Milan Matulović

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Milan Matulović
Naixement 10 de juny de 1935
Belgrad, Iugoslàvia
Mort 9 d'octubre de 2013 (als 78 anys)
Nacionalitat Iugoslàvia Iugoslàvia
Sèrbia Sèrbia
Ocupació Jugador d'escacs
Títol Gran Mestre (1965)
2 cops Campió de Iugoslàvia

Milan Matulović (Belgrad, 10 de juny de 1935) fou un jugador d'escacs serbi, que tenia el títol de Gran Mestre des de 1965.[1] Va desenvolupar la major part de la seva carrera escaquística sota bandera iugoslava, i durant els anys 1960 i 1970s fou el segon o tercer millor jugador iugoslau, rere Svetozar Gligorić i, possiblement, Borislav Ivkov. Estigué en primera línia mundial fins a 1977, tot i que va seguir jugant ocasionalment fins al 2006.

El seu millor rànquing Elo[2] s'ha estimat en 2676 punts, el desembre de 1967, moment en què tenia 32 anys d'edat,[3] cosa que el situaria en 20è lloc mundial en aquella data. Segons chessmetrics, va ser el 19è millor jugador mundial en 2 diferents mesos, entre el gener i el febrer de 1968.


Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs.

Resultats destacats en competició[modifica | modifica el codi]

El 1958 va jugar un matx d'entrenament a quatre partides contra Bobby Fischer, del qual només n’ha sobreviscut una partida (amb victòria de Matulović). Va assolir el títol de Mestre Internacional el 1961, i el de Gran Mestre el 1965.

Va guanyar el Campionat de Iugoslàvia en dues ocasions, els anys 1965 i 1967,[4][1] i participà assíduament en torneigs internacionals de primera línia, en particular durant els 1960s i 1970s. Probablement el seu millor resultat fou el primer lloc empatat amb Gligorić, Ivkov i Lev Polugaevsky a Skopje 1969, per davant de l’exCampió del Món Mikhaïl Botvínnik i del diversos cops Candidat al títol Iefim Hèl·ler. D’altres primers llocs en aquest període, ja fos en solitari o empatat, inclouen Netanya 1961, Vrsac 1964, Novi Sad 1965, Belgrad 1965, Torneig d'escacs de Reggio Emilia 1967/68, Torneig Zonal d’Atenes 1969, Belgrad 1969, Sarajevo 1971, Birmingham 1975, Bajmok 1975 (i també 1978), Majdanpek 1976, Vrbas 1976, Belgrad 1977 i Odzaci 1978. A partir del 1980 però, les seves victòries van esdevenir menys freqüents, tot i que encara guanyà a Osijek 1980, Borovo 1980, Hèlsinki 1981 i Vrnjacka Banja 1985 (i 1990).

Cicle pel campionat del món[modifica | modifica el codi]

Les seves participacions en el cicle pel campionat del món no varen ser massa reeixides, ja que mai no va assolir d’arribar a l’etapa de Candidats en el procés per triar un aspirant al títol.

Matx URSS-Resta del Món de 1970[modifica | modifica el codi]

Matulović va participar en el famós "Matx del segle de 1970, URSS vs Resta del Món", formant part de l’equip mundial, i en el qual es va enfrontar, al vuitè tauler, contra Botvínnik, amb el resultat d’una derrota i tres taules. Hi va haver certa controvèrsia posterior al voltant d’aquest emparellament,[5] ja que era conegut el "complex Botvinnik" que en Matulović patia, i que tenia un llarg historial de resultats pobres contra el jugador soviètic; fins i tot, hi va haver la sensació que el capità de l’equip soviètic havia alineat en Botvínnik en un tauler inferior al que li tocaria per prestigi, només per intentar aprofitar l’avantatge psicològic de la situació.

Participació en olimpíades d'escacs[modifica | modifica el codi]

Matulović va tenir uns resultats excel·lents a les Olimpíades d'escacs. Va jugar setanta-vuit partides en sis olimpíades, representant Iugoslàvia, entre 1964 i 1972, amb un resultat global de 46 victòries, 28 taules i només 4 derrotes, amb un 76.9 %, la desena millor actuació de tots els temps en olimpíades. A l'edició de 1964 hi participà com a MI, i a partir de 1966 com a GM. Va guanyar-hi un total de 8 medalles, dues d'argent i dues de bronze per equips, i dues d'argent i una d'or individuals.[6]

Controvèrsies[modifica | modifica el codi]

En Matulović va generar sempre abundoses controvèrsies per les seves accions tant durant com després de les partides. Sobre el tauler, era conegut pel fet de seguir jugant en posicions sense esperança, molt més enllà del recomanable des del punt de vista de l'etiqueta del comportament entre Grans Mestres, ja que no volia abandonar tot intentant assolir l'ajornament (suspensió de la partida per continuar-la l'endemà, cosa comuna en els torneigs de l’època) per tal que les notícies diguessin "la partida de Matulović s'ha ajornat" en lloc de "Matulović ha perdut!"[7][8]

