Mikhaïl Tukhatxevski
Mikhaïl Tukhatxevski (rus: Михаѝл Никола̀евич Тухачѐвский) (Slednevo, 16 de febrer de 1893 - Moscou, 12 de juny de 1937), nom complet amb patronímic Mikhaïl Nikolàievitx Tukhatxevski, fou un militar soviètic, cap de l'Exèrcit Roig (1925-1928), i una de les víctimes més prominents de la Gran Purga de Stalin de finals de la dècada dels 1930.
Biografia[modifica]
Tukhatxevski va néixer al petit poble d'Aleksàndrovskoie (avui al districte Safónovski, óblast de Smolensk), en el si d'una família d'aristòcrates d'origen polonès. Es graduà a l'Escola Militar Aleksàndrovskoie el 1914, i s'uní al Regiment de Guàrdies de Semiónovski. Amb rang de Tinent de 2a durant la Primera Guerra Mundial, obtingué diverses condecoracions per valentia personal en combat. Després d'haver estat fet presoner pels alemanys al febrer de 1915, fugí en 4 ocasions dels camps; recapturat cada vegada, finalment fou internat a la fortalesa d'Ingolstadt, on coincidí amb un altre pres incorregible, el llavors capità Charles de Gaulle.
La seva cinquena evasió va tenir èxit, i tornà a Rússia a l'octubre de 1917. Després de l'esclat de la Revolució Russa, s'uní al Partit Bolxevic.
Guerra Civil[modifica]
Esdevingué oficial de l'Exèrcit Roig i, donada la seva gran capacitat, ascendí ràpidament a l'escalafó. Durant la Guerra Civil Russa tingué la responsabilitat de defensar Moscou. El Comissari de Defensa Bolxevic Lev Trotski donà a Tukhatxevski el comandament del 5è. Exèrcit el 1919, i dirigí la campanya per capturar Sibèria a les Forces Blanques d'Aleksandr Koltxak. També ajudà a derrotar el general Anton Denikin a Crimea el 1920.
La supressió dels alçaments anti-bolxevics[modifica]
Tant la Rebel·lió de Kronstadt com la rebel·lió camperola de Tambov van ser suprimides per forces sota el comandament de Tukhatxevski. Sota ordres directes seves, l'Exèrcit Roig emprà per primer cop armes químiques, dirigides a la població civil durant la rebel·lió de Tambov.
Guerra Poloneso-Soviètica[modifica]
Tukhatxevski comandà als exèrcits soviètics durant la Guerra Poloneso-Soviètica el 1920, i fou derrotat per Józef Piłsudski als afores de Varsòvia. Va ser durant la guerra amb Polònia quan Tukhatxevski entrà en conflicte per primer cop amb Stalin. Cadascun culpava a l'altre del fracàs soviètic a capturar Varsòvia, que portà a la derrota soviètica a la guerra. Tukhatxevski és sovint criticat pel control inadequat de les seves forces. Les seves ordres eren sovint desobeïdes, fins i tot pels seus oficials d'alt rang, cosa que portà els exèrcits soviètics a greus errors durant la campanya. Per un altre costat, Tukhatxevski afirmà que no podia triar els seus comandants de divisió o moure el seu quarter general de Moscou per motius polítics. L'animositat entre ell i Stalin prosseguí durant la dècada dels 30.
La reforma de l'Exèrcit Roig[modifica]
Tukhatxevski serví com a Cap d'Estat Major de l'Exèrcit Roig (1925-1928), i com a Vice-Comissari de Defensa. Intentà transformar els destacaments revolucionaris irregulars de l'Exèrcit Roig en un cos de militars professionals preparats, i particularment advocà per una modernització industrialitzada de l'Exèrcit Roig, reemplaçant les forces de cavalleria per blindats. En aquestes etapes inicials, les seves idees van ser rebutjades per Stalin, així com pels alts comandaments soviètics més conservadors, i va ser retirat de l'Estat Major i censurat per Stalin per animar el "militarisme roig". Com a resposta, escrigué diversos llibres sobre la guerra moderna i, el 1931, després que Stalin acceptés la necessitat d'una milícia industrialitzada, s'atorgà a Tukhatxevski un paper principal en la reforma de l'exèrcit. També presentà idees avançades sobre l'estratègia militar, en particular sobre l'ús combinat dels tancs i els avions en operacions de combat.
