Mikis Theodorakis
| Mikis Theodorakis Μίκης Θεοδωράκης |
||
|---|---|---|
 Mikis Theodorakis el 2004
|
||
| Dades biogràfiques i tècniques | ||
| Naixement | Quios, Grècia 29 de juliol de 1925 |
|
| Gènere(s) | Música clàssica grega del segle XX | |
| Ocupació | Compositor | |
| Anys en actiu | 1943 - actualitat | |
| Discogràfiques | Paredon Records Folkways Records |
|
| Lloc web oficial | www.mikis-theodorakis.net | |
Mikis Theodorakis (en grec Μίκης Θεοδωράκης) (Quios, 29 de juliol de 1925) és un compositor grec. Fou galardonat amb el Premi Lenin de la Pau entre els pobles el 1980-82 .
Taula de continguts |
Música [modifica]
Ha musicat centenars de poemes d'escriptors grecs, de l'altra, ha compost simfonies, òperes, concerts, música de cambra, i la banda sonora de més de trenta pel·lícules.
Política [modifica]
Tot i aquest catàleg impresionant, per conéixer bé Theodorakis és imprescindible parlar de la seva personalitat. Theodorakis és un home compromés amb les seves idees.
El seu compromís polític el va portar a ser diputat del Parlament grec i posteriorment, al llarg de la dictadura militar, a ser empresonat durant tres anys.
L'any 2000, milers de signatures de Grècia i del món sencer, van proposar-lo com a candidat al Premi Nobel de la Pau.
També va ser acusat d'antisemitisme, després que declarés que "els jueus, mancats de historia, arrogants i agressius, són responsables de tot el mal del món".[1][2]
Obra [modifica]
Cicles de cançons [modifica]
- Epitafi (Επιτάφιος),poemes de Iannis Ritsos
- Petites cíclades (Μικρές Κυκλάδες) , cançons de les illes
- Politia (Πολιτεία)
- Epifania (Επιφάνια), poemes de Giorgos Seferis
- Mauthausen (Μαουτχάουσεν), poemes de Iàkovos Kavanel·lis
- Grecitat (Ρωμιοσύνη), poemes de Iannis Ritsos
- Romancero gitano
- El sol i el temps (Ο ήλιος και ο χρόνος)
- 12 cançons populars (Δώδεκα λαϊκά)
- Nit de mort (Νύχτα θανάτου)
- Arcàdies (Αρκαδίες)
- 18 cançons de la pàtria amarga (18 λιανοτράγουδα της πικρής πατρίδας) poemes de Iannis Ritsos
- Lírica (Τα λυρικά)
- Dionís (Διόνυσος)
- Fedra (Φαίδρα)
- Kariotakis (Καρυωτάκης)
- Les cares del sol (Τα πρόσωπα του ήλιου)
- Una mar plena de música (Μια θάλασσα γεμάτη μουσική)
- Com un vent antic (Ως αρχαίος άνεμος)
- Beatriu al carrer Zero (Η Βεατρίκη στην οδό Μηδέν)
- Les més líriques (Λυρικότερα)
- Liriquíssimes (Λυρικότατα)
- Solitud (Ερημιά)
- Odissea (Οδύσσεια)
Cantates i oratoris [modifica]
- Axion esti (Άξιόν εστι), text d'Odysseas Elytis
- Epifanis Averoff (Επιφάνια Αβέρωφ) , text de Giorgos Seferis
- Estat de setge (Κατάσταση πολιορκίας)
- La marxa de l'esperit (Πνευματικό εμβατήριο), text d'Ànguelos Sikelianós
- Requiem
- Canto general, text de Pablo Neruda
- Ofici diví (Θεία λειτουργία)
- Ofici pels infants que moren en la guerra (Λειτουργία για τα παιδιά που σκοτώνονται στον πόλεμο
Música per a cinema [modifica]
- Zorba el grec (Ζορμπάς) , basada en la novel·la de Nikos Kazantzakis
- Ifigenia (Ιφιγένεια)
- Electra (Ηλέκτρα)
Obra simfònica [modifica]
- Simfonia 1, 2, 3, 4, 7 (1η, 2η, 3η, 4η, 7η Συμφωνία)
- Cant Olímpic
Referències [modifica]
- ↑ Perednik, Gustavo. «La judeofobia española» (en castellà). Nodulo.org, 2003. [Consulta: 28/2/2012].
- ↑ Laqueur, Walter. «¿Antisemitismo? ¿Antisionismo?» (en castellà). Moviment contra la Intolerància, 2003. [Consulta: 28/2/2012].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mikis Theodorakis |