Una acusació més seriosa es va produir tot just després del Torneig Interzonal de Palma de Mallorca 1970, quan fou acusat de "regalar" la seva partida contra Mark Taimanov a canvi de 400 $, per permetre que en Taimanov es classifiqués pels matxs de Candidat,[9] on patiria la seva famosa desfeta contra Bobby Fischer per 6-0. Les acusacions es basaven en la conducta de Matulović durant la partida[10] i la seva feble resistència:

Taimanov-Matulović, Palma de Mallorca, 1970, Gambet de dama acceptat:

1.d4 d5 2.c4 dxc4 3.Cf3 Cf6 4.e3 Ag4 5.Axc4 e6 6.Cc3 Cbd7 7.h3 Ah5 8.O-O Ad6 9.e4 e5 10.dxe5 Cxe5 11.Ae2 Axf3 12.Axf3 Cxf3+ 13.Dxf3 De7 14.Af4 Ae5 15.Axe5 Dxe5 16.De3 O-O 17.f4 De7 18.e5 c6 19.Tfe1 Tfe8 20.Df3 Dc5+ 21.Df2 Dxf2+ 22.Rxf2 Cd5 23.Cxd5 cxd5 24.Ted1 Ted8 25.Tac1 Td7 26.Re3 Tad8 27.Rd4 Rf8 28.f5 Re7 29.Td3 Te8 30.Tdc3 b6 31.Tc7 Td8 32.T1c6 Re8 33.g4 h6 34.h4 Tb8 35.g5 hxg5 36.hxg5 Tb7 37.Tc8+ Td8 38.Txd8+ Rxd8 39.Rxd5 a5 40.Td6+ Re8 41.Rc6 Te7 42.Td5 1-0

Chess zhor 26.png
Chess zver 26.png a8 b8 c8 d8 e8 rd f8 g8 kd h8 Chess zver 26.png
a7 b7 c7 d7 nd e7 f7 pd g7 h7
a6 pd b6 c6 qd d6 pl e6 f6 pl g6 h6 pd
a5 b5 pd c5 d5 e5 f5 g5 pd h5
a4 b4 c4 d4 e4 f4 g4 h4
a3 b3 pl c3 d3 e3 rd f3 g3 pl h3 pl
a2 b2 c2 pl d2 e2 bl f2 ql g2 h2
a1 b1 c1 d1 rl e1 rl f1 kl g1 h1
Chess zhor 26.png
Matulović-Bilek, Sousse 1967, posició abans de la jugada 38 de les blanques.

Potser el comportament més notòriament il·legal de Matulović es va produir contra Istvan Bilek a l'Interzonal de Sousse de 1967, quan segons sembla, va rectificar la seva jugada 38. Af3 i va substituir-la per 38. Rg1.[11] De fet, va fer una jugada perdedora, però a continuació la va desfer tot dient "j'adoube" ("componc" – terme usat abans d’ajustar les peces a la seva casella, vegeu regla de la peça tocada). El seu rival va protestar a l’àrbitre però la jugada va romandre. Aquest incident li va valer el renom de "J'adoubovic."[12][13][14][15][16][17] Aquesta actitud està documentada diversos cops, inclòs un en una partida contra Bobby Fischer.[18]

Matulović va ser declarat culpable d'homicidi imprudent, i va estar nou mesos a la presó per un accident de cotxe en què es va veure implicat, i en què va morir una dona.[19]

Partides notables[modifica | modifica el codi]

L’agut joc d’atac de Matulović es pot observar amb claredat en aquesta partida contra el GM búlgar Georgi Tringov, de la 19a Olimpíada a Siegen.[20]

Matulović versus Tringov, Defensa Pirc: 1.e4 d6 2.d4 Cf6 3.Cc3 g6 4.f4 Ag7 5.Cf3 O-O 6.Ad3 Cbd7 7.O-O e5 8.fxe5 dxe5 9.d5 c6 10.dxc6 bxc6 11.Rh1 Dc7 12.Ae3 Cb6 13.a4 a5 14.De1 Cfd7 15.Td1 Dd8 16.Df2 Tb8 17.Cd2 De7 18.b3 Rh8 19.Ce2 f6 20.Cg3 h5 21.Cc4 Cxc4 22.Axc4 Tb4 23.Td3 Te8 24.Tfd1 Tb8 25.Cf5 gxf5 26.Dh4 Cf8 27.Dxh5+ Ch7 28.Ac5 Dxc5 29.Th3 Ah6 30.Dxe8+ Df8 31.Td8 fxe4 32.Dxf8+ Axf8 33.Txf8+ Rg7 34.Tg8#