La teoria de les operacions profundes[modifica]
La seva teoria de les operacions profundes, on formacions combinades de les diferents armes atacaven profundament darrere de les línies enemigues per destruir la rereguarda enemiga i la seva logística va rebre l'oposició de la major part dels alts comandaments (atès que entrava en contradicció amb les tècniques clàssiques de combat, vigents al moment), però finalment va ser adoptada per l'Exèrcit Roig a mitjans de la dècada dels 30. Aquesta teoria es manifestà a les Regulacions de combat de l'Exèrcit Roig de 1929 i, més desenvolupades, a Instruccions de combat profund de 1935. El concepte finalment es codificà a l'exèrcit el 1936 a les Regulacions provisionals de combat de 1936. Un exemple inicial de l'efectivitat del potencial de les operacions profundes s'observa a la Batalla de Khalkhin Gol (agost i setembre de 1939), on un cos soviètic sota el comandament de Gueorgui Júkov derrotà una força japonesa superior.
Amb la Gran Purga del cos d'oficials de l'Exèrcit Roig entre 1937 i 1939, les operacions profundes van caure en desgràcia, i només foren readoptades després de l'empantanament de l'Exèrcit Roig durant la Guerra d'Hivern de 1939-40, quan la Unió Soviètica envaí Finlàndia. Es van emprar amb gran èxit durant la Gran Guerra Patriòtica en victòries com Stalingrad i a l'Operació Bagration.
La Caiguda[modifica]
El 1935, Tukhatxevski va ser promogut a Mariscal de la Unió Soviètica, amb només quaranta-dos anys. El gener de 1936, Tukhatxevski visità Gran Bretanya, França i Alemanya. Durant aquestes visites contactà amb russos exiliats antiestalinistes i comença a conspirar contra Stalin.
Tukhatxevski va ser arrestat el 22 de maig de 1937, acusat de "conspiració militar trotskista" i d'espionatge per l'Alemanya Nazi. Després d'un judici secret, conegut com el Cas de l'Organització Militar Trotskista Anti-Soviètica, Tukhatxevski i 8 alts comandants militars més van ser condemnats i executats el 12 de juny de 1937.
El 31 de gener de 1957, Tukhatxevski i els seus companys van ser declarats innocents de tots els càrrecs contra ells i van ser rehabilitats. Posteriorment, i ja abans de la caiguda de la Unió Soviètica, hi hagué autors que van suggerir que realment havia existit una conspiració militar contra Stalin, i en la qual Tukhatxevski realment havia estat involucrat.
Al seu llibre The Great Terror, l'historiador britànic Robert Conquest afirma que agents alemanys, sota la iniciativa de Heinrich Himmler, generaren documents que implicaven Tukhatxevski en una conspiració amb l'Estat Major alemany, per tal que Stalin sospités d'ell, i s'afeblís la capacitat de defensa de la Unió Soviètica. Aquests documents (com diu Conquest), van passar al President de Txecoslovàquia Edvard Beneš, que els envià de bona fe a Stalin.
Al llibre The Black Book of Communism: Crimes, Terror, Repression, s'afirma que la confessió de Tukhatxevski (escrita per ell mateix) estava tacada de sang. És ben versemblant que tant ell com molts altres oficials van ser torturats abans que els executessin.
Vegeu també[modifica]
Ajroméyev · Bagramian · Batitski · Béria · Biriuzov · Bliúkher · Bréjnev · Budionni · Bulganin · Gólikov · Góvorov · Gretxkó · Iakubovski · Iazov · Iegórov · Ieriómenko · Júkov · Koixevoi · Krílov · Kóniev · Kulik · Kulikov · Kurkotkin · Malinovski · Meretskov · Moskalenko · Ogarkov · Petrov · Rokossovski · Sokolov · Sokolovski · Stalin · Timoixenko · Tolbukhin · Tukhachevski · Txuikov · Ustínov · Vassilevski · Voroixílov · Xàpoixnikov · Zakhàrov |  | |
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mikhaïl Tukhatxevski |