda que estava disconforme amb la situació social, se sentia abandonada i considerava que la seua vida no tenia sentit. Amb aquesta obra va crear les premisses inicials per al desenvolupament de la novel·la psicològica a Rússia, el que el converteix en fundador del realisme rus.

En els seus primers poemes va imitar a Puixkin i a Byron, però el seu estil poètic es va refermar de seguida, es percep clarament en el canvi de temes com, per exemple, en el poema "La vela" en el que parla d'un benestar que només s'aconsegueix lluitant. En altres poemes reflecteix amb vehemència el pensament i els sentiments dels jóvens estudiants que es rebel·len i mostren la seua indignació davant de la situació del serf, el rebuig del despotisme tsarista i l'aspiració apassionada per la llibertat. En la novel·la inacabada Vàdim escrita en els anys 1832-34, defensa, amb tota convicció, als oprimits camperols i parla sobre la insurrecció de Pugatxev.

En el drama Mascarada, que va ser prohibit per la censura, Lérmontov ataca a la noblesa. Entre els seus poemes més coneguts cal destacar "El dimoni", "El novici" i una memorable imitació de la balada russa "El cant del tsar Ivan Vassílievitx, del jove oprimit i del vell venedor Kalàixnikov"

Algunes obres[modifica | modifica el codi]

  • El boiar Orska (1835)
  • La mort del poeta (1837)
  • Cançó del tsar Vassílievitx (1838)
  • El dimoni (1838) a la que hi posà música Ėduard Francevič Napravnik.
  • El novici (1838)
  • Un heroi del nostre temps (1839-1840)
  • La mascarada
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mikhaïl Lèrmontov