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 «Nota biogràfica de Milan Matulović» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 13 d'abril de 2011].
  2. El sistema de classificació Elo no es va instituir oficialment fins al 1971, però s'han fet estimacions de la classificació Elo per a èpoques anteriors
  3. Fitxa de Milan Matulović a Chessmetrics (anglès)
  4. «Historial de guanyadors del Campionat de Iugoslàvia» (en italià). 'La grande storia degli scacchi'. C.Sericano. [Consulta: 13 d'abril de 2011].
  5. Andric, pp. 297-301
  6. «Fitxa de Milan Matulović, Olimpíades d'escacs» (en anglès). OlimpBase. [Consulta: 14 d'abril de 2011].
  7. Comentaris de Levy sobre una derrota de Matulović contra Gligorić; Levy, 1972, p. 167
  8. Radojcic, Chess Life, Sept. 1970, p. 500
  9. Fox & James, p. 226
  10. En el llibre del torneig, per Wade & Blackstock
  11. Matulović vs. Bilek, Sousse 1967
  12. Hooper i Whyld, p. 252, diuen "... va jugar a l’Interzonal de Sousse en el qual, després d’una petita trapelleria (amb un j'adoube), hi acabà novè." P. 185 (l’entrada "j'adoube") diu: "... va desfer una jugada perdedora tot dient "Ich spreche j'doube"; una mala passada que va quedar sense càstig...".
  13. Lombardy & Daniels, p. 104, diu "... Matulovich va desfer un moviment tan descaradament que els seus col·legues van dir-li des de llavors "J'aboubovich", en el que és un clàssic de les històries sobre escacs."
  14. Radojcic, pp. 500-501 "... a l’interzonal de Tunísia va retrotraure un dels seus moviments pretentent que n’hi havia prou amb dir j'adoube."
  15. Fox & James, pp. 225-26: "...Milan ha estat més d’una vegada pescat intentant colar trucs propis d’un equip d’escacs d’escola primària. Contra Bilek a Sousse 1967, en una posició que no li agradava, va fer enrere un moviment, al·legant que havia dit "J'adoube". Bilek no s'ho podia creure, però l’àrbitre no havia vist la maiobra, i finalment en Matulović va acabar guanyant. ... durant un temps, en Matulović fou conegut en el torneig com a J'adoubovich."
  16. Evans, p. 307, diu "...els espectadors varen veure-ho astorats ... Matulovic va deixar una peça, i immediatament va fer enrere la jugada en descobrir que era una jugada perdedora. Va tartamudejar, J'adoube, i va moure una altra peça tot seguit, una maniobra clarament tramposa. En Bilek va protestar, però l’àrbitre no va fer res perquè no havia vist l’incident."
  17. Saidy & Lessing, p. 24, "En una partida de torneig entre Matulovic i Bilek el 1970, el primer va moure una peça, i llavors s’adonà que la jugada implicava perdre la partida. Ràpidament va dir "J'adoube" i va procedir tranquil·lament a fer una altra jugada. L’astorat Bilek estava massa sorprès per protestar, i en Matulovic va acabar guanyant la partida. Els mestres d’escacs que havien assistit a l’escena es van referir des de llavors a Matulovic com a 'J'adoubovic'."
  18. Brady, Endgame, 2011, p. 95–96
  19. Fox & James, p. 269.
  20. Pertida Matulović vs. Tringov, Olimpíada de Siegen, 1970

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Andric, Dragoslav. «The Match of the Century». Chess Life, 25, 6, 1970, p. 297–301.
  • Brady, Frank. Endgame: Bobby Fischer's Rise and Fall - from America's Brightest Prodigy to the Edge of Madness. Crown, 2011. ISBN 978-0-307-46390-6. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Milan Matulović a ChessGames.com (anglès) [Consulta: 13 d'abril de 2011] (anglès)
  • Partides de Milan Matulović a «365chess.com». [Consulta: 13 d'abril de 2011]. (anglès)
  • Fitxa de Milan Matulović a la FIDE «FIDE». [Consulta: 13 d'abril de 2011]. (anglès)
  • Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Milan Matulović «benoni.de». [Consulta: 13 d'abril de 2011]. (alemany)
  • Estimació Elo de Milan Matulović a «chessmetrics.com». [Consulta: 13 d'abril de 2011]. (anglès)
  • Fitxa de Milan Matulović a Olimpbase «olimpbase.org». [Consulta: 13 d'abril de 2011]. (anglès)



Títols
Precedit per:
Borislav Ivkov
Mijo Udovčić
Campió de Iugoslàvia
1965
Succeït per:
Svetozar Gligorić
Precedit per:
Svetozar Gligorić
Campió de Iugoslàvia
1967
Succeït per:
Predrag Ostojić
Janez Stupica